Barcelona acull la trobada de les verges consagrades de Catalunya i de les Illes Balears

El bisbe Javier Vilanova s'uneix a la convocatòria aprofundint en el cinquè eix del Pla Pastoral diocesà, dedicat a Jesucrist, que es desenvoluparà durant aquest curs 2023-24

30 Oct, 2023
Església de Barcelona

Les verges consagrades de les diòcesis de Catalunya i de les Illes Balears s’han reunit aquest dissabte 28 d’octubre, a Barcelona, al Centre Salesià Martí Codolar. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa, s’ha unit a la trobada que ha comptat també amb el delegat diocesà de Vida Consagrada de l’Arxidiòcesi de Barcelona, el P. Joan Josep Moré.

Aprofundint en l’eix de Jesucrist

Durant la trobada, el bisbe Vilanova ha comentat el cinquè eix del Pla Pastoral diocesà, dedicat a Jesucrist, que es desenvoluparà durant aquest curs 2023-24. El bisbe Vilanova s’ha servit d’alguns punts de la carta apostòlica Porta Fidei, escrita pel Papa Benet XVI l’any de la fe (2011), per tal d’exhortar les verges consagrades. En aquest sentit, va animar-les a sentir-se unides per l’amor de Crist i empeses per Ell, vers un compromís clar a favor de l’evangelització. «Heu de mantenir la mirada fixa en Jesucrist, que és qui fa present la misericòrdia del Pare, ens conduirà de manera natural a «veure» i proclamar les meravelles de Déu en una societat cada cop més secularitzada», va dir el bisbe. «El rostre de Crist és el cristià», ha recordat el bisbe Javier, i la tasca de sembradors que se’ns proposa «l’hem de dur a terme amb alegria i esperança, ja que tenim assegurat que la llavor és bona i que sempre donarà fruit», va afegir.

El delegat de Vida Consagrada de l’Arquebisbat de Barcelona, el salesià Joan Josep Morè, subratlla aquest missatge del bisbe i assegura com «la unió de crist ens empeny a donar testimoni». Segons explica, el bisbe va insistir a «no esperar que la gent vingui sinó anar a l’encontre d’Ell». Quant a l’eix d’enguany, que és Jesucrist, el delegat destaca que és el centre de la vida consagrada, ja que la vocació rau precisament en «entregar la vida al Crist. «Per això, – exposa- especialment per als consagrats, aquest eix és un reflex de què ha de ser l’eix central de la nostra vida», afegeix.

Compartir la vocació com a verges

«Aquesta bonica i profunda predicació del bisbe ha estat acollida amb agraïment per les consagrades, que hem gaudit també d’una estona per compartir el ressò de la xerrada a partir de l’experiència i situació de cadascuna». Així ho exposa la germana Núria Ferret, una les verges consagrades que va assistir-hi. «Com esposes de Jesús cultivar aquest amor és la base del dia a dia». Núria assegura que aquesta trobada les ajuda a compartir la vocació que cada una viuen en el dia a dia de manera individual, fora d’una comunitat al contrari dels altres consagrats i consagrades. «Trobar-nos és important per a nosaltres, per revifar la nostra vocació i ajudar-nos amb el testimoni de cada una».

Durant la trobada es va dedicar un temps de la trobada al treball de preparació de l’Encontre Nacional de Verges Consagrades que tindrà lloc, si Déu vol, l’estiu vinent a Barcelona. La jornada va cloure amb la celebració de l’Eucaristia.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)