Barcelona celebra els 500 anys de la fundació de l’Orde dels Teatins 

El bisbe Javier Vilanova i Pellissa presideix la celebració a l’Església de Sant Gaietà i agraeix als pares teatins la seva perseverança

17 Gen, 2024
Església de Barcelona
Fotografíes: Agustí Codinach

Enguany, els teatins celebren 500 anys de la seva fundació. Aquesta segona quinzena de gener, ha tingut lloc una eucaristia d’acció de gràcies per la presència dels teatins durant tots aquest anys. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa va presidir la celebració, acompanyat dels dos pares teatins que avui dia conformen la comunitat de Barcelona, el P. Miguel Bonet i el P. Fructuoso Ochoa.  

Va ser el 1524 quan Sant Gaietà va fundar l’Orde a Roma. Anys després, el 1632, va arribar a Barcelona amb una comunitat de quatre capellans «compromesos amb la seva devoció de cercar el regne de Déu». Ho explica el P. Bonet, el qual assegura que avui dia continuen amb convicció que el «futur està al es mans de Déu i amb plena confiança en la Divina Providència».  

Més d’un centenar de persones van assistir a la celebració, la qual va anar precedida d’un dinar que va tenir lloc al Seminari Conciliar de Barcelona. Entre els assitents, destacaven diversos amics del la comunitat teatina de Barcelona, entre els quals es troben diversos membres del Grup de Minusvàlids de Catalunya que també es van unir a la celebració de l’Eucaristia. 

 «Gràcies per dir «si» a l’Esperit de Crist» 

 En el moment de l’homilia, el bisbe Vilanova va recordar els inicis de l’Orde dels Teatins i va agrair-los el moment quan a l’inici de tot van dir «si a l’Esperit del Senyor», en la seva trobada amb Déu. «Veiem com en aquesta trobada neix un carisme, -exposava el bisbe Javier-, una acció de l’Esperit Sant. L’arquitecte dels Teatins és l’Esperit de Déu». En aquest sentit, va destacar com aquest «si a Déu» dels Teatins va repercutir en el si dels fidels que han arribat després, igual que “el gra de mostassa”. «Sou els responsables que molts també hagin dit si al Senyor, des de fa cinc cents anys».  

A més a més, com a full de ruta per tots aquests anys de continuitat el bisbe va subratllar el «do de la perseverança», «un miracle que s’ha de viure des de l’alegria», va dir. Va convidar a «romandre en Crist i posant-lo al centre», per continuar perseverant en el futur. També va referir-se a la «fidelitat i santedat dels pastors» que ha de donar exemple als fidels.  

Finalment, va preguntar-se sobre el futur dels Teatins, el qual «passa per l’amor» a Déu i als germans. «Hem vist el Senyor i hem vist l’amor. El futur de l’Església passa per seguir sent testimonis entusiastes i hem de transportar l’alegria de la nostra fe. Hem de dir a la gent que Crist és la resposta al desig infinit de felicitat de les persones. El carisma és veritable si es viu amb comunió, units i oberts a tots», va afegir.  

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

2 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si a un de vosaltres li caigués al pou en dissabte el fill, o tan sols el bou, no l’en trauria?

(Lc 14,1-6)