Atrapats a les barriades

Mil milions de persones s'enfronten diàriament al desafiament de viure en els assentaments informals de les grans ciutats del món per la crisi del coronavirus

Mans Unides

Des del començament de la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus, milions de persones s’enfronten diàriament al desafiament de poder viure. Les mesures imposades pels diferents països per evitar la propagació de virus estan afectant especialment als col·lectius de població més vulnerables, per als que aquesta emergència està agreujant de forma important les seves difícils condicions de vida.

Entre els grups de població més vulnerables es troben els habitants dels slums; les grans barriades que creixen sense ordre ni concert al voltant de moltes ciutats dels països més empobrits del món. En elles s’amunteguen milions de persones que, majoritàriament, provenen de zones rurals i que van migrar a les grans ciutats a la recerca d’un futur que el camp els negava.

Segons ONU Habitat, en aquests assentaments informals i barris marginals viuen al voltant de mil milions de persones que, diàriament, s’enfronten a greus mancances d’aigua, sanejament, gestió de residus o assistència mèdica, entre d’altres.

Mesures de confinament atrapen a milions de persones a les barriades

Les mesures de confinament decretades pels governs de la major part dels països, han atrapat en aquestes barriades a milions de persones, a les quals s’impedeix sortir a buscar el suport diari, de manera que la fam i la violència comencen a deixar-se sentir als carrers i carrerons. A més, l’escassa superfície dels habitatges d’aquestes àrees, habitacles de 20 o 25 metres quadrats en què poden habitar fins a 10 persones, dificulten en gran manera la possibilitat de guardar les distàncies de seguretat recomanades o que les persones puguin romandre a casa seva.

A Mans Unides, que treballa en moltes d’aquestes barriades en diferents països d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, i que està en contacte permanent amb els seus socis locals per intentar donar resposta a les peticions urgents, arriben diàriament testimonis sobre l’enorme desafiament que suposa, a hores d’ara, viure en un slum.

Fam a l’Índia

«Vaig als barris marginals cada dia per socórrer a les persones i no hi ha ni un dia que no plori. Veig nens famolencs, famílies senceres sense menjar, perquè la majoria de les persones en els barris pobres tenen molt poc menjar». El pare Rolvin de Mello, salesià, director executiu de centre Don Bosco a la ciutat de Bombai assegura que la situació a l’Índia és terrible en aquests moments.

«El virus s’està propagant molt ràpidament i amb la densitat de la població que tenim a l’Índia, especialment als slums, no hi ha manera que algú pugui respectar el distanciament social o les mesures de la quarantena i aquesta és, precisament, la raó per la qual molts donen positiu», explica el salesià.

Incertesa a Kenya

De la mateixa opinió és la germana Mary Kileen, directora del Mukuru Promotion Centre (MPC) i soci local de Mans Unides a Kenya des de fa molts anys. Des de Mukuru, un dels slums de Nairobi, la germana expressa la seva preocupació pel gran mal que la crisi del coronavirus està fent als habitants de les barriades: més de 600.000 persones que, de la nit al dia, s’han vist sense ingressos i sense possibilitat d’aconseguir-los. La majoria d’aquestes persones són treballadors ocasionals que reben la seva paga diària o setmanal i que es dediquen a treballs informals com el servei domèstic i la bugaderia manual.

A més, els habitants dels slums s’enfronten a un altre greu problema: la fam. «En aquests moments, la gent de Mukuru no sembla molt preocupada pel coronavirus, a ells el que de veritat els importa és saber si podran menjar avui», explica la missionera irlandesa.

«Dels 500 llits d’UCI que hi ha al país, només queden 70 disponibles. Sembla que els més rics s’han comprat els seus propis respiradors i que a la gent més pobra només l’admeten en els hospitals públics i pobrament equipats si paguen o algú pot pagar per ells», finalitza la germana Kileen.

Violència a Guatemala

Aquestes situacions es repeteixen, gairebé calcades, en els assentaments urbans de les perifèries de la Ciutat de Guatemala i als municipis propers, on malviuen més de milió i mig de persones. «La pandèmia del coronavirus ha vingut a despullar, de nou, un país que està evidenciant grans mancances que ja comencen a sentir i patir en carn pròpia les grans majories, sense accés als serveis bàsics»; explica el pare Jesús Rodríguez, missioner a Guatemala des de fa més de cinquanta anys.

Així mateix, «les dones empobrides són especialment vulnerables en una crisi com l’actual, perquè estan sempre exposades a malalties cròniques per la desnutrició i els embarassos», comenta el missioner espanyol.

En entorns desfavorits com els assentaments urbans, la violència i els problemes de salut mental es manifesten també amb més virulència. «Només en l’últim mes, els mitjans de comunicació han informat de 98 dones desaparegudes i de 25 que han abandonat la llar per violència domèstica», informa el pare Jesús Rodríguez.

L’Índia, Kènia o Guatemala són només tres exemples dels molts que es donen en els països en els quals treballa Mans Unides; països en els quals, segons alerta l’OMS, la pandèmia causarà grans calamitats entre els més vulnerables si no s’actua amb rapidesa i solidaritat.

Mans Unides

 

T'ha agradat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...