Card. Aguiar: «El camí per a la comunió és la sinodalitat»

L'Arquebisbe Primat de Mèxic proposa la renovació del mètode d'evangelització a través de la sinodalitat en el segon dia de les jornades «Parròquies al servei de l'evangelització»

18 Febr, 2020

Fotografies: Ramon Ripoll

El segon dia de jornades de reflexió «Parròquies al servei de l’evangelització» ha servit per completar les paraules inaugurals pronunciades pel propi Arquebisbe Primat de Mèxic, el cardenal Carlos Aguiar Retes, sobre la nova evangelització duta a terme des de la sinodalitat i la comunió. Les jornades han arribat al seu equador compartint experiències concretes d’organització pastoral que responen a la missió evangelitzadora de l’Església, a la qual ens anima el papa Francesc davant l’escenari actual que ens envolta.

La introducció del segon dia de jornades ha anat a càrrec del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo, que ha reiterat que «hem de caminar junts, per això som aquí. També ens va bé aprendre els uns dels altres». Seguidament, el cardenal Aguiar ha contestat les preguntes del dia anterior sobre l’evangelització dels joves, un tema difícil sobre la taula. «Quan transmetem la fe moltes vegades ens quedem en el concepte –per exemple quants ministeris o sagraments hi ha- en canvi, el que hauríem de fer és començar per la història de la salvació» argumentava el cardenal. Així mateix prosseguia «hem de treballar en comunió, una cosa veritablement difícil. La nova evangelització demana solament renovar el seu mètode. Abans amb les institucions, la família o l’escola bastava, ara en canvi, es necessita un nou mètode, aquest és la sinodalitat» assegurava l’Arquebisbe Primat de Mèxic.

El camí cap a la comunió

«La llibertat no s’aconsegueix amb autonomia, sinó donant-se als altres» indicava el cardenal Aguiar. «La comunió és el que ens fa estimar però al mateix temps és el més difícil de fer humanament» explicava. D’aquesta manera va explicar les propostes que té a Mèxic on vol que els sacerdots no visquin sols sinó en comunitat. «La soledat és el que porta a les defeccions com l’alcohol, la cobdícia o la sexualitat» relatava el cardenal, «en canvi, en comunitat ens defensem, ens enfortim, ens donem la mà i som deixebles». És molt difícil, segons relata l’arquebisbe, arribar a la comunió de la comunitat i contemplar a l’altre com un regal però, «ajudant a l’altre amb la seva càrrega i deixar-me ajudar quan jo no puc amb la meva s’arriba a la comunió» i aquest és el camí a seguir.

Una evangelització emissora i receptora

Per tant, segons el cardenal Carlos Aguiar, «El camí per a la comunió és la sinodalitat». «El món en el qual vivim i que estem cridats a estimar i servir també en les seves contradiccions, exigeix de l’Església l’enfortiment de les sinergies en tots els àmbits de la seva missió» assegura el papa Francesc. Per arribar a això ja no es pot esperar que el poble fidel sigui només receptor de les accions d’evangelització, «s’ha d’obrir la mentalitat» indica el cardenal Aguiar.

«Una església sinodal és una església de l’escolta recíproca on totes dues parts han d’aprendre» prosseguia el papa Francesc. Per això, l’Arquebisbe Primat de Mèxic demana deixar enrere l’Església jeràrquica i passar a ser «una església circular amb el mateix pis per a tots». Així, des d’aquest mateix nivell es podrà entaular un diàleg amb els joves. «Si no ens posem en el nivell dels joves, no ens escoltaran».

Recupera les jornades de reflexió «Parròquies al servei de l’evangelització»

18.02.2020 al matí:  «Parròquies al servei de l’evangelització»

18.02.2020 a la tarda:  «Parròquies al servei de l’evangelització»

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)