Barcelona celebra els 500 anys de la fundació de l’Orde dels Teatins 

El bisbe Javier Vilanova i Pellissa presideix la celebració a l’Església de Sant Gaietà i agraeix als pares teatins la seva perseverança

17 Gen, 2024
Església de Barcelona
Fotografíes: Agustí Codinach

Enguany, els teatins celebren 500 anys de la seva fundació. Aquesta segona quinzena de gener, ha tingut lloc una eucaristia d’acció de gràcies per la presència dels teatins durant tots aquest anys. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa va presidir la celebració, acompanyat dels dos pares teatins que avui dia conformen la comunitat de Barcelona, el P. Miguel Bonet i el P. Fructuoso Ochoa.  

Va ser el 1524 quan Sant Gaietà va fundar l’Orde a Roma. Anys després, el 1632, va arribar a Barcelona amb una comunitat de quatre capellans «compromesos amb la seva devoció de cercar el regne de Déu». Ho explica el P. Bonet, el qual assegura que avui dia continuen amb convicció que el «futur està al es mans de Déu i amb plena confiança en la Divina Providència».  

Més d’un centenar de persones van assistir a la celebració, la qual va anar precedida d’un dinar que va tenir lloc al Seminari Conciliar de Barcelona. Entre els assitents, destacaven diversos amics del la comunitat teatina de Barcelona, entre els quals es troben diversos membres del Grup de Minusvàlids de Catalunya que també es van unir a la celebració de l’Eucaristia. 

 «Gràcies per dir «si» a l’Esperit de Crist» 

 En el moment de l’homilia, el bisbe Vilanova va recordar els inicis de l’Orde dels Teatins i va agrair-los el moment quan a l’inici de tot van dir «si a l’Esperit del Senyor», en la seva trobada amb Déu. «Veiem com en aquesta trobada neix un carisme, -exposava el bisbe Javier-, una acció de l’Esperit Sant. L’arquitecte dels Teatins és l’Esperit de Déu». En aquest sentit, va destacar com aquest «si a Déu» dels Teatins va repercutir en el si dels fidels que han arribat després, igual que “el gra de mostassa”. «Sou els responsables que molts també hagin dit si al Senyor, des de fa cinc cents anys».  

A més a més, com a full de ruta per tots aquests anys de continuitat el bisbe va subratllar el «do de la perseverança», «un miracle que s’ha de viure des de l’alegria», va dir. Va convidar a «romandre en Crist i posant-lo al centre», per continuar perseverant en el futur. També va referir-se a la «fidelitat i santedat dels pastors» que ha de donar exemple als fidels.  

Finalment, va preguntar-se sobre el futur dels Teatins, el qual «passa per l’amor» a Déu i als germans. «Hem vist el Senyor i hem vist l’amor. El futur de l’Església passa per seguir sent testimonis entusiastes i hem de transportar l’alegria de la nostra fe. Hem de dir a la gent que Crist és la resposta al desig infinit de felicitat de les persones. El carisma és veritable si es viu amb comunió, units i oberts a tots», va afegir.  

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Aquest diumenge, 22 de novembre, acaba l'any litúrgic amb la Solemnitat de Crist Rei. 🕯️ El diumenge següent, amb l'inici de l'Advent, s'obre un nou cicle on l'Evangeli de Marc serà el protagonista.📖 T'expliquem què és i com funciona l'any litúrgic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Octavi, màrtir⚔️✝️Octavi, Adventor i Solutor eren soldats cristians que van ser perseguits en temps de l'emperador Maximià. En aquells temps era costum donar l'oportunitat als cristians de renegar de la seva fe a canvi de no ser martiritzats, però els tres sants es van mantenir ferms en les seves creences. A Torí, Adventor i Octavi van ser assassinats, mentre que Solutor va aconseguir fugir, però quan el van capturar el van decapitar. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l'Església😇Albert (1200-1280), tot i que va ser durant anys provincial dels dominics i bisbe de Ratisbona, la seva veritable vocació era l’estudi, la investigació i l’ensenyament. Pocs com ell van arribar a una síntesi tan admirable entre la filosofia aristotèlica i la teologia cristiana. Així va preparar el camí a Tomàs d’Aquino, deixeble seu a Colònia. Pregava així: «Senyor Jesús demanem la teva ajuda per a no deixar-nos seduir de les vanes paraules temptadores sobre la noblesa de la família, sobre el prestigi de l'Orde. Amén».🗣 «Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu no és Déu de morts, sinó de vius.

(Lc 20,27-40)