Aprendre a aturar-se

La Rosario del Castillo va estudiar gastronomia a Puebla (Mèxic). El 2009 va crear una empresa de càtering, que l’any passat va haver de tancar temporalment. “Vaig passar un any molt dur, i necessitava un temps de discerniment”, assegura. Arran d’una malaltia autoimmune difícil de diagnosticar, la Rosario va entrar en contacte amb una fundació, que la va tractar amb èxit, i amb la qual actualment hi col·labora. Porta uns mesos a Catalunya fent tasques de voluntariat i, donada la situació actual, encara no sap quan tornarà a Mèxic.

Per què necessitaves fer una aturada?

Fa temps que buscava donar-me el temps precís per conèixer-me i deixar de viure tan de pressa. L’any passat va ser molt dur: tenia una tristesa molt gran que calia sanar. Crec que tots, en algun moment, hem d’analitzar la nostra vida, canviar allò que està malament, i millorar el que tenim. Conèixer-nos i ser la nostra millor versió: Déu; perquè Déu sempre és la resposta.

I la fundació que et va ajudar…

La fundació que em va curar tracta nens amb pocs recursos que tenen problemes autoimmunes. Vaig tenir clar que involucrar-me amb ells era la manera de formar part d’aquest món. Ajudant els qui ho estan passant pitjor que nosaltres, tindríem una vida més feliç, més sana i més completa. I m’agrada treballar amb nens; hi ha tanta esperança i tanta fe en els nens, que n’hauríem d’aprendre’n molt. Cuidant-los cuidem el futur del món on vivim.

Com estàs vivint la situació actual?

Amb paciència i pregant molt perquè les desgràcies que provoqui aquesta pandèmia siguin les menys possibles; amb una intensa i profunda oració per tot el que està passant. No podem anar sempre amb un ritme tan frenètic. El que tinc clar és que l’Església sempre està al servei dels altres. 

Entrevista realitzada per Òscar Bardají per al Full Dominical del 3 de maig