De sants també n’hi ha entre els pagesos, i ben generosos, per cert. Albert va néixer a Villa di Ogna, a la Llombardia, cap al 1210. El pare el va afavorir amb un bon mas, amb molta terra. Es va casar ben jove i de tot el que li sobrava li faltava temps per repartir-ho generosament entre els més pobres. Generositat que no compartien ni la dona ni els germans, que el van fer fora de casa. A Cremona va sobreviure fent també de pagès i continuant amb la seva generositat amb els pobres. Els dominics se’l fan seu dins el Tercer Orde. Peregrinà a Roma, Sant Jaume Compostel·la i Terra Santa. Va morir a Cremona ratllant la setantena el 7 de maig de 1279. El seu culte fou confirmat el 9 de maig de 1748.

1. Commemoració de santa Domília, màrtir. Era filla de la germana del cònsol Flavi Climent. Va ser acusada durant la persecució de l’emperador Domicià d’haver renegat dels déus pagans i, per això, per la seva fe en Crist, juntament amb molts altres cristians va ser desterrada a l’illa de Ponza, al Laci, on va patir un llarg martiri. A Roma (s. I/II).

2. Sant Flavi i quatre companys, màrtirs. A Nicomèdia, Bitínia (s. III/IV).

3. Sant Ceneric, diaca i monjo. Després de visitar els sepulcres de sant Martí de Tours i de sant Julià de Le Mans, va passar la resta de la seva vida en la solitud i en l’austeritat. A Ceromanum (ara Le Mans), a la Gàl·lia (s. VII).

4. Sant Joan, bisbe d’Hexham, i després de York, Anglaterra. Va unir el treball pastoral a la pregària en soledat i, després d’haver renunciat al seu càrrec, va passar els últims anys de la seva vida al monestir que ell mateix havia fundat. A Berveley, Northúmbria (721).

5. Beata Gisela. Va estar casada amb sant Esteve d’Hongria, a qui va ajudar en la propagació de la fe, però a la mort del rei va ser privada dels seus béns i del seu regne, i es va retirar a l’esmentat monestir, que va governar després com a abadessa. Al monestir de Niedemburg, prop de Passau, Baviera, Alemanya (1060).

6. Sant Antoni, ermità. Va iniciar la seva vida monàstica al mont Athos i després la va continuar al monestir d’aquesta ciutat, anomenat de les Grutes. A Kíiv, Rússia (ara Ucraïna) (1073).

7. Beat Albert de Bèrgam, laic, pare de família. Després de suportar amb paciència les reprensions que li feia la seva dona per la seva gran generositat vers als pobres, va abandonar les seves terres i va viure com a germà de penitència de sant Domènec. A Cremona, Llombardia (1279).

8. Beata Rosa Venerini, verge. Va néixer a Viterbo i va fundar les Mestres Pies, amb les quals va obrir a Itàlia les primeres escoles per a l’educació de les nenes. A Roma (1728).

9. Sant Agustí Roscelli, prevere i fundador de la Congregació de Germanes de la Immaculada Concepció de la Benaurada Mare de Déu, per a la formació de les nenes. A Gènova, Itàlia (1902).

10. Beat Antoni Bajewski, prevere de l’orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir. Va aconseguir la glòria del Senyor durant la guerra, terriblement debilitat pels turments soferts a la presó a causa de la seva fe. Al camp de concentració d’Oswiçcim o Auschwitz, prop de Cracòvia, Polònia (1941).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

Festa del Roser: Montagut (Garrotxa); Montgai (Noguera); Mosqueroles (Vallès Oriental); Ogern (Alt Urgell); Palau de Plegamans (Vallès Occidental); Penelles (Noguera); Sant Guim de la Plana (Segarra); Sant Jordi de Cercs (Berguedà); Serra de Daró (Baix Empordà); Tarroja de Segarra (Segarra); Torà (Segarra); Maçanet de la Selva (la Selva).

Festa de la Santa Creu: el Cogul (Garrigues); Ogassa (Ripollès); Romanyà de la Seva (Baix Empordà); Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà); Sant Just d’Ardèvol (Solsonès); Vilanova de Meià (Noguera).

Mare de Déu d’Arboló: Arcalís (Pallars Sobirà).

Mare de Déu de Falgars: Pobla de Lillet (Berguedà)

Mare de Déu de Fontcalda: Gandesa (Terra Alta)

Mare de Déu de Palau: Granollers de la Plana (Osona).

Mare de Déu de Riupedrós: Vilaller (Alta Ribagorça).

Mare de Déu de les Sogues: Bellvís (Pla d’Urgell).

Orde Premonstratenc: Translació de Sant Norbert, bisbe.

Trinitaris: Trasllat de les relíquies de Sant Joan de Mata.

► Cada cosa al seu temps, i al maig, cireres.