Sant Pau Miki i companys, màrtirs
Sant Pau Miki i companys, màrtirs
«El nostre germà Pau Miki començà de dir als assistents que ell era japonès, que pertanyia a la Companyia de Jesús, i que moria per l’anunci de l’Evangeli bo i donant gràcies a Déu per un bé tan gran” (Crònica del martiri), aquest és el testimoni de fe d’un dels 26 primers màrtirs canonitzats de l’Extrem Orient -6 franciscans catalans i espanyols, 3 jesuïtes i 17 laics japonesos- que moriren crucificats el 5 de febrer del 1597.
- Memòria dels sants Pau Miki i els seus companys [1], màrtirs, a Nagasaki, Japó. Un cop declarada una persecució contra els cristians, vuit preveres o religiosos de la Companyia de Jesús o de l’orde dels Germans Menors, procedents d’Europa o nascuts al Japó, juntament amb disset laics, van ser capturats, durament maltractats i, finalment, condemnats a mort. Tots, fins i tot els adolescents, per ser cristians van ser clavats en creus, manifestant la seva alegria per haver merescut morir com va morir Crist (1597).
- Sant Antolian, màrtir. A Alvèrnia, Aquitània (s. III).
- Sant Silvà, bisbe, que va presidir l’Església d’Emesa durant quaranta anys i, sota l’emperador Maximià, va ser llançat a les feres, juntament amb el diaca Lluc i el lector Moci, obtenint així la palma del martiri. A Emesa (actualment Homs), Síria (c. 235/238).
- Sants màrtirs Dorotea, verge, i Teòfil, estudiant. A Cesarea de Capadòcia (c. s. IV).
- Sant Melis, bisbe. A Ardagh, Irlanda (488).
- Sant Vedast, bisbe, que va ser enviat per sant Remigi, bisbe de Reims, a aquesta ciutat devastada, i allà va catequitzar el rei Clodoveu, va governar aquella Església durant quaranta anys i va dur a terme una important tasca evangelitzadora entre els pagans de la regió. A Arràs, a la Gàl·lia Belga (c. 540).
- Sepultura de sant Amand, bisbe de Maastricht, que va predicar la paraula de Déu per diverses regions, i va arribar fins i tot als eslaus; finalment, un cop construït un monestir, va acabar-hi la seva vida. A Elnon, també a la Gàl·lia Belga (c. 679).
- Santa Relindis, abadessa del monestir d’Eiken. A Tongeren, de Brabant, Austràsia (s. VIII).
- Sant Guarí, bisbe, notable per la seva vida molt austera i el seu amor als pobres. A Palestrina, al Laci (1159).
- Sant Brinolf Algotsson, bisbe, cèlebre per la seva activitat eclesiàstica i la seva ciència. A Skara, Suècia (1317).
- Beat Àngel de Furcio, prevere de l’orde de Sant Agustí, insigne en el seu zel pel regne de Déu. A Nàpols, a la Campània (1327).
- Beat Alfons Maria Fusco, prevere, el qual va exercir el seu ministeri entre els agricultors; es va preocupar sobretot per la formació de joves pobres i orfes, i va fundar la congregació de Germanes de Sant Joan Baptista. A Angri, prop de Salem, a la Campània (1910)
- Beat Francesc Spinelli, prevere, que, malgrat les vexacions i dificultats persistents, suportades amb paciència, va fundar i va dirigir una congregació de germanes dedicades a l’adoració del Santíssim Sagrament. A Rivolta d’Adda, a la regió de Crema, Itàlia (1913).
- Sant Mateu Correa, prevere i màrtir, que enmig de la persecució contra l’Església, es va negar a revelar el secret de confessió, raó per la qual va rebre la corona del martiri. A Durango, ciutat de Mèxic (1927).







