Acollint a qui cerca refugi

Davant de la situació d’emergència que vivim al Mediterrani, Càritas Diocesana de Barcelona i l’Arquebisbat de Barcelona volen posar de manifest el patiment de les persones que arriben a casa nostra. Ens congratulem per l’arribada a Barcelona d’una seixantena de persones durant aquesta setmana que es trobaven en alta mar, i esperem que accions com aquesta puguin ser un exemple per la resta de ciutats que vulguin acollir. Segons la Organització Internacional de les Migracions, en aquest primer semestre de l’any s’ha registrat l’entrada pel Mediterrani de 42.845 persones, en contrast amb les 85.751 en el mateix període del 2017, per tant, han disminuït les entrades per mar per part de les persones que busquen refugi.

Les migracions són un fenomen global, però tenen una dimensió local. Afirmem que les persones no marxen dels seus països de manera voluntària, sinó que són expulsats dels països d’origen perquè els hi és impossible viure amb dignitat. Els acords inacceptables que la Unió Europea (UE) ha portat a terme amb països com Turquia i Líbia per externalitzar fronteres només fan que agreujar el drama humà d’aquestes persones. A més, no s’han promogut vies segures i legals, cosa que ha provocat que les persones arrisquin la seva vida al mar i posar-se en mans de xarxes de tràfic de persones. En aquest aspecte, l’acció de les entitats socials és essencial per protegir les vides de persones que fugen de la guerra i de la pobresa. Aquestes persones necessiten vies legals i ports segurs, i rebre una acollida i una atenció adequada i digna.

Servei d’ajuda a les persones refugiades

En aquest context i per petició expressa del Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Càritas Diocesana de Barcelona va posar en marxa el setembre de 2015 el Servei d’ajuda a les persones refugiades, un programa complementari al Pla Estatal de Refugi que actualment està atenent a 104 procedents de països que poden optar a asil o refugi. Aquestes persones s’agrupen en 17 famílies i són acollides en pisos de Càritas Diocesana de Barcelona, de parròquies, ordres religiosos o de particulars.

Càritas cobreix aquells buits legals que hi ha en el sistema d’acollida de refugiats a mitjà i llarg termini. Les persones recorren als nostres serveis quan finalitzen el Pla Estatal de d’Acollida a Refugiats, que garanteix una atenció d’un any i mig (dos anys en els casos més vulnerables), però fins i tot hi ha persones que mentre estan dins del Pla Estatal, recorren a Càritas ja que no troben feina ni un habitatge.

També atenem aquelles persones que durant el període que estan en el Pla no se’ls reconeix la condició de refugiat, i per tant, queden en una situació administrativa irregular. Constatem que aquest sistema d’acollida és deficitari en recursos i no ofereix una resposta adequada a les persones. El termini és insuficient per considerar que la persona podrà iniciar una nova vida sense cap ajuda social. Les famílies refugiades necessiten més temps per conèixer la llengua, trobar una feina estable i comptar amb un habitatge digne.

Acompanyament i ajuda

Les famílies acollides per CDB compten en tot moment amb un acompanyament social per part de l’equip de professionals i voluntaris de Càritas, sense terminis i amb la finalitat que puguin conèixer la llengua per mitjà de cursos, realitzar orientacions laborals o comptar amb suport jurídic. També se’ls ajuda amb aliments, roba, suport en el pagament d’habitatge o en la recerca de feina.

Des de Càritas Diocesana de Barcelona i l’Arquebisbat de Barcelona ens fem nostres les paraules del Papa Francesc, que ha volgut fer valer l’arribada de migrants i refugiats com a oportunitat per construir una societat més justa, una democràcia més plena i un món més fratern. Acollir, protegir, promoure i integrar són els quatre verbs que han de guiar la nostra feina en favor de migrants i refugiats. En aquest context, demanem als països de la Unió Europea (UE) en general i al Govern Espanyol en concret el compliment dels  següents compromisos;

-Garantir la protecció de la vida, tal com estableix el dret internacional del mar que imposa deures jurídics a tots els estats membres

-Garantir el dret a l’asil, que implica unes condicions dignes d’acollida, l’accés als serveis bàsics i el suport de professionals qualificats en l’atenció a migrants i refugiats

-Destinar més recursos al Sistema d’Acollida d’Emergència i comptar amb un Pla Estatal de Refugi que treballi amb processos vitals i no amb terminis rígids de 18 o 24 mesos

-Ampliar les vies legals i segures a Europa per mitjà de visats humanitaris, corredors humanitaris, el reagrupament familiar o els programes de patrocini comunitari

-Garantir que les institucions de la UE i els Estats membres no penalitzin a les ONG que donen suport als migrants, tant en el mar com en terra ferma