El santíssim Nom de Jesús, davant del qual s’agenolla tothom, al cel, a la terra i a l’abisme, per glòria de la Divina Majestat.

• Sant Anter, papa. Grec de naixement, que va tenir un breu episcopat després del papa màrtir sant Poncià. Des del 235 fins que l’any següent va trobar el martiri en una de les innombrables persecucions contra els primers cristians. A Roma, al cementiri de Calixt, a la via Àpia (236).
• Sants Teopent i Teonas, que van patir el martiri a la persecució duta a terme per Dioclecià. A Nicomèdia, de la província romana de Bitínia (ara Turquia) (c. 304).
• Sant Gordi, centurió i màrtir, a qui sant Basili va considerar èmul del centurió que va estar al costat de la Creu, ja que va confessar que Jesús era Fill de Déu durant la persecució de Dioclecià. A Cesarea de Capadòcia (ara Turquia) (304).
• Commemoració de sant Daniel, diaca i màrtir. A Pàdua, a la regió de Venècia (ara Itàlia) (c. 304).
• Sant Teógenes, màrtir, que, en temps de l’emperador Licini, en negar-se a formar part dels reclutes a causa de la seva fe cristiana, va ser martiritzat a la presó i finalment llançat al mar. A Parios, de l’Hel·lespont (ara Turquia) (320).
• Sant Florenci, bisbe, que va participar en el concili celebrat a Valença. A Viena, Gàl·lia Celta (ara França) (després de 377).
• Santa Genoveva, verge de Nanterre, que als quinze anys, aconsellada pel bisbe Germà d’Auxerre, va prendre el vel de les verges. Va encoratjar els habitants de la ciutat, temorosos per les incursions dels huns, i va ajudar els seus conciutadans en temps de fam. Venerada abastament a França. Patrona de París. A París, ciutat de la Gàl·lia (ara França) (c. 500).
• Sant Llucià, bisbe. A Lentini, Sicília (ara Itàlia) (s. X).
• Beat Ciril Elies Chevara, prevere, fundador de la Congregació dels Germans Carmelites de Maria Immaculada. Al monestir de Mannanam, a Kerala, estat de l’índia (1871).

Desembre mullat, gener ben gelat.