«L’Església ha superat els límits del confinament amb confiança i creativitat»

La pandèmia i el confinament han portat a situacions excepcionals i doloroses, i també a històries de solidaritat i d’humanitat úniques. En el món d’Església se n’han protagonitzat moltes. El documental Església confi(N)ada. Ser cristià en temps de coronavirus, produït per Animaset i dirigit per la periodista Laura Mor, mostra els testimonis de dotze persones compromeses des de diverses realitats eclesials, i el degoteig d’accions; “un calidoscopi de com han viscut els cristians a Catalunya aquest temps”.

Quina Església t’has trobat en aquest confinament?

Una Església que ha sabut acompanyar les persones en moments de dificultat. Ha superat els límits del confinament amb confiança i creativitat. S’ha aprofundit en la fe. Moltes famílies han pregat a casa. Cadascú amb el seu tarannà s’ha sentit part d’un tot més gran. Això no s’improvisa d’un dia per l’altre. El treball en equip que fa possible teixir xarxes ve de lluny.

Què és el que més t’ha sorprès?

Soc de llàgrima fàcil i vaig plorar amb més d’una entrevista. Com amb la infermera Carme Vila, que va tornar a l’hospital quan ja estava prejubilada. Pura vocació; ningú no la va obligar. Els testimonis de fe a peu pla són molt potents, tothom pot ser com ells! També són interessants les veus que ofereixen reflexió teològica i pastoral: ajuda a comprendre el sentit del que hem viscut i a orientar el futur.

Per què tenim motius per a l’esperança?

Acostumem a menystenir la capacitat de contagi de la feina ben feta. És un error! Els cristians contribueixen a millorar la vida de les persones de forma concreta, real i constant. Malgrat les misèries i petiteses individuals, l’acció comunitària, si és generosa, demostra que tot és possible.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al full dominical del 28 de juny