Transformar la institucionalització dels ancians en ajuda a la llar

Aquest mes la Comunitat de Sant’Egidio ha presentat la quarta edició de la guia “Com quedar-se a casa quan s’és ancià». Durant la presentació s’han volgut subratllar la necessitat d’un canvi de mentalitat que permeti passar “de la institucionalització dels ancians a l’ajut a casa”.

Una bruixola per la gent gran

La guia es una brúixola per orientar i trobar respostes a les exigències d’ajuda de molts ancians i els seus familiars. Moltes persones busquen suport, serveis i companyia per poder continuar vivint a casa encara que es facin més grans i els sigui més difícil fer front als problemes de gestió de la vida de cada dia.

A Barcelona hi viuen 348.747 ancians, el 21,5% de la població, i el 25,6% viuen sols. Un dels factors que pot ajudar que els ancians es quedin a casa és l’assistència domiciliària, un servei que a Barcelona cobreix el 6% dels ancians, lluny dels percentatges de països europeus com Suècia, amb un 21%, Dinamarca, amb un 11% i Alemanya, amb un 8%.

Una guia en molts sentits

Sant’Egidio ofereix gratuïtament aquesta guia a la ciutat. A qui treballa amb els ancians i a les institucions que els sostenen, però sobretot als ancians i a les seves famílies. La guia conté informació sobre aspectes d’assistència social i sanitària o de qualsevol altre tipus per quedar-se a casa, també aporta informacions de recursos de l’àmbit associatiu i cultural, els ajuts per a prestacions per a les necessitats econòmiques, les pensions o la defensa dels drets. Aquesta quarta edició de la guia a Barcelona presenta a la coberta una obra del pintor Joan-Pere Viladecans. La guia es pot descarregar en format PDF i es pot consultar a la pàgina web: www.santegidio.org.

Fer xarxes

En la presentació la Montserrat Vilaseca, responsable del servei als ancians, ha recordat que perquè els ancians puguin quedar-se a casa «cal crear xarxes de sosteniment i suport als ancians» i «la visita és d’un gran valor, perquè sosté la seva vida, dona dignitat, en definitiva, comunica que algú pensa en tu». En qualsevol cas, ha afegit «cal augmentar l’assistència domiciliària i polítiques que passin de la institucionalització a l’ajut a casa».

D’altra banda, el gerent de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Fernández, ha agraït
el regal que Sant’Egidio fa a tota la ciutat condensant en una guia tota la informació que necessiten els ancians per quedar-se a casa».  

Ells parlen

També s’ha escoltat la veu dels ancians. L’Escolàstica ha explicat les dificultats per acceptar una cuidadora a casa: «Esta no fue una decisión fácil, uno piensa, ¿un extraño en casa?, ¿y si no nos entendemos?, pero fue la mejor decisión. Con ella puedo tener todo lo que necesito». La Cristina, dels «Joves per la pau» de la Comunitat de Sant’Egidio, ha testimoniat la joia i el valor de l’encontre amb els ancians: «m’han fet créixer com a persona, les visites m’han fet veure realitats de persones amb poques possibilitats i moltes limitacions, però sempre amb un somriure i l’agraïment». La Mila, que ajuda a la seva mare de 95 anys a quedar-se a casa, està convençuda que «també pels que estem al seu costat, pels que l’estimem ens és bo compartir els seus sentiments i dificultats».