A 500 anys de la Reforma Protestant

Cristianisme i Justícia publica un quadern de Jaume Botey sobre aquest fet cabdal per la història europea i mundial, i aposta per l’acostament entre el protestantisme i el catolicisme

19 Jul, 2017
Església de Barcelona

El Centre d’estudis Cristianisme i Justícia acaba de publicar el quadern «A 500 anys de la Reforma Protestant», del professor Jaume Botey. Es tracta d’un text per ajudar a conèixer i comprendre la Reforma Protestant, el seu punt de partida i el seu principal protagonista, Martí Luter. Uns fets que van ser cabdals per la història europea i mundial i que són essencials per entendre l’Europa d’avui.

L’any 1517, Martí Luter va iniciar un moviment de caràcter espiritual que tingué un abast i unes conseqüències transcendentals per la història europea i mundial. Amb les 95 tesis sobre les indulgències que planta a la porta de l’Església de Wittenberg, s’inicia la Reforma protestant amb la que volia que l’Església tornés a l’Evangeli, i que acabà amb ruptura i divisió.

Aquell conflicte va anar més enllà de l’àmbit religiós i va posar de manifest l’existència de dues cultures, dues maneres d’entendre la política i el poder i, fins i tot, dos models econòmics. El moviment de Luter fou l’expressió de les profundes fissures que des de finals del segle XIII van aparèixer en la unitat entre pontificat i Imperi sobre la qual s’assentà el feudalisme. Símptomes del canvi eren una nova visió de l’univers, l’aparició nous invents com la impremta o l’aspiració a un nou model de relacions socials, entre d’altres.

No es pot entendre l’Europa d’avui sense la Reforma del segle XVI i la figura de Luter. Molts dels debats que van configurar l’inici del Renaixement, tornen a ser els grans debats d’avui, en una societat europea tan perplexa com la d’aleshores: canvi de models econòmics, polítics i fins i tot filosòfics en un creixent nominalisme i desgast de les grans paraules, tant en política com en el camp cultural i el religiós. Segons l’autor, catòlics i protestant s’enfronten avui a dos grans reptes: la secularització de la cultura contemporània i el sofriment que causa el creixement de la pobresa i el drama dels refugiats. Les consideracions de Luter sobre la laïcitat així com la seva Teologia de la Creu possiblement poden ajudar a acostar-nos a aquestes dues realitats.

L’acostament entre protestantisme i catolicisme

500 anys després de la reforma protestant, el diàleg entre protestants i catòlics, sense perdre les respectives identitats, és un fet d’enriquiment mutu. El quadern aposta per celebrar conjuntament aquell episodi transcendental mirant de trobar el que ens uneix i ens ajuda a situar-nos davant els reptes del món d’avui. El mateix papa Francesc reconeixia recentment que “l’experiència espiritual de Luter ens interpel·la” i afirma que totes dues esglésies estan convidades a resar, estimar-se i treballar juntes, “superant controvèrsies i malentesos que sovint ens han impedit comprendre’ns els uns als altres”.

És per tot això que el centre d’estudis Cristianisme i Justícia ha dedicat aquest quadern a la Reforma Protestant, el seu punt de partida i el seu principal protagonista, Luter. Conèixer i comprendre aquests fets històrics resulta cabdal per comprendre l’Europa d’avui.

Jaume Botey és llicenciat en Teologia. Doctor en Antropologia i Professor d’història de la UAB. Ha publicat “Los dueños del mundo y los cuarenta ladrones” (2002). Ha escrit els quaderns de Cristianisme i Justícia  “El déu de Bush” (quadern 126, juliol 2004) , “Converses amb Agustí de Semir” (quadern 136, octubre 2005) i “Construir l’esperança” (quadern 154, juny 2008). És membre de l’equip de Cristianisme i Justícia.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El dia que el Fill de l’home es manifesti.

(Lc 17,26-37)