Card. Omella: «Déu està a casa amb tu i sofreix amb nosaltres el dolor fins a la mateixa mort»

El Cardenal presideix a la Catedral la celebració del Diumenge de Rams seguida en directe pels fidels des de casa

06 Abr, 2020
Montse Punsoda
Fotografies: Agustí Codinach

Branques d’olivera i de llorer, palmes i palmons guarnint el pla de la Catedral per celebrar un dels diumenges més esperats de l’any… Així es dibuixava cada any la bonica estampa de Diumenge de Rams. Enguany, però, el sorollós sacseig dels rams d’anys anteriors va contrastar amb el silenci aclaparador dels carrers buits del gòtic, i amb l’absència dels fidels a la plaça de la Catedral. A causa de la situació de pandèmia i de les restriccions, aquest 2020 els fidels van viure l’entrada de la Setmana Santa des de les seves cases. Alguns amb les palmes i palmons es van connectar a internet i d’altres a Ràdio Estel, molts d’ells amb el ram en mà, asseguts a la sala d’estar,  per seguir la festivitat que es va reproduir per streaming des de la Catedral de Barcelona. 

L’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella va presidir la celebració acompanyat dels bisbes auxiliars Mons. Sergi Gordo i Mons. Antoni Vadell, i del seu secretari Mn. Marc Labori. També hi eren concelebrant els canonges: Mn. Josep Vives, Mn. Robert Baró i Mn. Santi Bueno. Tots en processó van entra dirigint-se cap a la nau central, direcció cap al cor. El cardenal amb la palma i els demés amb els palmons va fer la solemne benedicció al mateix cor de la catedral. Tal com va dir Omella a l’inici, després de viure amb penitència la quaresma, començaven així el ministeri Pasqual, la setmana Santa, “d’una manera especial, diferent dels altres anys”.

Humilitat compartida

En el moment de l’homilia, l’arquebisbe Joan Josep Omella es va adreçar especialment als fidels que estan a l’hospital, a casa, a les residències d’ancians, i tots aquells que dia rere dia s’aixequen per anar a realitzar els serveis essencials com els metges, els policies… Va destacar que, tot i la “fredor” de la situació, “és una manera d’entrar en la passió de Crist, en la Setmana Santa d’una manera realijgsta, tal com la va vIure Crist, que “va entrar en una passió dura”.

Omella referir-se a l’humilitat de Jesús, en el moment d’entrar a Jerusalem. En silenci davant les lloances. “Una humilitat com la que en aquest Diumenge de Rams, els fidels estan vivint reclosos a casa”. 

“Nosaltres també hem d’aprendre a viure amb aquesta humilitat de Jesús”, va dir Omella. “Aprendre a viure amb aquesta humilitat – insistia el cardenal- ens ajudarà a situar-nos d’una altra manera en la família, la feina i enmig la societat.

El silenci misericordiós

Davant la situació de pandèmia, Omella va animar a mostrar una “reacció de solidaritat en el sentit humà i espiritual”. Va assegurar que Déu roman al costat de tots aquells que pateixen als hospitals, a les residències i igual que va estar al costat de Jesús quan era crucificat.

El Cardenal va convidar a viure el silenci humil. El silenci de Jesús davant les provocacions de camí cap a la creu.  “La resposta de Jesús és el silenci, que és respecte a qui el desprecia, comprensió de la seva ceguesa”. Un silenci, com el de Déu quan li pregunta:  “Déu meu! Perquè m’heu abandonat?. I Déu es manté en silenci”, continuava l’arquebisbe de Barcelona. Portant-ho a la situació d’emergència que s’està vivint, Omella va recordar que Déu roman en silenci, però està al nostre costat. “Només escoltant en profunditat aquest silenci de Déu descobrirem alguna cosa del seu misteri”. 

Un Déu que pateix la mateixa creu

El Cardenal va assegurar que “avui Déu està a les clíniques, a les residències d’ancians, i amb tots aquells que pateixen i moren”. “Està amb tu a casa, al teu hospital… Déu també pateix i mor en el silenci dels nostres germans”. Va animar a tots a posar-se en mans d’aquest Déu “callat, impotent i humil, que sofreix amb nosaltres el dolor i l’obscuritat fins la mateixa mort”.

El fet que el mateix Jesús hagi viscut la creu que pateixen els crucificats d’aquests dies, dóna consol a les víctimes i posa esperança en aquelles persones que no veuen futur. “No, Senyor no baixis de la creu, perquè si no et sentim crucificat al nostre costat als hospitals ens veurem més perduts. Amb tu sentim pau i consol”, va dir Omella.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)