Barcelona celebra els 500 anys de la fundació de l’Orde dels Teatins 

El bisbe Javier Vilanova i Pellissa presideix la celebració a l’Església de Sant Gaietà i agraeix als pares teatins la seva perseverança

17 Gen, 2024
Església de Barcelona
Fotografíes: Agustí Codinach

Enguany, els teatins celebren 500 anys de la seva fundació. Aquesta segona quinzena de gener, ha tingut lloc una eucaristia d’acció de gràcies per la presència dels teatins durant tots aquest anys. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa va presidir la celebració, acompanyat dels dos pares teatins que avui dia conformen la comunitat de Barcelona, el P. Miguel Bonet i el P. Fructuoso Ochoa.  

Va ser el 1524 quan Sant Gaietà va fundar l’Orde a Roma. Anys després, el 1632, va arribar a Barcelona amb una comunitat de quatre capellans «compromesos amb la seva devoció de cercar el regne de Déu». Ho explica el P. Bonet, el qual assegura que avui dia continuen amb convicció que el «futur està al es mans de Déu i amb plena confiança en la Divina Providència».  

Més d’un centenar de persones van assistir a la celebració, la qual va anar precedida d’un dinar que va tenir lloc al Seminari Conciliar de Barcelona. Entre els assitents, destacaven diversos amics del la comunitat teatina de Barcelona, entre els quals es troben diversos membres del Grup de Minusvàlids de Catalunya que també es van unir a la celebració de l’Eucaristia. 

 «Gràcies per dir “si” a l’Esperit de Crist» 

 En el moment de l’homilia, el bisbe Vilanova va recordar els inicis de l’Orde dels Teatins i va agrair-los el moment quan a l’inici de tot van dir «si a l’Esperit del Senyor», en la seva trobada amb Déu. «Veiem com en aquesta trobada neix un carisme, -exposava el bisbe Javier-, una acció de l’Esperit Sant. L’arquitecte dels Teatins és l’Esperit de Déu». En aquest sentit, va destacar com aquest «si a Déu» dels Teatins va repercutir en el si dels fidels que han arribat després, igual que “el gra de mostassa”. «Sou els responsables que molts també hagin dit si al Senyor, des de fa cinc cents anys».  

A més a més, com a full de ruta per tots aquests anys de continuitat el bisbe va subratllar el «do de la perseverança», «un miracle que s’ha de viure des de l’alegria», va dir. Va convidar a «romandre en Crist i posant-lo al centre», per continuar perseverant en el futur. També va referir-se a la «fidelitat i santedat dels pastors» que ha de donar exemple als fidels.  

Finalment, va preguntar-se sobre el futur dels Teatins, el qual «passa per l’amor» a Déu i als germans. «Hem vist el Senyor i hem vist l’amor. El futur de l’Església passa per seguir sent testimonis entusiastes i hem de transportar l’alegria de la nostra fe. Hem de dir a la gent que Crist és la resposta al desig infinit de felicitat de les persones. El carisma és veritable si es viu amb comunió, units i oberts a tots», va afegir.  

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.

(Jn 1,45-51)