Aquest Advent, endinsa’t en l’Evangeli de Marc

Descobreix una introducció a aquest llibre del Nou Testament per poder llegir-ne cada dia un capítol i així ens podem preparar millor per rebre el Nadal

03 Des, 2020
Església de Barcelona

L’Evangeli de sant Marc és un escrit d’estil narratiu que presenta la figura de Jesús de Natzaret, però no com una mera biografia, sinó que l’objectiu és proclamar la fe de la comunitat en Crist mort i ressuscitat. Per això, els episodis solen estar relatats de manera general. Jesús no és descrit en profunditat. Els esdeveniments són narrats de manera esquemàtica i no hi ha referències a la infantesa de Crist.

L’autor podria ser Joan Marc, més conegut com Marc. Va néixer a Jerusalem i va evangelitzar activament els primers temps del cristianisme. Marc és citat en el llibre dels Fets dels Apòstols (Ac 12,12.25; 15,37.39), la tradició cristiana primitiva el relaciona amb l’apòstol Pere (1Pe 5,13) i és esmentat també en els escrits paulins (Col 4,10; 2Tm 4,11; Flm 24).

Segons l’opinió tradicional, l’evangelista Marc hauria escrit a Roma l’evangeli que porta el seu nom. La data de redacció se situaria pels volts de l’any 70 dC, encara que alguns, també amb bones raons, opten per una data anterior. El relat de Marc s’adreçava originàriament a cristians o a futurs cristians d’origen pagà.

Estructura

Durant molt de temps es va pensar que no calia buscar en l’evangeli de Marc una estructuració lògica, sinó que els diversos materials estaven reunits de manera més o menys casual, sense gaire ordre. Però en temps recents molts autors han descobert una notable coherència interna en l’obra de Marc i han estat proposades diverses estructures.

Veiem que la primera frase de l’evangeli (1,1), anomenada «títol», resumeix tot el contingut: la bona nova de Jesús, el Messies, el Fill de Déu. El tema dominant és la persona de Jesús i la seva activitat, que es desplega bàsicament en dues grans àrees geogràfiques: Galilea i Jerusalem.

En la primera part, després de fer-se batejar per Joan, Jesús torna a Galilea i comença a anunciar-hi la bona nova de Déu (1,14). El període de Galilea està format per tres seccions (1,14-3,6; 3,7-6,6a; 6,6b-8,26). Cadascuna d’aquestes seccions alterna, de manera regular, un resum de l’activitat de Jesús (1,14-15; 3,7-12; 6,6b), una escena referida als deixebles (1,16-20; 3,13-19; 6,7-13), diversos episodis relacionats amb ensenyaments i actuacions de Jesús (1,21-3,5; 3,20-5,43; 6,14-8,13) i la presència d’actituds o bé contràries a Jesús -per part dels adversaris, de la gent del seu poble i de familiars seus (3,6; 6,1-6a)- o bé mancades de comprensió -per part dels deixebles (8,14-21). Al centre de l’evangeli, hi ha la confessió de Cesarea de Filip (8,27-30), en la qual Pere reconeix Jesús com a Messies.

La segona gran etapa del ministeri de Jesús, tal com Marc la presenta, es desenvolupa en el camí cap a Jerusalem i a la mateixa ciutat (8,27-16,8). En una primera secció (8,27-10,52), Jesús, ja reconegut pels deixebles com a Messies, manifesta en tres anuncis de la passió (8,31; 9,31; 10,32-34) quin és el seu camí com a Fill de l’home (com és anomenat el Messies en el llibre de Daniel). Davant la dificultat dels deixebles per a comprendre el camí de Jesús (8,32-33; 9,32-34; 10,35-37), ell continua oferint-los el seu ensenyament (8,34-38; 9,35-50; 10,38-45). La segona secció té lloc a Jerusalem mateix (11,1-13,37), on Jesús duu a terme el seu ministeri mitjançant algunes actuacions al temple (11,11.15-19) i amb ensenyaments diversos (11,27-13,37). Finalment, l’evangeli arriba al seu punt culminant en el relat de la passió (14-15) i l’anunci de la resurrecció (16,1-8).

La primera redacció de l’evangeli de Marc acabava de manera sobtada en el verset 8 del capítol 16: «Elles sortiren del sepulcre i va fugir plenes d’esglai i tremoloses. I no digueren res a ningú, perquè tenien por». Hi segueixen uns quants versets (16,9-20) que contenen relats d’aparicions de Jesús. Aquest apèndix, inspirat en els evangelis de Lluc i de Joan, va ser escrit, probablement, en el primer terç del s. II d.C. El final original de l’evangeli (16,8), és obert a la resposta activa dels lectors. Hi ha un clar missatge de l’àngel («Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí», 16,6), que conté una invitació als deixebles a reunir-se amb Jesús a Galilea, on ell ara els espera («allà el veureu, tal com us va dir», 16,7). Allà, enfortits amb la llum de la resurrecció, seguiran de nou el Senyor.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)