Beat Ramon Llull, màrtir

Beat Ramon Llull, màrtir

Nascut a Palma de Mallorca cap el 1232, era fill d’una família noble barcelonina. Després d’una joventut no molt edificant, tingué una forta experiència religiosa i es féu terciari franciscà. Viatjà per Terra Santa i bona part de l'Europa occidental escrivint més de 250 llibres intentant dialogar amb la fe de les tres religions monoteistes. Amb aquesta intenció va missionar el nord d'Àfrica, on va estar a punt de morir màrtir. Portat a Mallorca, morí a l’entrada del port el 29 de juny de 1316. Enterrat al convent de Sant Francesc de Palma de Mallorca. Des del segle XVI es va promoure el seu culte. Festa important a ses Illes.

1. Sants Facund i Primitiu, màrtirs. Prop del riu Cea, Galícia (s. IV).
2. Sant Laveri, màrtir. A Grumento, Lucània (s. IV).
3. Sant Valerià, bisbe, que, davant dels arrians, va defensar la fe ortodoxa a 1'Il·líric, i va reunir clergues i laics per viure en comunitat. A Aquileia, de la regió de Venècia (388).
4. Sant Jaume, de sobrenom “Intercís”, màrtir, que en temps de l’emperador Teodosi el Jove va renegar de Crist per complaure el rei Iasdigerdis, però en ser renyat fortament per la seva mare i la seva dona, s’ho va repensar i es va presentar intrèpid davant Varame, fill i successor d’Iasdigerdis, confessant que era cristià, a conseqüència de la qual cosa, el rei, irat, va dictar sentència de mort contra ell i va manar que l'esquarteressin i el decapitessin. A Pèrsia (421).
5. Sant Màxim, abat del monestir de Lerins, successor de sant Honorat, fundador d’aquest cenobi i, després, bisbe de l’Església de Riez. Prop de Riez, a la Provença (469).
6. Sant Eusici, solitari, que va construir la seva estreta cel·la al peu del mont Caro. A la regió de Blois, França (542).
7. Sant Sifrid, bisbe. A Carpentràs, Provença (540).
8. Sant Acar, bisbe, que essent monjo a Luxeuil, va ser escollit per a l’Església de Noyon i de Toumay, dedicant-se totalment a evangelitzar els pobles d'aquelles regions del nord. A Noyon, ciutat de la Gàl·lia (640).
9. Santa Bilhíldis, verge, que va fundar un cenobi en què va morir santament. A Magúncia, de Renània, Austràsia (710).
10. Sant Fergust, bisbe, que, segons la tradició, va exercir el seu ministeri entre els pictes. A Escòcia (~ 721).
11. Sant Virgili, bisbe, home doctíssim, nascut a Irlanda, el qual, amb el suport del rei Pipí, va ser col·locat al capdavant de l’Església de Salzburg, on va construir la catedral en honor de sant Rupert i es va dedicar joiosament i feliçment a propagar la fe a Caríntia. A Salzburg, de la regió de Baviera (784).
12. Sant Gulstà, monjo, que, de jove, es va escapar de les mans dels pirates i va ser acollit per sant Fèlix, llavors eremita. Es va fer famós al monestir de Rhuys perquè, malgrat ser analfabet, recitava de memòria el saltiri, així com pels seus desvetllaments en favor dels navegants. Al lloc anomenat Beauvoir-sur-mer, a la costa de França, a la regió de Nantes, de la Bretanya Menor (~ 1040).
13. Beat Bernardí de Fossa (Joan) Amici, prevere de l’orde dels Germans Menors, que va propagar la fe catòlica a moltes regions d'Itàlia. A L’Aquila, de la regió dels vestins, Itàlia (1503).
14. Beats Tomàs Koteda Kiuni i els seus deu companys [1], màrtirs, que, per ordre del governador Gonzuku, van ser degollats en odi a la fe cristiana. A Nagasaki, Japó (1619).
15. Beat Bronislau Kostowski, màrtir, que en l'ocupació militar de Polònia durant la guerra, cruelment turmentat a la presó va aconseguir la palma de martiri. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, Baviera (1940).

[1] Els seus noms són: beats Bartomeu Seki, Antoni Kimura, Joan Iwanaga, Aleix Nakamura, Lleó Nakanishi, Miquel Takeshita, Maties Kozasa, Romà Matsuoka Miota, Maties Nakano Miota i Joan Motoyama.