Barcelona celebra el 75è aniversari de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat

La Catedral acull la imatge de la Moreneta que arriba en processó des de la basílica de Sants Just i Pastor

09 Set, 2022
Església de Barcelona

Fotografies: Catedral de Barcelona

Amb motiu del setanta-cinquè aniversari de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, l’arquebisbat de Barcelona ha celebrat una missa d’acció de gràcies a la Catedral de Barcelona amb la Mare de Déu de Montserrat a l’altar. La moreneta ha arribat en processó des de la Basílica dels Sants Just i Pastor, passant pels carrerons del gòtic  fins a la Catedral.  

La celebració ha estat presidida per l’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella acompanyat dels bisbes auxiliar, Mons. Sergi Gordo i Mons. Javier Vilanova. Concelebrant, al costat del Capítol de Canonges i els preveres de l’arxidiòcesi, destacava el Pare benedictí i rector del Santuari de Montserrat, Joan Maria Mayol.

Aniversari amb tota la ciutadania 

Aquesta celebració s’inclou en el ventall d’actes que ha organitzat l’Abadia de Montserrat amb la fi de celebrar l’aniversari amb tota la ciutadania. Amb la intenció d’apropar Montserrat a les diferents diòcesis catalanes, l’abadia ha organitzat una missa d’acció de gràcies a cada una de les seus episcopals de Catalunya. Després de passar per Tarragona, Sant Feliu de Llobregat i Vic, aquest 8 de setembre la Mare de Déu ha arribat a Barcelona, concretament a la Catedral. Ha arribat per la porta de Sant Iu, on l’esperaven el Cardenal amb els bisbes auxiliars i el Capítol precedida d’un seguici de preveres i devots. 

Entre el seguici, destacaven especialment, els membres de l’Hospitalitat de Lourdes, amb aquesta profunda vocació mariana, i els fidels de la Basílica dels Sants Just i Pastor de la Comunitat de Sant’Egidio, on es va crear una de les primeres delegacions de la confraria de la Moreneta. Totes dues entitats amb un vincle amb l’Abadia i la Mare de Déu de Montserrat present a la història. Així ho ha exposat el P. Joan Maria Mayol en la celebració. 

Un símbol de reconciliació social

En la seva intervenció, el pare benedictí que ha repassat la història de la Mare de Déu de Montserrat i el lligam amb Catalunya. Ha recordat especialment el motiu d’aquesta festa, és a dir, l’entronització, al 1944, en què es va reobrir el Santuari i es va oferir a la mare de Déu un nou tro de plata «per donar-li un lloc digne i fer-la més accessible a la veneració dels pelegrins», explicava. Un moment de festa, que va suposar «un projecte per avançar units cap a un futur millor les festes van voler mirar de superar la divisió social». D’aquí – ha explicat Mayol- al tro se l’anomena «el tro de reconciliació». 

Amb aquests antecedents, el P. Joan Maria Mayol ha exposat com aquesta commemoració «vol ser un record que esdevé homenatge a tota una generació que va fer de les festes de l’entronització de la Mare de Déu un signe de renovació espiritual i un símbol de reconciliació social que van unir Montserrat i l’anhel de renaixença de Catalunya per sortir de la postguerra».

Aprendre a mirar com la Mare de Déu

El Cardenal Omella, en el moment de l’homilia ha agraït a P. Mayol i a tots els pares benedictins aquest propòsit de «promoure la devoció» fer arribar la Mare de Déu a tot el territori. Ha instat a tots els fidels a aprendre a mirar com la Mare de Déu, amb «realisme, profunditat i transcendència». «Davant del dolor hem de procurar una mirada d’esperança», ha dit. Un testimoni esperançador  davant la realitat que ens envolta, amb una mirada positiva i misericordiosa amb els altres.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)