Sant Ricard, peregrí 

Sant Ricard, peregrí 

Pare de dos fills sants (el bisbe Vilibald i l’abadessa Valburga), Ricard (= que governa amb valentia) va morir a Lucca un 7 de febrer (~720), després d’haver peregrinat a Roma i a Terra Santa des de la seva Anglaterra natal. La gran devoció posterior, el farà rei, degut al seu nom, portat per tants reis (hi ha 25 sants amb aquest nom: reis, bisbes, preveres i màrtirs) i a la gran talla humana de la seva personalitat. 

1. Sant Màxim, bisbe, que va regir l’Església de la ciutat de Nola en període de persecucions i, després d’una llarga vida, va descansar en pau. A Nola, a la Campània (s. III).
2. Sant Parteni, bisbe, que en temps de l’emperador Constantí ser un eximi propagador de la fe amb la seva predicació i el seu exemple. A Làmpsac, a la regió de l’Hel·lespont (s. IV).
3. Sant Moisès, que, després d’haver portat vida eremítica al desert, a petició de Màuvia, reina dels sarraïns, va ser ordenat bisbe; va aconseguir imposar la pau entre aquella gent violenta i mantenir intacta la vida cristiana. A les muntanyes del Sinaí (c. 389).
4. Santa Juliana, vídua. A Florència, de l’Etrúria (s. IV).
5. Sant Llorenç, bisbe. A Siponte, de la Pulla (c. 545).
6. Sant Ricard, pare dels sants Willibald i Waldburgis, el qual, quan peregrinava juntament amb els seus fills des d’Anglaterra a Roma, va morir durant el camí. A Lucca, de la Toscana (c. 720).
7. Sant Lluc el Jove, eremita. A Soterió, de Fòcida (955).
8. Beat Riceri, que va ser un dels primers i estimats deixebles de sant Francesc. A Mucia, de la regió del Picè, Itàlia (1236).
9. Beat Antoni de Stroncone, religiós de l’orde dels Germans Menors. A Assís, Úmbria (1461).
10. Beat Tomàs Sherwood, màrtir, que, essent comerciant de roba de vestir, va passar a Douai per iniciar-se al sacerdoci, i en tornar a Londres per cuidar el seu pare ancià i malalt, va ser detingut pel carrer i conduït al suplici, en temps de la reina Elisabet I. A Londres, Anglaterra (1578).
11. Beats màrtirs Jaume Salès, prevere, i Guillem Saultemouche, religiós, de la Companyia de Jesús, que amb la seva predicació van consolidar la fe del poble, però en caure la ciutat en mans dels dissidents, un diumenge, i en presència de tota la població, van ser martiritzats. A Aubenàs, a la regió francesa de Viviers (1593).
12. Sant Gil (o Egidi) Maria de Sant Josep (Francesc) Pontillo, religiós de l’orde dels Germans Menors, que pels carrers de la ciutat demanava humilment cada dia almoina al poble, al qual consolava amb les seves paraules. A Nàpols, a la regió de la Campània (1812).
13. Sant Joan de Triora (Francesc Maria) Lantrua, prevere de l’orde dels Germans Menors i màrtir, que, després d’una llarga i cruel presó, va ser estrangulat. A la ciutat de Changsha, a la província d’Hunan, a la Xina (1816).
14. Beata Rosalia (Joana Maria) Rendu, verge de les Filles de la Caritat, que va treballar incansablement en una casa dels suburbis més pobres de la ciutat, destinada a refugi per als necessitats, i visitava els pobres a casa seva. En temps de lluites civils va treballar a favor de la pau i va convèncer molts joves i rics perquè es dediquessin a obres de caritat. A la ciutat de París, França (1856).
15. Beata Maria de la Providència (Eugènia) Smet, verge, fundadora de l’institut de les Germanes Auxiliadores de les Ànimes del Purgatori. A París, França (1871).
16. Beat Pius IX, papa, que va proclamar la veritat de Crist, a qui estava íntimament unit, i va instituir moltes seus episcopals, promovent el culte de la Santíssima Mare de Déu i convocant el Concili Vaticà I. A Roma (1878).
17. Beats màrtirs Anselm Polanco, bisbe de Terol, i Felip Ripoll, prevere, que, tot i les amenaces i les promeses, van mantenir la seva fidelitat a l'Església. A Pont de Molins, Alt Empordà (1939).
18. Beat Adalbert Nierychlewski, prevere de la Congregació de Sant Miquel i màrtir, el qual, per haver redactat un document defensant la dignitat humana i la religió sota un règim militar oposat, va ser deportat al camp de concentració d’Auschwitz (Oswiçcim), on per la seva fe en Crist va ser executat després de cruels turments. Prop de Cracòvia, Polònia (1942).
19. Beat Pere Verhun, prevere i màrtir, que en temps de persecució religiosa va aconseguir la vida eterna amb una mort fidel. Al camp de concentració proper a la ciutat d’Angarsk, a la regió russa de Sibèria (1957).