Aquest Advent, endinsa’t en l’Evangeli de Marc

Descobreix una introducció a aquest llibre del Nou Testament per poder llegir-ne cada dia un capítol i així ens podem preparar millor per rebre el Nadal

03 Des, 2020
Església de Barcelona

L’Evangeli de sant Marc és un escrit d’estil narratiu que presenta la figura de Jesús de Natzaret, però no com una mera biografia, sinó que l’objectiu és proclamar la fe de la comunitat en Crist mort i ressuscitat. Per això, els episodis solen estar relatats de manera general. Jesús no és descrit en profunditat. Els esdeveniments són narrats de manera esquemàtica i no hi ha referències a la infantesa de Crist.

L’autor podria ser Joan Marc, més conegut com Marc. Va néixer a Jerusalem i va evangelitzar activament els primers temps del cristianisme. Marc és citat en el llibre dels Fets dels Apòstols (Ac 12,12.25; 15,37.39), la tradició cristiana primitiva el relaciona amb l’apòstol Pere (1Pe 5,13) i és esmentat també en els escrits paulins (Col 4,10; 2Tm 4,11; Flm 24).

Segons l’opinió tradicional, l’evangelista Marc hauria escrit a Roma l’evangeli que porta el seu nom. La data de redacció se situaria pels volts de l’any 70 dC, encara que alguns, també amb bones raons, opten per una data anterior. El relat de Marc s’adreçava originàriament a cristians o a futurs cristians d’origen pagà.

Estructura

Durant molt de temps es va pensar que no calia buscar en l’evangeli de Marc una estructuració lògica, sinó que els diversos materials estaven reunits de manera més o menys casual, sense gaire ordre. Però en temps recents molts autors han descobert una notable coherència interna en l’obra de Marc i han estat proposades diverses estructures.

Veiem que la primera frase de l’evangeli (1,1), anomenada «títol», resumeix tot el contingut: la bona nova de Jesús, el Messies, el Fill de Déu. El tema dominant és la persona de Jesús i la seva activitat, que es desplega bàsicament en dues grans àrees geogràfiques: Galilea i Jerusalem.

En la primera part, després de fer-se batejar per Joan, Jesús torna a Galilea i comença a anunciar-hi la bona nova de Déu (1,14). El període de Galilea està format per tres seccions (1,14-3,6; 3,7-6,6a; 6,6b-8,26). Cadascuna d’aquestes seccions alterna, de manera regular, un resum de l’activitat de Jesús (1,14-15; 3,7-12; 6,6b), una escena referida als deixebles (1,16-20; 3,13-19; 6,7-13), diversos episodis relacionats amb ensenyaments i actuacions de Jesús (1,21-3,5; 3,20-5,43; 6,14-8,13) i la presència d’actituds o bé contràries a Jesús -per part dels adversaris, de la gent del seu poble i de familiars seus (3,6; 6,1-6a)- o bé mancades de comprensió -per part dels deixebles (8,14-21). Al centre de l’evangeli, hi ha la confessió de Cesarea de Filip (8,27-30), en la qual Pere reconeix Jesús com a Messies.

La segona gran etapa del ministeri de Jesús, tal com Marc la presenta, es desenvolupa en el camí cap a Jerusalem i a la mateixa ciutat (8,27-16,8). En una primera secció (8,27-10,52), Jesús, ja reconegut pels deixebles com a Messies, manifesta en tres anuncis de la passió (8,31; 9,31; 10,32-34) quin és el seu camí com a Fill de l’home (com és anomenat el Messies en el llibre de Daniel). Davant la dificultat dels deixebles per a comprendre el camí de Jesús (8,32-33; 9,32-34; 10,35-37), ell continua oferint-los el seu ensenyament (8,34-38; 9,35-50; 10,38-45). La segona secció té lloc a Jerusalem mateix (11,1-13,37), on Jesús duu a terme el seu ministeri mitjançant algunes actuacions al temple (11,11.15-19) i amb ensenyaments diversos (11,27-13,37). Finalment, l’evangeli arriba al seu punt culminant en el relat de la passió (14-15) i l’anunci de la resurrecció (16,1-8).

La primera redacció de l’evangeli de Marc acabava de manera sobtada en el verset 8 del capítol 16: «Elles sortiren del sepulcre i va fugir plenes d’esglai i tremoloses. I no digueren res a ningú, perquè tenien por». Hi segueixen uns quants versets (16,9-20) que contenen relats d’aparicions de Jesús. Aquest apèndix, inspirat en els evangelis de Lluc i de Joan, va ser escrit, probablement, en el primer terç del s. II d.C. El final original de l’evangeli (16,8), és obert a la resposta activa dels lectors. Hi ha un clar missatge de l’àngel («Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí», 16,6), que conté una invitació als deixebles a reunir-se amb Jesús a Galilea, on ell ara els espera («allà el veureu, tal com us va dir», 16,7). Allà, enfortits amb la llum de la resurrecció, seguiran de nou el Senyor.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

2 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)