Santoral

28 de febrer

Sants d’Alexandria, màrtirs

PPer Sant Romà, la neu al pla
Dita popular

Beat Timoteu Trojanowski, prevere

Estanislau Antoni neix a Sadlowo (Polònia) el 1908 i canvià el seu nom pel de Timoteu quan va entrar als franciscans conventuals. Fou destinat a la redacció de la revista “El cavaller de la Immaculada” (fundada pel P. Kolbe) i era també l’infermer de la comunitat de Niepokalanow. Amb la invasió nazi del setembre de 1939, podia haver fugit, però romangué a la comunitat. Arrestat el 14 d’octubre del 1941 fou portat al camp de concentració de Oświęcim (Auschwitz) on hi morí de pulmonia el 1942. Beatificat el 13 de juny del 1999.

  1. Commemoració dels sants preveres, diaques i molts altres, que a Alexandria, en temps de l’emperador Gal·liè, en declarar-se una gravíssima epidèmia es van lliurar al servei dels malalts fins que van morir ells mateixos, i per això la pietat dels creients els va considerar com a màrtirs (262).
  2. Sepultura de l’abat sant Romà, que, seguint els exemples dels antics monjos, primer va abraçar la vida eremítica i després va ser pare de nombrosos monjos. A la muntanya de Jura, a la regió lionesa de la Gàl·lia (463).
  3. Commemoració de les santes Marana i Cira, verges, que a Berea, Síria, van viure en un lloc estret i tancat sense sostre, i rebien l’aliment necessari per una finestra i guardant silenci (s. V).

En anys de traspàs s’omet el següent:

  • Sepultura de sant Hilari, papa, que va escriure cartes sobre la fe catòlica, amb les que va confirmar els concilis de Nicea, Efes i Calcedònia i va enaltir el primat de la Seu Romana. A Roma, a la via Tiburtina (468).
  • Sant Osvald, bisbe, que va ser primer canonge i després monjo, va presidir les seus de Worcester i de York, va introduir en molts monestirs la Regla de sant Benet i va ser un mestre benigne, alegre i docte. A Worcester, Anglaterra (992).
  • Beata Antònia de Florència, vídua, després fundadora i primera abadessa del monestir de Corpus Christi, seguint la primera Regla de santa Clara. A L’Aquila, als Abruços italians (1472).
  • Sant August Chapdelaine, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que, detingut pels soldats juntament amb molts neòfits d’aquesta regió als quals havia convertit, va rebre tres-cents flagells, va ser tancat en un forat diminut i finalment va ser degollat. A la ciutat de Xilinxian, a la província xinesa de Guangxi (1856).

Tots els anys:

  • Beat Daniel Brottier, prevere de la Congregació de Sant Sulpici, que es va dedicar completament a treballar en favor dels orfes. A París, França (1936).
  • Beat Timoteu Trojanowski, prevere de l’Orde dels Frares Menors Conventuals i màrtir, que, durant l’ocupació militar de la seva pàtria, per haver confessat la fe cristiana va consumar el seu martiri destrossat pels suplicis. Al camp de concentració d’Oświęcim (Auschwitz), prop de Cracòvia, Polònia (1942).
 

Seguiu-nos  

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no heu merescut la confiança en l’administració del diner, que és enganyós, qui us confiarà els béns veritables?

(Lc 16,9-15)