A 500 anys de la Reforma Protestant

Cristianisme i Justícia publica un quadern de Jaume Botey sobre aquest fet cabdal per la història europea i mundial, i aposta per l’acostament entre el protestantisme i el catolicisme

19 Jul, 2017
Església de Barcelona

El Centre d’estudis Cristianisme i Justícia acaba de publicar el quadern «A 500 anys de la Reforma Protestant», del professor Jaume Botey. Es tracta d’un text per ajudar a conèixer i comprendre la Reforma Protestant, el seu punt de partida i el seu principal protagonista, Martí Luter. Uns fets que van ser cabdals per la història europea i mundial i que són essencials per entendre l’Europa d’avui.

L’any 1517, Martí Luter va iniciar un moviment de caràcter espiritual que tingué un abast i unes conseqüències transcendentals per la història europea i mundial. Amb les 95 tesis sobre les indulgències que planta a la porta de l’Església de Wittenberg, s’inicia la Reforma protestant amb la que volia que l’Església tornés a l’Evangeli, i que acabà amb ruptura i divisió.

Aquell conflicte va anar més enllà de l’àmbit religiós i va posar de manifest l’existència de dues cultures, dues maneres d’entendre la política i el poder i, fins i tot, dos models econòmics. El moviment de Luter fou l’expressió de les profundes fissures que des de finals del segle XIII van aparèixer en la unitat entre pontificat i Imperi sobre la qual s’assentà el feudalisme. Símptomes del canvi eren una nova visió de l’univers, l’aparició nous invents com la impremta o l’aspiració a un nou model de relacions socials, entre d’altres.

No es pot entendre l’Europa d’avui sense la Reforma del segle XVI i la figura de Luter. Molts dels debats que van configurar l’inici del Renaixement, tornen a ser els grans debats d’avui, en una societat europea tan perplexa com la d’aleshores: canvi de models econòmics, polítics i fins i tot filosòfics en un creixent nominalisme i desgast de les grans paraules, tant en política com en el camp cultural i el religiós. Segons l’autor, catòlics i protestant s’enfronten avui a dos grans reptes: la secularització de la cultura contemporània i el sofriment que causa el creixement de la pobresa i el drama dels refugiats. Les consideracions de Luter sobre la laïcitat així com la seva Teologia de la Creu possiblement poden ajudar a acostar-nos a aquestes dues realitats.

L’acostament entre protestantisme i catolicisme

500 anys després de la reforma protestant, el diàleg entre protestants i catòlics, sense perdre les respectives identitats, és un fet d’enriquiment mutu. El quadern aposta per celebrar conjuntament aquell episodi transcendental mirant de trobar el que ens uneix i ens ajuda a situar-nos davant els reptes del món d’avui. El mateix papa Francesc reconeixia recentment que “l’experiència espiritual de Luter ens interpel·la” i afirma que totes dues esglésies estan convidades a resar, estimar-se i treballar juntes, “superant controvèrsies i malentesos que sovint ens han impedit comprendre’ns els uns als altres”.

És per tot això que el centre d’estudis Cristianisme i Justícia ha dedicat aquest quadern a la Reforma Protestant, el seu punt de partida i el seu principal protagonista, Luter. Conèixer i comprendre aquests fets històrics resulta cabdal per comprendre l’Europa d’avui.

Jaume Botey és llicenciat en Teologia. Doctor en Antropologia i Professor d’història de la UAB. Ha publicat “Los dueños del mundo y los cuarenta ladrones” (2002). Ha escrit els quaderns de Cristianisme i Justícia  “El déu de Bush” (quadern 126, juliol 2004) , “Converses amb Agustí de Semir” (quadern 136, octubre 2005) i “Construir l’esperança” (quadern 154, juny 2008). És membre de l’equip de Cristianisme i Justícia.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)