Advocat al Pakistan: «Els cristians no poden parlar lliurement de la seva fe»
La notícia de Rome Reports d'aquesta setmana explica com incidents amb cristians acusats per la Llei de la Blasfèmia cada vegada són més freqüents
La notícia de Rome Reports d’aquesta setmana ens explica com incidents amb cristians acusats per la Llei de la Blasfèmia cada vegada són més freqüents als Pakistan. És el cas d’una infermera cristiana acusada injustament sota les infames lleis contra la blasfèmia en aquest país.
D’altra banda destaca també l’episodi de Muhammad Waqas. Aquest pakistaní va admetre públicament la seva intenció de matar Marriam Lal, una infermera cristiana, atacant-la amb un ganivet. Crims com aquests han passat recorrentment i mai han estat detinguts, segons els mitjà del Vaticà.
Aliança per les minories
Un advocat cristià que treballa pel grup Aliança de les Minories del Pakistan, Akmal Bhatti, assegura que «els cristians o altres minories religioses, tenen por de no poder parlar lliurement de la seva fe. No poden expressar la seva fe». Bhatti ha treballat pels casos ens els quals s’han vist afectats les dues infermeres, i és nebot de Shahbaz Bhatti, un ministre assassinat per extremistes en 2011, per defensar cristians pakistanesos. També ell ha experimentat les tàctiques enganyoses utilitzades per inculpar no musulmans com blasfems. Fins i tot, durant un procés judicial.
«Em vaig incorporar a un procediment al tribunal -explica l’advocat-. I vaig demanar que escrivís el meu nom en l’expedient i van posar: Muhammad Akmal Bhatti. Però jo sóc cristià, no sóc musulmà. El primer vaig pensar era que havia d’aconseguir un bolígraf i treure el nom de Muhammad. Però de seguida es va acudir que si ho feia, em declararien blasfem. Així que vaig adoptar una altra política i vaig dir “no sóc musulmà, sóc cristià, així que tinguin l’amabilitat d’esmentar el meu nom com a cristià”».
Protegir els drets dels acusats
Tal com exposa Rome Reports, encara que incidents com aquest són cada vegada més freqüents, hi ha excepcions. Per exemple, en Khushpur, el seu poble de natal, on els catòlics són majoria i els musulmans, minoria. En aquest cas, Akmal Bhatti exposa com treballen junts. «Els ajudem amb donacions per construir la seva mesquita. Respectem la seva religió i no hi ha incidents».
En un esforç per promoure la convivència, els defensors dels drets humans, com Akmal Bhatti, pressionen perquè es deroguin aquestes lleis o, al menys, s’estableixin mecanismes eficaços per protegir els Drets dels acusats. En aquest sentit, es proposa la creació d’un organisme d’investigació i d’un tribunal independent i ràpid. Una entitat que s’ocupi específicament dels casos de blasfèmia, que, segons ell, poden trigar més de 10 anys. També insta el govern a garantir que les persones empresonades per blasfèmia rebin un tracte humà.
