Sant August Chapdelaine, prevere i màrtir

Sant August Chapdlain, prevere i màrtir

Nat el 1814 en una família de pagesos a La Rochelle (nord-est de França), August, d’adolescent, ja volia ser missioner però la família necessitava mans per les feines del camp. Als vint anys entrà al seminari de Coutances i, ja prevere, s’apuntà a la Societat de Missions Estrangeres de París el 1851. Destinat a la Xina, començà de zero a la província de Kuan-Si formant de seguida una comunitat cristiana que, al cap de cinc anys ja comptava amb dos-cents membres. Però un home, enfadat perquè la seva amant, que s’havia fet cristiana, l’havia deixat, el denuncià i fou engarjolat amb d’altres cristians. Torturat, i assotat amb vares de bambú, fou estrangulat el 29 de febrer del 1856. Canonitzat l’1 d’octubre del 2000.

1. Sepultura de sant Hilari, papa, que va escriure cartes sobre la fe catòlica, amb les que va confirmar els concilis de Nicea, Efes i Calcedònia i va enaltir el primat de la Seu Romana. A Roma, a la via Tiburtina (468).
2. Sant Osvald, bisbe, que va ser primer canonge i després monjo, va presidir les seus de Worcester i de York, va introduir en molts monestirs la Regla de sant Benet i va ser un mestre benigne, alegre i docte. A Worcester, Anglaterra (992).
3. Beata Antònia de Florència, vídua, després fundadora i primera abadessa del monestir de Corpus Christi, seguint la primera Regla de santa Clara. A L’Aquila, als Abruços italians (1472).

4. Sant August Chapdelaine, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que, detingut pels soldats juntament amb molts neòfits d’aquesta regió als quals havia convertit, va rebre tres-cents flagells, va ser tancat en un forat diminut i finalment va ser degollat. A la ciutat de Xilinxian, a la província xinesa de Guangxi (1856).