Boko Haram a Nigèria

El sacerdot nigerià, Jude-Marie Ezeigbo, assegura que cal resar per la conversió del grup terrorista islàmic

13 Juny, 2018
Església de Barcelona

Nigèria ha arraconat a Boko Haram, segons explica l’últim reportatge de Rome Reports d’aquesta setmana. Aquesta amenaça està lluny de desaparèixer en un país; que porta des de 2009 sofrint els atacs indiscriminats del grup terrorista, més que els que ocupen els grans titulars.

«No ha acabat l’amenaça. Per desgràcia, a més, tenen suports i no sembla que ningú vulgui tocar-los per posar fi a això» ha explicat Jude–Marie Ezeigbo un sacerdot nigerià. «Però, enmig d’aquesta crisi, tenim l’esperança que, al final del dia, hi haurà una sortida. Com a cristians la veritat és que la fe és la roca en la qual recolzem la nostra supervivència» ha assegurat.

Boko Haram

L’acció dels jihadistes ha produït un milió set-cents mil desplaçats interns i refugiats que malviuen en camps com aquest; en països com Txad, Níger i Camerun que també han sofert atacs dels radicals.

Els cristians estan en el punt de mira d’aquest grup. En 2014 van segrestar a 270 estudiants de l’escola de Chibok. A l’inici de l’any van repetir segrest a una altra escola. Es van portar a 113 a les quals després van alliberar  excepte a una, l’única nena cristiana. El pare Jude–Marie és sacerdot nigerià i estudia a Roma des de fa 3 anys. Diu que malgrat les amenaces, els cristians resisteixen.

Nigèria

Nigèria és un país amb ingents recursos naturals com el petroli. No obstant això, també és un dels països més corruptes i amb més desigualtat social del món. El pare Jude–Marie lamenta que aquesta combinació de pobresa i corrupció sigui el brou de cultiu per a aquest tipus de terroristes.

«Nigèria és un país ric i beneït. El fet que estiguem sofrint el que estem sofrint significa que hem posat a Déu a un costat i hem decidit seguir endavant». Explicava el sacerdot. «Tenim prou per a les nostres necessitats però mai prou per a la nostra avarícia, perquè l’avarícia està a l’ordre del dia».

Moltes víctimes al seu pas

Més de 20.000 persones han estat assassinades a les mans de Boko Haram que no solament sotmet a les seves víctimes a terribles tortures físiques sinó també a terror psicològic.«El 25 de febrer de 2014, quatre grups de Boko Haram van envair un centre religiós i a tots els homes que van trobar els van massacrar. A les dones les hi van portar als seus camps. Una religiosa que va aconseguir escapar ens va explicar aquesta història. Abans d’acatar, Boko Haram envia missatges i cartes, senyals que anuncien que van a perpetrar un atemptat».

El cristianisme

El pare Jude–Marie assegura que el martiri forma part de l’essència del cristianisme però, al mateix temps, demana ajuda internacional per acabar amb la violència que assota el seu país. En aquest panorama els cristians usen l’única arma que coneixen.

«Hem de resar per perseverar, poder aguantar i no perdre la fe. I hem també de resar per la conversió dels terroristes perquè, com Crist va dir en la creu, «perdona’ls Senyor perquè no saben el que fan». No coneixen la llum de Crist». El sacerdot explica que bona part de la missió de l’Església a Nigèria serà ajudar a les noves generacions a creure que un altre país és possible

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)