600 fidels s’uneixen en la Vetlla d’adoració al Santíssim a Santa Maria del Mar

El cardenal Omella convida a caminar tots en comunió per continuar avançant en la línia que demana el Pla Pastoral "Sortim"

Fotografies: Ramon Ripoll

Aquest dissabte, 20 de juny, al voltant de 600 persones es van unir per pregar i adorar el Santíssim Sagrament a la Basílica de Santa Maria del Mar. Una trobada, necessària per als fidels per a sentirse comunitat i fer comunió entre ells. També, una ocasió per donar gràcies a Déu, que durant aquest temps de pandèmia s’ha fet present i ha acompanyat els fidels.

L’acte ja va tenir lloc l’any passat amb motiu de Corpus Christi, a la Sagrada Família i enguany s’ha pogut convocar un cop més, “ara més que mai”, a la basílica de Santa Maria del Mar. La convocatòria va anar a càrrec de la Delegació d’Anunci i Iniciació cristiana, juntament amb el Secretariat de Pastoral amb Joves. També donaven suport a l’organització els responsables de les capelles d’adoració perpètua i nocturna de la diòcesi. L’arquebisbe de l’Arxidiocesi de Barcelona,  Card. Joan Josep Omellava va presidir l’adoració acompanyat dels bisbes auxiliars Mons. Sergi Gordo i Mons. Antoni Vadell.

El responsable de la Capella d’Adoració de Santa Isabel, Alberto Rosa va donar la benvinguda a tots els presents de manera presencial o telemàtica, ja que tota la vetlla es va reproduir en directe des per internet per a tots aquells que volguessin viure-ho des de casa. Tal com va dir Rosa, el protagonista era el Senyor “present a l’altar, aliment de fe i de la nostra ànima”. “Hem vingut a adorar-lo, fem-ho tenint presents aquells que pateixen les conseqüències de la pandèmia”, va dir.

Obediència i compromís

El Cardenal Omella, en la seva intervenció va felicitar a tots els presents perquè tot i la impossibilitat d’anar al temple durant el confinament no han deixat de pregar. També per respectar amb humilitat i obediència les normatives. “Ho heu fet virtualment o des de casa però tan cert com si fos presencial”, els va assegurar. En aquest sentit els va recordar que “el sacrifici que més agrada a Déu “no és el de les víctimes, sinó un cor humiliat i obedient, dòcil al Senyor”.

“La Paraula és l’aliment”

En les seves paraules l’arquebisbe de Barcelona animar a donar-se a la pregària.  “A poc a poc rere la pregària trobareu el suc que refresca i dóna vida. Els sants han pregat al llarg de la història i era el seu aliment”. “Un cristià que no llegeix, no medita, no resa, no contempla la Paraula de Déu… està perdut, li falta l’aliment”. Va aconsellar deixar entrar aquesta Paraula” per després contrastar-ho amb el magisteri de l’Església, tal com va dir, “l’experiència de l’Església que ens transmet el Sant Pare”.

Eucaristia, “font de comunió i missió”

Omella va mostrar-se satisfet d’estar tots junts pregant en comunió al costat del Santíssim. Perquè, tal com va dir “l’Eucaristia és font de comunió i missió. No hi ha comunió veritable Crist sense l’Eucaristia i no hi ha veritable evangelització sense l’Eucaristia. Tot arrenca d’ella. És a dir, és l’arrel que nodreix l’arbre que és l’església que és la teva vida la meva i ens fa donar fruits abundants enmig del món. Dóna el fruit de la comunió i evangelització”.

Per això, va demanar a tots els presents que demanessin un cor bo, per caminar junts en allò que Déu espera i demana. “Caminem plegats, és l’església, la família, és l’assemblea la que és presència del Senyor enmig del món. Així hem de ser Església tots units, així hem de ser a l’Església. L’Eucaristia és amor”.

Va esperonar als fidels a deixar-se estimar per Ell. Un para que “t’estima personalment, aquí en l’Eucaristia present” – deia el cardenal-. “Adora’l de debò, i veuràs com el teu cor creix en pau i força interior”. Va continuar recordant que el Crist que adorem, el trobem després en els altres, “especialment en els més pobres”. “Igual que adoreu Déu, serviu als germans”. Precisament, va indicar que aquest era el requisit per avançar en la línia del Pla Pastoral. “Deixem que la presencia del Senyor ens il·lumini y ens transformi interiorment. No et preocupis si tens distraccions Déu és aquí, t’estima, fins i tot, quan no el sents. Ell treballa dins teu t’està canviant el cor”, va afegir.

El testimoni enmig del confinament

Durant la vetlla es va resar les vespres, viure estones de silenci i gaudir de cants i de diversos testimonis explicant la seva experiència al llarg d’aquest temps de pandèmia. Entre els fidels que van parlar, concretament una feligresa va copsar el cor de tots. Es tractava de l’Alba Fernández, infermera de l’Hospital de Bellvitge.

“Cada dia m’aixecava i anava a treballar perquè Déu venia amb mi i em volia allà a primera línia de batalla”. Així explicava l’Alba com va esdevenir el seu dia a dia. En un principi del confinament, va confessar que es va arribar a plantejar el perquè havia triat aquesta professió i, a poc a poc, va descobrir com aquella felicitat que l’havia fet decantar-se per la infermeria era la mateixa que la portava ara a servir els germans tal com Déu volia. “Saber que Ell venia amb mi a l’hospital, i que els gestos i les paraules d’amor cap als pacients eren les que Déu volia i em demanava em feia continuar. “El Senyor m’ha donat força”, va assegurar.

Alhora, va aprofitar l’ocasió per agrair a tots les pregàries per als professionals de la sanitat. “Enmig la dura situació, jo m’he deixat portar en les pregàries dels altres. M’ha sostingut l’Església. Aprofito el moment per agrair el que heu pregat per nosaltres. Tan important han estat les nostres mans com les vostres oracions”.

Durant la vetlla, va tenir lloc la benedicció i, finalment, diversos adoradors van acompanyar el Senyor tota la nit.