El bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Javier Vilanova ha presidit la missa que commemora el martiri de les santes Juliana i Semproniana
Fotografies: Ramon Ripoll
La tradicional missa en memòria de les santes Juliana i Semproniana ha tornat a emocionar un any més a la basílica de Santa Maria de Mataró, amb la interpretació de la Missa de Glòria del mossèn Manuel Blanch. Aquest any se celebra el 250è aniversari de l’arribada de les relíquies de les Santes a Mataró. Juliana i Semproniana a partir d’aquest moment es van convertir en l’eix vertebrador d’una forma de celebrar de manera col·lectiva la Festa Major de la ciutat. La Missa, concelebrada per totes les parròquies de Mataró, ha estat presidida per Mons. Javier Vilanova, bisbe auxiliar de Barcelona.
En acabar l’ofici, el ritual ha continuat amb la processó de les relíquies de les Santes, el ball de l’Àliga, el pila de la Colla Castellera Capgrossos de Mataró i la volada de coloms impulsada per la Societat Columbòfila Missatgera de Mataró que han pogut gaudir tots els presents inclòs Mons. Vilanova qui ha assegurat durant l’homilia que: «el seu testimoni -el de Santa Juliana i Semproniana- és ple de l’amor de Déu i de l’amor que han sembrat a la seva vida. És per això que avui fem festa, perquè les sentim vives i ens sentim estimats per elles. Qui estima no mor mai, aquest és el màxim manament de Crist: viure amb amor».
Segons el llibret de Sants i Santes número 176 «Juliana i Semproniana, una flama encesa», editat per CPL i escrit per Josep Lligadas: Santa Juliana i Semproniana foren dues màrtirs cristianes nascudes a l’actual Mataró a finals del segle III. Les dues noies eren deixebles de Sant Cugat. L’any 304 van acompanyar-lo fins a l’actual ciutat de Sant Cugat, on va ser decapitat. La persecució de Dioclecià va ser realment, per a les comunitats cristianes de tot l’imperi, com un terrible incendi.
Seguint el model del que expliquen les actes autèntiques d’altres màrtirs de l’època de Dioclecià, es narra que el qui era aleshores prefecte romà d’aquesta regió, Rufí, després d’haver fet decapitar Cugat, s’assabenta que dues noies deixebles seves li havien donat sepultura, cosa que les delatava com a cristianes. Les crida davant seu, i seguint la política habitual en aquests casos, primer intenta afalagar-les i convèncer-les de la inutilitat de la seva fe, i del molt que hi guanyarien si oferien sacrificis als déus. Com que elles no cedien, les va començar a amenaçar i després a torturar, fins que finalment ordenà la seva mort. Des d’ aquells moments i fins ara, les santes màrtirs Juliana i Semproniana formen part inseparable de la vida i la historia de Mataró.
L’any 1682 en la sessió del 23 de febrer, el Consell Municipal acorda sol·licitar al monestir de Sant Cugat del Vallès les relíquies de les dues santes, i reitera la petició un parell de mesos després, el 29 d’ abril. I aquell mateix any, se celebra per primer cop un acte de culte dedicat a elles de caràcter privat: segons consta al dietari de la comunitat de preveres de la parròquia de Santa Maria, dos devots paguen respectivament perquè el 26 de juliol al vespre se celebrin Completes de les santes Juliana i Semproniana, i el 27 al matí Matines de sant Cugat. I així, en els anys següents, diversos particulars van mantenint aquest culte no oficial. Fins que el 1722 la iniciativa esdevé col·lectiva.
L’any 1772, finalment, i comptant amb el suport del bisbe de Barcelona i el capità general de Catalunya, els mataronins aconsegueixen que el monestir de Sant Cugat els concedeixi part de les relíquies de les Santes que van ser traslladades a Santa Maria.
L’arribada de les relíquies dispararà definitivament el culte de les Santes a Mataró. Amb el suport del clergat, de la corporació municipal i dels veïns de la ciutat, s’iniciarà ja immediatament la celebració anual oficial de la missa i la processó, la novena, el rés solemne de matines, vespres i completes, i tota mena d’altres actes de culte. I a partir d’ aquests actes religiosos, aniran creixent també les celebracions populars de tot tipus, de manera que les festes de les Santes no trigaran a substituir la festa major que fins aleshores se celebrava el 15 d’agost.
El pas següent serà la declaració de les Santes com a patrones de Mataró. El fet tindrà lloc l’ any 1852, després d’un peculiar referèndum celebrat durant el mes de març a cada un dels carrers de la ciutat, veïnats del terme i comunitats religioses, i en el qual només hi hagué dos vots en contra. I així, el 16 de desembre tingué lloc la proclamació del patronatge per part de Roma.
Les coses han canviat molt, al llarg dels anys. Però cada 27 de juliol, l’església de Santa Maria de Mataró s’omple per acollir l’Eucaristia cantada amb un cor popular que enguany tindrà l’orquestra i els solistes Marga Cloquell (soprano), Marisa Martins (mezzosoprano), Alberto Canet (tenor) i Toni Marsol (baríton), sota la direcció de la mestra Clàudia Dubé Oranías. La música d’ aquesta missa, té autor. Un jove mataroní de 21 anys, que estudiava per capella i es deia Manuel Blanch, la va compondre l’any 1848. Mn. Blanch va anomenar-la “Missa de Gloria”. Però ha quedat tan unida a la festa, que ara tothom la coneix com «la Missa de les Santes».
Tal com recalca Lligadas: «El record de Juliana i Semproniana té, per als cristians, un profund sentit de testimoni i estímul de fe; però alhora té, per a tots un sentit també profund desig de vida digna, fidel, valuosa, honestament compartida».
La parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar és un dels temples singulars de l'Arxiprestat del Maresme, és esmentada per primera vegada en un document del 1025. Dedicada a Sant Feliu…
Les Festes de Sant Roc de Barcelona han celebrat enguany la seva 437a edició, consolidant-se com la festa més antiga del barri Gòtic i una de les tradicions més arrelades de la…
En ple Eixample de Barcelona, la parròquia de Sant Francesc de Sales conserva una història estretament vinculada a les religioses saleses i, posteriorment, als germans maristes. L’actual església forma part del conjunt…
