El bisbe Toni explica com evangelitzar a Barcelona

La basílica de la Puríssima Concepció ofereix la segona conferència quaresmal sobre com comunicar la Bonanova a la diòcesi

05 Març, 2018
Església de Barcelona

Fotos Arcali


«Evangelitzar a Barcelona»
. Aquest va ser el tema de la conferència del segon diumenge de Quaresma, a la Basílica de la Puríssima Concepció amb el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell, com a ponent. De les quatre sessions programades durant aquest període de reflexió, aquesta se centrava en estendre el missatge cristià cap a aquells que ens envolten, sobretot els més joves. El col·loqui es va desenvolupar amb la intervenció de la Kiara Curtís, una feligresa de la parròquia, que va anar fent preguntes al bisbe a mesura que aquest exposava el tema.

El punt de partida  va ser la pregunta «com missionar a Barcelona?», i a partir d’aquí es va anar aprofundint en diferents subtemes, sobretot, centrats en els joves. La Kiara va preguntar al bisbe sobre la influència de les noves tecnologies, sobre com establir la confiança amb un noi o noia que no comparteix el mateix moment que un adult. També, si avui dia, considerava l’Església atractiva enmig la societat.

Punt de partida: «l’amor entre cristians»

El bisbe Vadell va iniciar la seva intervenció posant com a punt de fuga per a totes les respostes un mínim comú bàsic, per tal d’arribar a la societat: l’amor entre els cristians i el testimoni d’alegria que cal transmetre. “La clau per evangelitzar Barcelona és que els cristians s’estimin!”, exclamava el bisbe. “Cal una alegria fonda que ens diu el senyor m’ha donat la vida per sempre- continuava – i, si volem missionar, hem de ser testimonis d’aquest encontre amb el senyor”.

Respecte a la influència de les xarxes socials en els joves, el bisbe Toni va recordar als adults que el que vol un jove és algú que els “miri i els admiri”, però de debó. Va recalcar la necessitat que aquests tinguin un adult que els acompanyi, i els guiï en la veritat. “No és ensenyar-los a ser perfectes- acotava el bisbe-, sinó realistes amb nosaltres mateixos!”. Va assegurar-los que les noves tecnologies mai podrien suplir, una mirada o una abraçada, o la confiança que dóna una relació sincera.

Relacions socials

Aprofundint en les relacions socials, va diferenciar entre tres tipus, segons la proximitat: les de “hall” o rebedor, les de sala d’estar i les de cuina. Les primeres les va situar en una posició més superficial i distants entre coneguts llunyans. Les de “sala d’estar”, les va definir com aquelles més sovintejades, amb un tracte de tu a tu però cordial. En la tercera posició, les “de cuina”, on obrim el més personal nostre a l’altre i el deixem entrar establint-se així una relació com a germans.

En aquesta línia, va assegurar que per molt Facebook o Instagram que puguis tenir de vegades al final “ningú et coneix” de veritat. “Sempre preval abans “obrir sa cuina als altres”, el “tu a tu” va dir. El bisbe Toni va recuperar una cita de Don Bosco: «En el fons els joves són apassionants i busquen l’estimació com tots.”

Exercici quaresmal

Abans d’acomiadar-se el bisbe va proposar tots els presents un mètode d’evangelització. Els va dir que pensessin dotze persones que coneguessin per  quedar amb ells. “L’exercici consisteix a obrir-se a ells i confiar-los el més personal, sobre “l’amor que han trobat coneixent a Déu en la seva vida”.

A partir d’aquí, el Mons. Vadell els va reconèixer que no era fàcil, però que d’això es tractava. “No heu d’anar a convèncer sinó a obrir-vos”, va dir. “Encara que d’entrada potser no facin cas, un dia potser quan ho necessitin ho recordaran i recorreran a vosaltres”, va dir. En el cas que no tinguessin l’atreviment a fer-ho va assegurar que “aquí entra l’exercici de Quaresma, de demanar ajuda al Senyor! Per tenir la facilitat de compartir què creiem amb l’altre”. “Al final l’evangelizació és bona no només per a qui es dirigeix sinó, també, per un mateix«, va dir.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El Regne de Déu és enmig vostre.

(Lc 17,20-25)