Camí del diaconat

Quatre futurs diaques permanents són admesos a ordes a la parròquia de Mare de Déu del Pilar

24 Maig, 2019
Església de Barcelona
Autor: Agustí Codinach

 

Miquel Lluís Borràs Font, Alejandro López Llosa, Josep Saperas Vives i Fernando Carlos de Valdivia González. Aquests són els noms de les persones que van rebre l’admissió als ordes, com a futurs diaques permanents.

Bisbe Vadell presideix la cerimònia

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell va presidir la cerimònia dels futurs diaques permanents. Així, ho va fer a la parròquia de Mare de Déu del Pilar. Un acte emotiu pels quatre futurs diaques, que ja han fet un pas més per arribar al seu objectiu final: el diaconat.

Lectors i acòlits: Què representen

Acòlits i lectors. Són dos noms que la gent d’església ha escoltat en diverses ocasions però quins beneficis representen? Primerament, cal destacar que són dos ministeris laicals. Això implica que es poden atorgar a un laic sense que aquest arribi a ser diaca permanent. El primer pas per arribar al diaconat és el de lectors. A un lector se li confereix el càrrec de proclamar la paraula de Déu. És a dir, llegir les lectures de la missa. Després, el següent pas és l’acolitat. A l’acòlit se li confereix el servei d’ajudar al celebrant a l’altar. També pot repartir la comunió i és el darrer pas previ al diaconat. Cal destacar que no són un sagrament de l’orde.

Què implica ser diaca

Un diaca, del llatí servidorés un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l’orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe. Pròpiament els diaques no són sacerdots, no reben el sacerdoci ministerial, tot i pertànyer a l’orde sagrat. La funció del diaca és assistir i ajudar els bisbes. La seva missió és col·laborar amb el presbiteri diocesà. En aquest sentit serveixen l’altar, proclamen l’evangeli i ajuden els preveres en les funcions pròpies del diaca que els han estat encomanades. Poden exhortar el poble fidel (predicació), poden administrar els sagraments del baptisme i el matrimoni així com repartir la sagrada eucaristia, presidir els funerals i dur a terme els sagraments establerts en el ritual litúrgic de l’església catòlica.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Ai dels qui fan caure en pecat un d’aquests petits.

(Mt 18,1-5.10.12-14)