Arquebisbe Planellas: «Volem que el Concili Tarraconense esdevingui una pauta de referència en el nostre present i futur eclesials»

La Catedral de Tarragona acull la celebració d’acció de gràcies en el vint-i-cinquè aniversari del Concili Provincial Tarraconense de 1995, coincidint amb el dia de la seva inauguració

22 Gen, 2021
Església de Barcelona

Fotografies de l’Arquebisbat de Tarragona

La Catedral ha acollit aquest dijous, dia 21 de gener, en la solemnitat dels sants màrtirs Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques, la celebració d’acció de gràcies en el vint-i-cinquè aniversari del Concili Provincial Tarraconense de 1995, coincidint amb el dia de la seva inauguració.

L’eucaristia, presidida per l’arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Mons. Joan Planellas, ha estat concelebrada pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe metropolità de Barcelona; l’arquebisbe-bisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives i els bisbes de les diòcesis de Girona, Lleida, Vic, Terrassa i Tortosa. La celebració també ha comptat amb una representació de les diverses Esglésies diocesanes entre els quals hi han assistit els vicaris generals i episcopals, els pares abats de Poblet i Montserrat i l’abadessa del Monestir de Vallbona de les Monges; preveres, religiosos i religioses, el rector de la parròquia ortodoxa romanesa de Sant Calínic i de Sant Fructuós de Tarragona i membres que van participar en el Concili Provincial de 1995, entre d’altres.

Malgrat les restriccions del moment present a causa de la pandèmia, la celebració va ser àmpliament seguida a través del web de l’Arquebisbat de Tarragona i de les xarxes socials.

La celebració es va iniciar amb la salutació de benvinguda per part del Canceller i portaveu de l’Arquebisbat, Mn. Simó Gras, seguida de la processó d’entrada amb el trasllat de l’arqueta que contenen les relíquies dels sants màrtirs des de la capella de Sant Fructuós fins al presbiteri, on van ser col·locades. El Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral van sostenir els cants de l’eucaristia que va comptar, com és tradició en el Pontifical de Sant Fructuós, amb la lectura abreujada de la Passio Fructuosi i la veneració de les relíquies, enguany adaptada a les mesures sanitàries.

El llegat del Concili, una ocasió per a renovar l’Església

L’arquebisbe Joan, en l’homilia, va recordar les paraules dels bisbes predecessors en el Decret de promulgació on qualificaven el Concili com un «do de Déu» i un «temps de gràcia». «El seu llegat», va subratllar, «summament actual malgrat el temps transcorregut, voldríem que fos rellegit, rebut, interioritzat i explicitat amb una adequada recepció. Volem que el Concili Tarraconense esdevingui una pauta de referència en el nostre present i futur eclesials».

L’arquebisbe Joan va constatar que «el treball del Concili Provincial va ser una recerca de signes de resposta a la pregunta feta a l’Esperit» amb un tema com a denominador comú, l’evangelització. «El primer secret per a l’evangelització és la conversió personal i, per aquest camí, la purificació i la vitalització de les institucions i dels serveis eclesials», puntualitzant que aquesta conversió s’escau en el marc d’unes circumstàncies i tradicions, i d’un tarannà específic.

L’arquebisbe Planellas, citant el document que més tard presentarien els bisbes al final de la celebració, va posar èmfasi en la consolidació de la unitat pastoral de les deu Esglésies diocesanes amb seu a Catalunya, viscuda amb esperit de comunió i coordinació pastoral, per tal que les decisions que es vagin prenent enmig de les vicissituds i incerteses del moment estiguin «veritablement emmotllades en l’argila del nostre poble». En aquest camí de comunió i de foment del sentit de pertinença, concepte recollit també en la darrera Encíclica del papa Francesc, Fratelli tutti, el prelat va afirmar que cal cercar el diàleg i apostar per una cultura de la trobada «perquè no es desnaturalitzi la nostra història o es negui aquell sentiment de pertinença autèntic i natural que és la llei divina de tot ésser viu, com afirmava el venerable bisbe de Vic, Josep Torras i Bages». «Trametem, doncs, a les nostres Esglésies, a les diverses instàncies socials i al mateix món de la política aquest esperit», va subratllar.

Cardenal Omella: «Hem de continuar consolidant els objectius del Concili Tarraconense sense por»

En el marc d’aquesta celebració, els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya han fet públic un document per recordar el Concili Provincial Tarraconense i encoratjar les comunitats cristianes sota el títol «Esperit, cap on guies les nostres Esglésies? Als 25 anys del Concili Provincial Tarraconense de 1995».

