El bisbe Toni explica com evangelitzar a Barcelona

La basílica de la Puríssima Concepció ofereix la segona conferència quaresmal sobre com comunicar la Bonanova a la diòcesi

05 Març, 2018
Església de Barcelona

Fotos Arcali


«Evangelitzar a Barcelona»
. Aquest va ser el tema de la conferència del segon diumenge de Quaresma, a la Basílica de la Puríssima Concepció amb el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell, com a ponent. De les quatre sessions programades durant aquest període de reflexió, aquesta se centrava en estendre el missatge cristià cap a aquells que ens envolten, sobretot els més joves. El col·loqui es va desenvolupar amb la intervenció de la Kiara Curtís, una feligresa de la parròquia, que va anar fent preguntes al bisbe a mesura que aquest exposava el tema.

El punt de partida  va ser la pregunta «com missionar a Barcelona?», i a partir d’aquí es va anar aprofundint en diferents subtemes, sobretot, centrats en els joves. La Kiara va preguntar al bisbe sobre la influència de les noves tecnologies, sobre com establir la confiança amb un noi o noia que no comparteix el mateix moment que un adult. També, si avui dia, considerava l’Església atractiva enmig la societat.

Punt de partida: «l’amor entre cristians»

El bisbe Vadell va iniciar la seva intervenció posant com a punt de fuga per a totes les respostes un mínim comú bàsic, per tal d’arribar a la societat: l’amor entre els cristians i el testimoni d’alegria que cal transmetre. “La clau per evangelitzar Barcelona és que els cristians s’estimin!”, exclamava el bisbe. “Cal una alegria fonda que ens diu el senyor m’ha donat la vida per sempre- continuava – i, si volem missionar, hem de ser testimonis d’aquest encontre amb el senyor”.

Respecte a la influència de les xarxes socials en els joves, el bisbe Toni va recordar als adults que el que vol un jove és algú que els “miri i els admiri”, però de debó. Va recalcar la necessitat que aquests tinguin un adult que els acompanyi, i els guiï en la veritat. “No és ensenyar-los a ser perfectes- acotava el bisbe-, sinó realistes amb nosaltres mateixos!”. Va assegurar-los que les noves tecnologies mai podrien suplir, una mirada o una abraçada, o la confiança que dóna una relació sincera.

Relacions socials

Aprofundint en les relacions socials, va diferenciar entre tres tipus, segons la proximitat: les de “hall” o rebedor, les de sala d’estar i les de cuina. Les primeres les va situar en una posició més superficial i distants entre coneguts llunyans. Les de “sala d’estar”, les va definir com aquelles més sovintejades, amb un tracte de tu a tu però cordial. En la tercera posició, les “de cuina”, on obrim el més personal nostre a l’altre i el deixem entrar establint-se així una relació com a germans.

En aquesta línia, va assegurar que per molt Facebook o Instagram que puguis tenir de vegades al final “ningú et coneix” de veritat. “Sempre preval abans “obrir sa cuina als altres”, el “tu a tu” va dir. El bisbe Toni va recuperar una cita de Don Bosco: «En el fons els joves són apassionants i busquen l’estimació com tots.”

Exercici quaresmal

Abans d’acomiadar-se el bisbe va proposar tots els presents un mètode d’evangelització. Els va dir que pensessin dotze persones que coneguessin per  quedar amb ells. “L’exercici consisteix a obrir-se a ells i confiar-los el més personal, sobre “l’amor que han trobat coneixent a Déu en la seva vida”.

A partir d’aquí, el Mons. Vadell els va reconèixer que no era fàcil, però que d’això es tractava. “No heu d’anar a convèncer sinó a obrir-vos”, va dir. “Encara que d’entrada potser no facin cas, un dia potser quan ho necessitin ho recordaran i recorreran a vosaltres”, va dir. En el cas que no tinguessin l’atreviment a fer-ho va assegurar que “aquí entra l’exercici de Quaresma, de demanar ajuda al Senyor! Per tenir la facilitat de compartir què creiem amb l’altre”. “Al final l’evangelizació és bona no només per a qui es dirigeix sinó, també, per un mateix«, va dir.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)