Sant Gregori el Gran, papa i doctor de l'Església

Sant Gregori el Gran, papa i doctor de l’Església

Nascut a Roma (540), fill d'un senador romà i de santa Sílvia, fou prefecte de la ciutat. A la mort de son pare, va repartir els seus béns entre els monestirs i es féu monjo en un dels set monestirs fundats per ell. El 590 fou elegit Papa i tothom pogué veure en ell el «servent dels servents», molt proper als neces­sitats. Va ser alhora un contemplatiu i un home d'acció, promovent l'evangelització dels pobles pagans: envià els primers missioners a Anglaterra. Les seves homilies i els seus escrits denoten un profund coneixement de la Bíblia. Morí l'any 604. És un dels quatre doctors de l’Església d'Occident juntament amb Ambròs, Agustí i Jeroni.

1. Memòria de sant Gregori el Gran, Papa i doctor de l'Església. Quan era monjo ja va exercir de legat pontifici a Constantinoble i després, en tal dia, va ser triat Pontífex Romà. Va arreglar problemes temporals i, com a servent dels servents, va atendre les cures espirituals i es va mostrar com a veritable pastor en el govern de l'Església, ajudant sobre manera els necessitats, fomentant la vida monàstica i propagant i reafirmant la fe per tot arreu, per a la qual cosa va escriure moltes i cèlebres obres sobre temes morals i pastorals. Va morir el dotze de març (604).
2. Commemoració de santa Febe, serventa del Senyor entre els fidels de Cèncrees (Corint), que va atendre sant Pau i a molts altres, segons escriu el mateix apòstol a la carta als Romans (16, 1-2).
3. Santa Basilissa, verge i màrtir. A Nicomèdia, de Bitínia (ara Turquia) (s. IV).
4. Sant Sàndal, màrtir. A Còrdova, a la Hispània Bètica (~ s. IV).
5. Sant Mansuet, primer bisbe de Toul. A Toul, a la Gàl·lia Belga (ara França) (s. IV).
6. Sant Marí, diaca i anacoreta, portador al poble gentil de l'Evangeli i de la llibertat de Crist. Al mont Titano, prop de Rímini, a la Flamínia (s. IV/V).
7. Sant Macanisi, bisbe. A Hibèrnia (ara Irlanda) (514).
8. Sant Auxan. A Milà, de la Llombardia (~ 589).
9. Sant Vitalià, bisbe. A l'antiga ciutat de Caudium (ara Montesarchio), a la Campània (s. VII).
10. Sant Rimagil, bisbe i abat. A més del monestir de Solenhac, a Llemotges, en va fundar dos més: el d’Stavelot i el de Malmedy, a la solitud boscosa de les Ardenes. Al monestir d’Stavelot, a Brabant (~ 671-679).
11. Sant Aigulf, abat, i companys, monjos, que, segons la tradició, van patir el martiri durant una incursió sarraïna. A l'illa de Lerins, a la Provença (c. 675).
12. Sant Crodogang, bisbe i màrtir. A Sées, de Nèustria (s. VIII).
13. Beat Guala, de l'orde dels Predicadors, bisbe de Brescia. Va lluitar de manera prudent i esforçada per la pau de l'Església i el bé comú, i va patir el desterrament en temps de l’emperador Frederic II. A la localitat d’Astino, a Val Camonica, de la regió llombarda (1244).
14. Beats Bartomeu Gutiérrez, prevere, de l'orde d’Ermitans de Sant Agustí, i cinc companys [1], màrtirs, que, per odi a la fe cristiana, van ser submergits en aigües sulfúries bullint i després llançats al foc. A Nagasaki, Japó (1632).
15. Beata Brígida de Jesús Morello, religiosa. Després d'enviduar, es va consagrar a Déu, va maldar en obres de penitència i caritat i va fundar la Congregació de Germanes Ursulines de Maria Immaculada, dedicades a l'educació cristiana de la joventut femenina. A Piacenza, a la regió d'Emília, Itàlia (1679).
16. Passió dels beats Andreu Abel Alricy, prevere, i de setanta-un companys més [2], màrtirs, la majoria preveres. Després de ser reclosos al Seminari de Sant Fermí com si fos una presó, i després de viure una matança el dia anterior, tots ells van ser assassinats per odi a l'Església. A París, França (1792).
17. Beats màrtirs Joan Baptista Bottex, Miquel Maria Francesc de la Gardettte i Francesc Jacint le Livec de Trésurin, que van patir una situació similar a la presó de La Force, on van morir martiritzats per la seva fe en Crist. A París, França (1792).
18. Passió dels sants Joan Pak Hu-jae i cinc companyes [3], màrtirs. Pel fet de ser cristians, en temps de persecució els van portar davant del tribunal de criminals i, després de patir cruels suplicis a causa de la seva fe, a la fi van morir degollats. A Seül, Corea (1839).

