Balanç de les colònies i casals d’aquest estiu

La Fundació Pere Tarrés elabora un informe sobre els aprenentatges i incidències que han ajudat a gestionar de manera més precisa i eficaç el lleure

La Fundació Pere Tarrés ha elaborat un informe amb els equips de les colònies i casals. Es tracta d’un balanç sobre  l’encert dels centres de lleure en un estiu tan complex i diferent com aquest. Alhora, mostra els esculls més importants que l’han dificultat. La voluntat és oferir aquests aprenentatges als diferents agents educatius (famílies, escoles, entitats de lleure, administracions, famílies) de cara al futur, i especialment, per l’inici del nou curs escolar.

Enguany, les entitats de lleure s’han vist fortament condicionades a l’hora d’organitzar i promoure els casals i les colònies per a infants i joves. De fet, van ser pràcticament les primeres en rebre els infants, adolescents i joves de forma generalitzada després dels mesos de confinament. La pandèmia ha alterat el disseny de les activitats així com tots els elements propis del lleure. Com ara el contracte estret, la vida en gran grup, l’experiència de compartir hàbits i les situacions quotidianes. Tots ells aspectes definitoris del que ha de ser l’aprenentatge de vida que suposa formar part d’activitats com els casals i les colònies.

Malgrat la conjuntura, la Fundació Pere Tarrés ha prioritzat, en tot moment, continuar amb les activitats d’estiu. Lobjectiu és propiciar una experiència educativa, inclusiva i de reconnexió i socialització per als infants, adolescents i joves. Encara més, després d’un confinament llarg i un seguit de restriccions que han alterat completament les seves rutines i manera de relacionar-se.

La funció inclusiva del lleure

Malgrat les alteracions de protocols, des de la Fundació Pere Tarrés continuem defensant la importància del lleure educatiu. Principalment, el seu paper inclusiu, com a motor d’igualtat d’oportunitats i el component socialitzador. És per això que tots els actors implicats hem de fer possible que el lleure continuï sent una prioritat.

Un esforç col·lectiu

La implicació i esforç de tants professionals i voluntaris ha estat l’eix d’acció de la Fundació Pere Tarrés i els seus centres d’esplai i centres socioeducatius adherits que, davant d’una situació extremadament complexa, ha permès extreure les primeres conclusions d’una temporada d’activitats absolutament atípica. La seva expertesa i dedicació ha permès elaborar un seguit d’aprenentatges i detectar diverses incidències que posen a disposició de les institucions, les entitats i la societat per tal de poder fer front al desafiament que enguany comporta la tornada al centres educatius.

La coordinació entre els agents implicats, clau

Per tirar endavant les activitats, ha estat necessari el  diàleg entre l’administració i entitats. Ha fet possible adaptar el lleure als requeriments sanitaris. Així, la col·laboració amb l’Administració a l’hora de fer protocols, malgrat algunes disfuncions comunicatives, ha permès oferir unes activitats regulades i segures. Tot això, sumat a la coordinació pedagògica i organitzativa, a l’adaptació dels equipaments i a la formació dels professionals.

Recordem que els monitors i monitores han estat el primer contacte social i educatiu que han tingut els infants i joves després del confinament i aquest col·lectiu ha hagut de posar en pràctica protocols que, sovint, no eren prou madurs.

El lideratge social i públic, essencial

Davant d’una situació excepcional com la que estem vivint aquest 2020, posar en marxa les activitats d’estiu ha generat neguit a causa de la gran responsabilitat que suposava. En aquest sentit, ha estat necessari un lideratge social i públic per part de l’Administració pública per oferir confiança i seguretat en la presa de decisions. Tot i això, s’han donat errors de plantejament i execució que, en cap cas, han d’estar justificats per la incertesa del context.

D’aquesta manera, els grans damnificats pels errors d’actuació i la manca de lideratge públic han estat les entitats juvenils i de voluntariat que, malgrat els esforços de posar en marxa un programa d’activitats segur, algunes d’elles no han pogut tirar endavant i han hagut de suspendre la seva oferta de lleure.

El seny aplicat a protocols i procediments

Malgrat que des de la Fundació Pere Tarrés es valora que el balanç del nombre de contagis respecte el gruix d’infants i joves participants a les activitats d’estiu és molt positiu (amb 10 casos de contagi, 5 dels quals eren adults, respecte més de 21.000 nens i nenes participants), l’aplicació del protocols i procediments ha distorsionat en nombroses ocasions el ritme de les activitats. La prova PCR és determinant per saber com actuar respecte l’activitat i un dels grans inconvenients és que el circuit no és àgil i l’espera per rebre els resultats és massa llarga.

No poder distingir entre símptomes normals (com dècimes de febre per una insolació) dels del covid-19, protocols que no contemplen totes les situacions possibles o bé el col·lapse de la formació que l’Administració va posar a disposició dels professionals del lleure han generat situacions d’estrès que podien haver-se evitat.

Millorar la resposta davant possibles casos

Un dels grans contratemps que han hagut de fer front ha estat el protocol de resposta davant possibles casos de Covid-19. El circuit de proves PCR s’ha revelat com “poc àgil” amb moltes incidències i disparitat de criteris en la seva aplicació. Gestionar el temps d’espera del resultat ha estat també un trasbals en el ritme de les activitats. En tots els casos, la Fundació Pere Tarrés ha optat per paralitzar l’activitat a l’espera de saber si podria tornar a engegar-la o bé s’hauria d’anular perquè el possible cas acabava sent positiu.

D’altra banda, considerem que és necessària la coordinació de totes els interlocutors implicats. Entre aquests, el 061, els centres atenció primària o el Departament de Joventut, per tal d’evitar missatges contradictoris, tracte desigual entre cas positiu i sospitós i, sobretot, propiciar una gestió eficaç dels contactes de la persona sospitosa per poder trencar la cadena de contagi.

Cal superar els murs burocràtics

Per últim, l’informe considera que l’ajuda de l’Administració no es pot perdre en un laberint burocràtic perquè moltes famílies depenent d’elles. El sistema de beques d’enguany ha patit retards, així com la gestió de la convocatòria d’oferta de recursos econòmics, un promesa de l’Administració que, malgrat tractar-se d’una decisió encertada, podria deixar de ser-ho si no s’arriba a temps.

Cal destacar que les activitats d’estiu i l’atenció a les famílies vulnerables ha estat possible per  la implicació de la Fundació Pere Tarrés. Hem tornat a demostrar la necessitat de preservar i cuidar el lleure com un dret per als infants i les seves famílies.

Un cop més, la Fundació Pere Tarrés es posa a disposició d’administracions, entitats i centres amb l’objectiu d’ajudar, col·laborar i sumar plegats en aquest nou curs, tenint en compte que ens trobem davant d’un repte col·lectiu com a societat.