La parròquia de Sant Miquel dels Sants ofereix visites guiades amb motiu del seu 75è aniversari

Fins al 15 d'agost, coneix la història de la parròquia de sant Miquel dels Sants a través d'un tour els dilluns, dimecres, divendres i caps de setmana

La parròquia de Sant Miquel dels Sants ofereix aquest estiu visites guiades pel temple amb motiu del seu 75è aniversari. La visita estarà disponible fins al 15 d’agost, els dilluns, dimecres, divendres i dissabte a les 18.30 h i diumenge a les 11.45 h i a les 13.15 h. La guia per l’església de l’arxiprestat de Gràcia comença dins del temple amb la imatge del Sant Crist, el Cos de Portants, encarregat de dur la imatge del Sant Crist durant les processons de Setmana Santa. La ruta per Sant Miquel dels Sants està acompanyada d’històries i anècdotes de cadasuna de les imatges de l’església explicant els seus trets característics. Com per exemple les imatges de la Mare de Déu de Queralt, la Mare de Déu del Carme, la imatge de la Immaculada, o el Sagrat Cor, així com el tríptic de les tres esglésies de Joan Lahosa.

La història de Sant Miquel dels Sants

La visita guiada ha seguit pel jardí de sant Miquel on s’ha fet referència als inicis de la parròquia. L’any 1946 el bisbe Modrego va erigir la nova parròquia de Sant Miquel dels Sants i va nomenar a Mn. Joaquim Masdexexart (1882-1965) rector. Exiliat a Itàlia durant la Guerra Civil, Mn. Joaquim somiava la construcció d’un temple que fos el “Vaticà de Gràcia”. Antoni Fisas i Planas (1896-1954) va ser l’encarregat del projecte, on es poden apreciar les similituds amb la Basílica de Sant Pere: el baldaquí sota la gran cúpula, les capelles laterals, l’àbsida en forma de quart d’esfera, o la imatge de Sant Pere. El 13 d’agost de 1950 s’inaugurava i es beneïa el nou temple d’estil neoclàssic. Tot i que ni la torre del campanar, ni el claustre exterior, ni el baldaquí no es van arribar a construir mai, i la façana va trigar vint anys a acabar-se, Sant Miquel dels Sants presenta en entrar un aspecte de basílica italiana imponent i majestuosa.

Mn. Francesc Miracle, vicari de Sant Miquel, parla sobre Mn. Masdexexart, poc després de morir: «Era un home que ho estimava tot i tothom. En el jardí parroquial hi ha el seu esperit franciscà en qualsevol detall: ocells, flors, plantes, xipresos, palmeres. Entremig, el casolà rellotge de sol, l’Ave Maria, unes rajoles de ceràmica, un petit sortidor amb peixos. El Bon Pastor i Sant Francesc, presideixen la petita creació. Una banca on van a seure les àvies i les mares joves amb els seus petits. Allí s’asseia amb el cigarret i un somriure constant, i parlava amb tots».

El presbiteri original on el cel baixa a la terra

Mn. Masdexexart valorava molt la litúrgia, ben cuidada i ben celebrada. Abans de la reforma litúrgica del Concili Vaticà II se celebrava ad orientem i l’altar estava adossat a la paret. Presidia l’altar el retaule del pintor Lahosa que ara veiem al fons de l’església, així com un gran baldaquí de tela. Destaquen també les dues trones que a banda i banda de l’església servien a Mn. Masdexexart per predicar els seus esperats sermons.

La Capella de les Ànimes, una capella desapareguda

Els germans Gressa van donar a la Congregació per a la Vetlla perpètua, fundada per Maria Schieberck el 1913, i de la qual Mn. Masdexexart n’era el consiliari, un solar entre Escorial i Sors per construir un enorme Temple expiatori per a les ànimes del purgatori en estil neogòtic. Inspirat en el santuari francès de Montligeon, la primera pedra es va col·locar el 15 de juny de 1920, però per falta de fons només es va edificar una part de la cripta i la base de les columnes de l’entrada. El 30 d’octubre del mateix any s’inaugurava una capella provisional al costat, que seria coneguda al barri com a la Capella de les ànimes.

Va funcionar com a centre de culte del barri fins a l’esclat de la guerra civil (1936-39). En finalitzar la guerra el projecte del temple es va desestimar i el 1946 s’erigí la nova parròquia de Sant Miquel dels Sants, que s’ubicaria de moment a l’antiga capella. Amb la construcció del nou temple el 1950 la capella va quedar en desús, convertint-se en sala de teatre o dels tallers de Natzaret. El 1975 es va tirar a terra per a construir-hi els habitatges actuals.

La «cripta de les ànimes», el lloc de refugi de Juan Marsé

Per aquest motiu la cripta es va rebatejar amb el nom de «cripta de les ànimes», i és el lloc on reposen les restes del primer rector de la parròquia Mn. Joaquim Masdexeixart. També hi ha un mausoleu amb els fills dels primers marquesos d’Argentera i entrant per una de les portes que representen els quinze misteris del Rosari trobem l’anecdòtic antic refugi veïnal durant la Guerra Civil Espanyola on anava a jugar l’escriptor Juan Marsé (1933-2020), que va retratar com ningú la Barcelona de postguerra. Va viure la seva infància al barri de Gràcia on situa bona part de les seves obres. La Capella de les Ànimes i la cripta dels anys vint són escenari de les trapelleries del protagonista de Si te dicen que caí (1973) i els seus amics, que fascinats per aquelles runes inacabades que ocupen el solar on s’havia d’aixecar el Temple expiatori, s’hi amaguen i juguen. L’obra se situa entre els anys 1946-1948, moment en què es planteja la construcció del nou temple parroquial, mentre la capella fa de parròquia.

El recorregut finalitza amb una petita exposició fotogràfica i d’objectes importants de Mn. Masdexeixart per posar punt final al tour que explica els 75 anys d’història de la parròquia de Sant Miquel dels Sants.  Aquesta visita guiada suposa una bona alternativa cultural i religiosa per aquest estiu.