[1] Els seus noms són: els beats preveres Vicenç Carvalho i Francesc Terrero, de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí; Antoni Ishida, de la Companyia de Jesús; Jeroni Jo; i Gabriel de la Magdalena, religiós de l’orde dels Germans Menors.

[2] Els seus noms són: els beats René Maria Andrieux, Pere Pau Balzac, Joan Francesc Maria Benoït o Vourlat, Miquel Andreu Silvestre Binard, Nicolau Bize, Pere Bonzé, Pere Briquet, Pere Brisse, Carles Camus, Bertran Antoni de Caupenne, Jaume Dufour, Dionís Claudi Duval, Josep Falcoz, Gilbert Joan Fautrel, Filibert Fougère, Pere Joan Garrigues, Nicolau Gaudreau, Esteve Miquel Gillet, Jordi Jeroni Giroust, Josep Maria Gros, Pere Guérin du Rocher, Robert Francesc Guérin du Rocher, Ivó Andreu Guillon de Keranrun, Julià Francesc Hédouin, Pere Francesc Hénocq, Eligi [Eloi] Herque o du Roule, Pere Ludovic Joret, Jaume de la Lande, Egidi [Gil] Ludovic Simforià Lanchon, Ludovic Joan Mateu Lanier, Joan Josep de Lavèze-Belay, Miquel Leber, Pere Florenci Leclercq, Joan Carles Legrand, Joan Pere Le Laisant, Julià Le Laisant, Joan Lemaïtre, Joan Tomàs Leroy, Martí Francesc Aleix Loublier, Claudi Ludovic Marmotant de Savigny, Claudi Silvà Mayneaud de Bizefranc, Enric Joan Millet, Francesc Josep Monnier, Maria Francesc Mouffle, Josep Ludovic Oviefre, Joan Miquel Philippot, Jaume Rabé, Pere Robert Régnet, Ivó Joan Pere Rey de Kervizic, Nicolau Claudi Roussel, Pere Saint-James, Jaume Ludovic Schmid, Joan Antoni Seconds, Pere Jaume de Turménies, René Josep Urvoy, Nicolau Maria Verron, Carles Víctor Véret, tots preveres; a més, Joan Carles Maria Bemard du Comillet, canonge de l'abadia de Sant Víctor de París; Joan Francesc Bonnel de Pradel i Claudi Pons, canonges de l'abadia de Santa Genoveva de París; Joan Carles Caron, Nicolau Colin, Ludovic Josep François i Joan Enric Gruyer, de la Congregació de la Missió; Claudi Bochot i Eustaqui Fèlix, de la Congregació de Pares de la Doctrina Cristiana; Cosme (Joan Pere) Duval, de la orde dels Germans Menors Caputxins; Pere Claudi Pottier, de la Companyia de Jesús i Maria; i Sebastià Desbrielles, mestre d'escola a París, Ludovic Francesc Rigot i Joan Antoni Josep de Villette.

[3] Els seus noms són: les santes Maria Pak Kun-a-gi Hui-sun, germana de santa Llúcia Pak Hui-sun; Bàrbara Kwon-hui, esposa de sant Agustí Yi Kwang-hon; Bàrbara Yi Chong- hui; Maria Yi Yon-hui, esposa de sant Damià Nam Myong-hyog; i Agnès Kim Hyo-ju.