«Amb aquest text els bisbes convidem els cristians de les Esglésies que peregrinen a Catalunya a tenir una mirada agraïda al passat, un viu desig de compromís amb el present que ens toca viure i una mirada esperançada al futur», va expressar el cardenal Joan Josep Omella en la presentació del Document, tot esperant que «la llavor que es va sembrar fa vint-i-cinc anys doni cada dia més fruits abundants sota l’acció de l’Esperit Sant, que mou tota l’activitat a l’Església».  L’arquebisbe de Barcelona, en nom de tots els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya, va manifestar que cal continuar consolidant els objectius del Concili Tarraconense sense por, i «avançar decididament en la implementació de les mesures necessàries per passar dels desitjos a la realitat». En aquesta línia, el cardenal va remarcar la necessitat de renovar el llenguatge teològic, espiritual i pastoral, i de viure una coresponsabilitat eclesial autèntica, amb un protagonisme real del laïcal eclesial.

Aquest nou Document dels bisbes de Catalunya es pot trobar al web de l’Arquebisbat (a la secció Documentació / Conferència Episcopal Tarraconense) o bé, editat per la Claret, a la Llibreria diocesana (Pla de Palau, 2, Tarragona).

Font: Arquebisbat de Tarragona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

1 day ago

Arquebisbat de Barcelona
🗨️ «Que Catalunya continuï sent una terra bella i habitable, no solament pels seus monuments històrics i les seves prestacions materials, sinó per la sensibilitat humana, la solidaritat i el respecte als valors humans i transcendents».➡️ El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, va presidir ahir la missa pontifical amb motiu de la solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de l'Arxidiòcesi de Barcelona.▶️ Recuperem un fragment de la seva homilia a la basílica de la Mer#MaredeDéudelaMercèM#Mercè2026è#barcelonaelona ...
View on Facebook (opens in a new tab)
🙏 Missa amb motiu de la solemnitat de la Mare de Déu de la MercèL’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit aquest matí la missa pontifical a la basílica de la Mercè, davant de més de tres-centes persones.🗣️ «Que Catalunya continuï sent una terra bella i habitable, no només pels seus monuments».💬 A l’homilia, el cardenal Omella s’ha referit a Barcelona i ha recordat que la veritable grandesa d’una ciutat es mesura per la capacitat dels seus habitants de reconèixer-se com a germans.🤝 Per tercer any consecutiu, sis internes de la presó de dones de Wad-Ras han assistit a la celebració, i dues d’elles han fet les lectures.Bona festa de la Mercè, Barcelona! 💛✍️ Llegeix la crònica sencera: tinyurl.com/5h2hj5aw📸 A. Codinach ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Avui, 24 de setembre, celebrem la Solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona🤩El 10 d’agost de 1218, a la catedral de Barcelona, el bisbe Berenguer de Palou, Pere Nolasc i un grup de companys prenen l’hàbit de l’Orde de la Misericòrdia o de la Mercè de Captius per a la redempció de presoners en terres llunyanes. L’any 1868, la Mare de Déu de la Mercè va ser declarada patrona del bisbat de Barcelona, i el 2006, patrona de la nova Província Eclesiàstica de Barcelona (arquebisbat de Barcelona i els bisbats de Sant Feliu i Terrassa). «La llibertat és un do per tal que sapiguem elegir bé en la vida. Maria, com a bona mare ens n’ensenya!» (Papa Francesc). Dia 24 de setembre: «Santa Maria, Mare i Advocada nostra, pregueu per nosaltres pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort. Confiem en vós i ens posem sota la vostra protecció. Els qui han acudit a vós i han implorat la vostra assistència i reclamat el vostre auxili no han estat mai desemparats per Vós. Senyora i Mare nostra, Princesa de Barcelona, protegiu la nostra ciutat. Amén» (Cardenal Joan Josep Omella, 21.09.2025). Arquebisbat de Barcelona: Basílica de la Mercè (Plaça de la Mercè 1-2): L'actual basílica (1765-1775) s'aixeca sobre una anterior d'època medieval (1249-1267). El títol de basilical li fou concedit l'any 1918 pel papa Benet XV, en el marc de les festes commemoratives del VII Centenari de l'aparició de la Mare de Déu a Sant Pere Nolasc. En la desamortització (1835) els mercedaris en van marxar, però el 2018 tornen a ser-ne els responsables. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella, 30 anys de ministeri episcopal! 🎂Aquest 22 de setembre celebrem el 30è aniversari de l'ordenació episcopal del cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona. El 15 de juliol d'aquell mateix any, va ser nomenat bisbe auxiliar de Saragossa.Donem gràcies al Senyor per aquests 30 anys de ministeri episcopal i acompanyem el cardenal Omella amb la nostra pregària. Felicitats, senyor Cardenal! 🌟 ...
View on Facebook (opens in a new tab)
La imatge de la Mare de Déu de la Mercè ha sortit aquest diumenge, 20 de setembre, en processó a la Catedral de Barcelona, des de la Basílica de la Mercè. Tot seguit, Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona, ha presidit la Santa Missa. Entre els concelebrants, hi ha participat el Pare Fermín Delgado, rector de la basílica de la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona.✍️ tinyurl.com/bdesbt3a📸A. Codinach ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El Fill de l’home ha de ser entregat. I tenien por de fer-li preguntes sobre això.

(Lc 9,43b-45)