Card. Omella: «Déu està a casa amb tu i sofreix amb nosaltres el dolor fins a la mateixa mort»

El Cardenal presideix a la Catedral la celebració del Diumenge de Rams seguida en directe pels fidels des de casa

Fotografies: Agustí Codinach

Branques d’olivera i de llorer, palmes i palmons guarnint el pla de la Catedral per celebrar un dels diumenges més esperats de l’any… Així es dibuixava cada any la bonica estampa de Diumenge de Rams. Enguany, però, el sorollós sacseig dels rams d’anys anteriors va contrastar amb el silenci aclaparador dels carrers buits del gòtic, i amb l’absència dels fidels a la plaça de la Catedral. A causa de la situació de pandèmia i de les restriccions, aquest 2020 els fidels van viure l’entrada de la Setmana Santa des de les seves cases. Alguns amb les palmes i palmons es van connectar a internet i d’altres a Ràdio Estel, molts d’ells amb el ram en mà, asseguts a la sala d’estar,  per seguir la festivitat que es va reproduir per streaming des de la Catedral de Barcelona. 

L’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella va presidir la celebració acompanyat dels bisbes auxiliars Mons. Sergi Gordo i Mons. Antoni Vadell, i del seu secretari Mn. Marc Labori. També hi eren concelebrant els canonges: Mn. Josep Vives, Mn. Robert Baró i Mn. Santi Bueno. Tots en processó van entra dirigint-se cap a la nau central, direcció cap al cor. El cardenal amb la palma i els demés amb els palmons va fer la solemne benedicció al mateix cor de la catedral. Tal com va dir Omella a l’inici, després de viure amb penitència la quaresma, començaven així el ministeri Pasqual, la setmana Santa, “d’una manera especial, diferent dels altres anys”.

Humilitat compartida

En el moment de l’homilia, l’arquebisbe Joan Josep Omella es va adreçar especialment als fidels que estan a l’hospital, a casa, a les residències d’ancians, i tots aquells que dia rere dia s’aixequen per anar a realitzar els serveis essencials com els metges, els policies… Va destacar que, tot i la “fredor” de la situació, “és una manera d’entrar en la passió de Crist, en la Setmana Santa d’una manera realijgsta, tal com la va vIure Crist, que “va entrar en una passió dura”.

Omella referir-se a l’humilitat de Jesús, en el moment d’entrar a Jerusalem. En silenci davant les lloances. “Una humilitat com la que en aquest Diumenge de Rams, els fidels estan vivint reclosos a casa”. 

“Nosaltres també hem d’aprendre a viure amb aquesta humilitat de Jesús”, va dir Omella. “Aprendre a viure amb aquesta humilitat – insistia el cardenal- ens ajudarà a situar-nos d’una altra manera en la família, la feina i enmig la societat.

El silenci misericordiós

Davant la situació de pandèmia, Omella va animar a mostrar una “reacció de solidaritat en el sentit humà i espiritual”. Va assegurar que Déu roman al costat de tots aquells que pateixen als hospitals, a les residències i igual que va estar al costat de Jesús quan era crucificat.

El Cardenal va convidar a viure el silenci humil. El silenci de Jesús davant les provocacions de camí cap a la creu.  “La resposta de Jesús és el silenci, que és respecte a qui el desprecia, comprensió de la seva ceguesa”. Un silenci, com el de Déu quan li pregunta:  “Déu meu! Perquè m’heu abandonat?. I Déu es manté en silenci”, continuava l’arquebisbe de Barcelona. Portant-ho a la situació d’emergència que s’està vivint, Omella va recordar que Déu roman en silenci, però està al nostre costat. “Només escoltant en profunditat aquest silenci de Déu descobrirem alguna cosa del seu misteri”. 

Un Déu que pateix la mateixa creu

El Cardenal va assegurar que “avui Déu està a les clíniques, a les residències d’ancians, i amb tots aquells que pateixen i moren”. “Està amb tu a casa, al teu hospital… Déu també pateix i mor en el silenci dels nostres germans”. Va animar a tots a posar-se en mans d’aquest Déu “callat, impotent i humil, que sofreix amb nosaltres el dolor i l’obscuritat fins la mateixa mort”.

El fet que el mateix Jesús hagi viscut la creu que pateixen els crucificats d’aquests dies, dóna consol a les víctimes i posa esperança en aquelles persones que no veuen futur. “No, Senyor no baixis de la creu, perquè si no et sentim crucificat al nostre costat als hospitals ens veurem més perduts. Amb tu sentim pau i consol”, va dir Omella.