Beat Robert d’Arbrissel, prevere

Beat Robert d’Arbrissel, prevere Després d’estudiar a París torna a la seva diòcesi de Rennes on, ja prevere, combat la simonia (compra de càrrecs eclesiàstics) i la ingerència laica en els afers de l’Església. El 1093, al morir el bisbe, és desterrat a Angers on hi farà vida eremítica. Més endavant fundarà a Fontevrault (regió de Bourges) un monestir doble (monjos i monges) governat per una abadessa, a la qual ell mateix s’hi sotmetrà. Hi morirà el 1116.  

1. Passió de sant Nèstor, bisbe de Magydos i màrtir, que en temps de la persecució de l’emperador Deci va ser condemnat pel prefecte de la província a ser clavat en una creu, perquè patís la mateixa pena que el Crucificat a qui confessava. A Perge, a Pamfília (c. 250).
2. Sant Cesari, metge, germà de sant Gregori Nacianzè. A Nazianç, de la regió de Capadòcia (369).
3. Santa Aldetruda, verge i abadessa. A Malbode, Gàl·lia Belga (526).
4. Santa Valdburga, abadessa, els germans de la qual, els sants Bonifaci, Willibald i Winebald, la van convèncer perquè passés d’Anglaterra a Germània, on va regir aquell monestir, doble de monges i monjos. Al monestir de Heidenheim, a la regió alemanya de Francònia (779).
5. Sant Gerland, bisbe, que va organitzar la seva Església després de recuperar-la de mans dels sarraïns. A Agrigent, Sicília (1100).
6. Trànsit del beat Robert d’Arbrissel, prevere, que, predicant públicament la conversió dels costums, va reunir dones i homes al monestir doble de Fontevrault, que va ser governat per una abadessa. Al priorat d’Ursano, a la regió de Bourges, a Aquitània (1116).
7. Beat Avertà, pelegrí, religiós de l’orde dels Carmelites. A Lucca, de la Toscana (c. 1386).
8. Beat Sebastià Aparicio, que, essent pastor d’ovelles, va passar d’Espanya a Mèxic, on va reunir amb el seu treball una notable fortuna amb la que va ajudar els pobres i, després de quedar vidu dues vegades, va ser rebut com a germà en l’orde dels Germans Menors, en el qual va morir gairebé centenari. A Puebla de los Àngeles, a Mèxic (1600).
9. Beat Domènec Lentini, prevere, que al seu lloc d’origen i fins a la seva mort va exercir un fructuós i variat ministeri, fonamentat en una vida d’humilitat, pregària i penitència. A Lauria, a la Lucània (1828).
10. Beata Maria Adeodata (Maria Teresa) Pisani, verge de l’orde de Sant Benet i abadessa del monestir de Sant Pere, que, administrant sàviament el seu temps, alhora que complia la seva pròpia missió mostrava el seu interès pels pobres i abandonats, i contribuïa així al bé de la comunitat. Al poble de Mdina, a l’illa de Malta (1855).
11. Sant Llorenç Bai Xiaoman, màrtir, artesà i neòfit, que va preferir ser assotat i degollat abans que negar a Crist. A la ciutat de Xilianxian, a la província xinesa de Guangxi (1856).
12. Sant Toribi Romo, prevere i màrtir, que, a causa de la seva condició sacerdotal, va ser assassinat en temps de persecució religiosa. Al petit poble de Tequila, al territori de Guadalajara, Mèxic (1928).
13. Sants màrtirs Lluís Versiglia, bisbe, i Calixt Caravario, prevere, de la Societat Salesiana, que van patir el martiri per causa de la seva acció pastoral en favor de les persones que els hi estaven confiades. Al costat del riu Beijiang, prop de la ciutat de Shiuchow, a la província xinesa de Guangdong (1930).