Barcelona celebra els 500 anys de la fundació de l’Orde dels Teatins 

El bisbe Javier Vilanova i Pellissa presideix la celebració a l’Església de Sant Gaietà i agraeix als pares teatins la seva perseverança

17 Gen, 2024
Església de Barcelona
Fotografíes: Agustí Codinach

Enguany, els teatins celebren 500 anys de la seva fundació. Aquesta segona quinzena de gener, ha tingut lloc una eucaristia d’acció de gràcies per la presència dels teatins durant tots aquest anys. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa va presidir la celebració, acompanyat dels dos pares teatins que avui dia conformen la comunitat de Barcelona, el P. Miguel Bonet i el P. Fructuoso Ochoa.  

Va ser el 1524 quan Sant Gaietà va fundar l’Orde a Roma. Anys després, el 1632, va arribar a Barcelona amb una comunitat de quatre capellans «compromesos amb la seva devoció de cercar el regne de Déu». Ho explica el P. Bonet, el qual assegura que avui dia continuen amb convicció que el «futur està al es mans de Déu i amb plena confiança en la Divina Providència».  

Més d’un centenar de persones van assistir a la celebració, la qual va anar precedida d’un dinar que va tenir lloc al Seminari Conciliar de Barcelona. Entre els assitents, destacaven diversos amics del la comunitat teatina de Barcelona, entre els quals es troben diversos membres del Grup de Minusvàlids de Catalunya que també es van unir a la celebració de l’Eucaristia. 

 «Gràcies per dir “si” a l’Esperit de Crist» 

 En el moment de l’homilia, el bisbe Vilanova va recordar els inicis de l’Orde dels Teatins i va agrair-los el moment quan a l’inici de tot van dir «si a l’Esperit del Senyor», en la seva trobada amb Déu. «Veiem com en aquesta trobada neix un carisme, -exposava el bisbe Javier-, una acció de l’Esperit Sant. L’arquitecte dels Teatins és l’Esperit de Déu». En aquest sentit, va destacar com aquest «si a Déu» dels Teatins va repercutir en el si dels fidels que han arribat després, igual que “el gra de mostassa”. «Sou els responsables que molts també hagin dit si al Senyor, des de fa cinc cents anys».  

A més a més, com a full de ruta per tots aquests anys de continuitat el bisbe va subratllar el «do de la perseverança», «un miracle que s’ha de viure des de l’alegria», va dir. Va convidar a «romandre en Crist i posant-lo al centre», per continuar perseverant en el futur. També va referir-se a la «fidelitat i santedat dels pastors» que ha de donar exemple als fidels.  

Finalment, va preguntar-se sobre el futur dels Teatins, el qual «passa per l’amor» a Déu i als germans. «Hem vist el Senyor i hem vist l’amor. El futur de l’Església passa per seguir sent testimonis entusiastes i hem de transportar l’alegria de la nostra fe. Hem de dir a la gent que Crist és la resposta al desig infinit de felicitat de les persones. El carisma és veritable si es viu amb comunió, units i oberts a tots», va afegir.  

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

7 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)