La parròquia de Sant Josep celebra un segle i mig amb el pregó de l'il·lustre badaloní, Joan Rosás
14 Set, 2018
150 anys són els que celebra la parròquia de Sant Josep de Badalona. L’església ja s’ha vestit de festa per començar amb tot el que li ofereix aquest any emotiu i especial.
Amb l’església plena de gom a gom, on fins i tot s’han necessitat cadires extres perquè tothom gaudís assegut del pregó; s’ha donat el tret de sortida als actes del 150è aniversari amb un pregó per part del badaloní Joan Rosás. Un pregó diferent on ha volgut ressaltar el moment històric i polític dels inicis de la parròquia de Sant Josep, ajudant així a relativitzar els moments convulsos que vivim avui en dia.
Actes del 150è aniversari
El pregó és només un dels actes que la parròquia de Sant Josep farà aquest any. El més proper és el d’aquest dissabte dia 16 de setembre a les 11.00 h on hi haurà la inauguració oficial del 150è aniversari al Monestir de la Divina Providència completat amb una Eucaristia, una cercavila i un aperitiu per tots els assistents.
Durant l’any la parròquia té previst publicar un llibre sobre la història de Sant Josep de Badalona. Una exposició de fotografies històriques serà un acte emotiu pels badalonins de la parròquia. A l’octubre hi haurà un acte dramàtic on es representaran obres de teatre basades en textos antics; i al maig es farà un concert de Gospel per la ciutat. Per acabar, l’acte final d’aquesta gran celebració serà un pelegrinatge a Terra Santa amb els feligresos de la parròquia.
Molts anys d’història
L’església de Sant Josep és un temple parroquial catòlic de Badalona, obra de Joan Amigó i Barriga, protegida com Bé Cultural d’Interès Local. Pel creixement de la població de Badalona a finals del segle XIX es va decidir crear una nova parròquia. El bisbe de Barcelona Antoni Palau va signar el decret per erigir la parròquia de Sant Josep de Badalona el 4 de març de 1860. Es va inaugurar, ja com a temple parroquial propi, l’1 de març de 1925, essent rector el Dr. Pere Rifé. Les obres ja fetes i les que estaven en procés van quedar hipotecades durant el període 1936-1939. Passada la guerra, l’esforç constructor es va centrar en la nau del temple definitiu. No va ser fins el 19 de març de 1962 que Narcís Jubany, aleshores bisbe auxiliar de Barcelona, va inaugurar la seva restauració actual.
La parròquia de Sant Josep fa una mirada enrere, als seus inicis a la història de cada una de les famílies, batejades i casades dins les seves parets. Una parròquia que porta 150 anys afrontant els problemes i tirant endavant. Una parròquia que encara li queda un llarg recorregut ple d’esvorancs i d’alegries per teixir la seva història.
Al llarg d’aquest dijous l’escola cristiana se cita al Palau Firal i de Congressos Tarragona, on té lloc el Quòrum26. Sota el lema «Som constel·lació educativa», el congrés de la Fundació Escola…
La Conferència Episcopal Espanyola (CEE), amb motiu del 60è aniversari de la seva creació, presenta quatre videopòdcasts per commemorar aquest moment històric, amb entrevistes als que han estat els seus darrers presidents:…
El passat 16 d’octubre de 2026 va tenir lloc la primera de les tres sessions de formació del curs «Catequistes: descobrir, créixer, acompanyar», una proposta del Secretariat Diocesà de Catequesi adreçada als…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...