80 anys de la «Nit dels vidres trencats»

Sant Egido convoca una marxa per recordar que "no hi ha futur sense memòria"

12 Nov, 2018
Església de Barcelona

En motiu del 80è aniversari de la nit dels vidres trencats, el passat 10 de novembre, la Comunitat de Sant’Egidi i la Comunitat Jueva (ATID) en van fer memòria. Per això, tots es van aplegar ja en negra nit, tal com quan va tenir lloc la tragèdia, per recordar la vetllada del 9 al 10 de novembre de 1938. Va ser durant aquelles hores, que es van cremar més de 300 sinagogues, principalment aAlemanya i Àustria. A més a més, la nit coneguda també sota el nom Kristallnacht, remet a l’inici de la deportació massiva dels jueus europeus als camps de concentració i extermini nazis.

«No hi ha futur sense memòria»

Cada any Sant’Egidi i la Comunitat Jueva fa memòria a Barcelona d’aquest tràgic succés de la història d’Europa. Es tracta, doncs, d’organitzar un “pelegrinatge de la memòria”. «Així tothom, sobretot les joves generacions, no obliden la deportació esdevinguda durant l’ocupació nazi», expliquen els de l’organització.

“No hi ha futur sense memòria” ha estat el títol de la manifestació. Aquesta ha mogut ciutadans de totes les edats i una significativa presencia d’immigrants “nous barcelonins”. Per tant, seguint aquest lema, la marxa silenciosa ha començat a la plaça del Pedró, al mig del Raval. Finalment, ha arribat fins a la plaça de Sant Just, on s’han escoltat diferents parlaments.

La porta a l’Holocaust

La  Kristallnacht va ser el fruit de l’odi racial, de la pèrdua de llibertat, de la violència que s’havia anat covant. Aquesta acumulació d’odi, amb els anys, va deixar la porta oberta al terrible Holocaust perpetrat durant la II Guerra Mundial. La nit porta a la memòria tots els dolors que en el món encara s’estan patint. Cal recordar, també, els missatges que continuen originant-se en la propaganda i en l’odi vers el que és diferent.

L’ex president de la Comunitat Israelita de Barcelona, Uriel Benguigui, ha subratllat que “l’oblit d’aquella Nit va ser el que va provocar la Shoa. Per això, és important fer aquesta marxa sense complexes, sense por. La llavor que posem farà que la memòria persisteixi i el que va passar no es torni a produir”.

Fer un món més humà

Armand Puig, rector de l’Ateneu Sant Pacià ha recordat com “fa 80 anys van arrencar la humanitat de molta gent i van anestesiar-la. “La “marxa de la memòria”, com ha recordat Jaume Castro (responsable de Sant’Egidi a Barcelona) “vol contagiar la ciutat d’una cultura de la convivència perquè no deixem mai a ningú de costat.”

Les paraules de les noves generacions dels Joves per la Pau de Sant’Egidi i la comunitat jueva ATID han estat prou eloqüents: “No volem que ens robin el somni d’un món més humà i en pau» asseguraven durant la vetllada. Junts resistim el mal i construïm una humanitat oberta als altres i respectuosa amb tothom”.

Font: Sant’Egidi

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)