Santa Brígida, religiosa, patrona d’Europa

SANTA BRÍGIDA, RELIGIOSA, PATRONA D’EUROPA

Princesa de Suècia (1303-1373), Brígida (“població”) fou mare de vuit fills. Tot tornant d’un peregrinatge de Sant Jaume de Compostel·la, ella i el seu marit es feren religiosos. Fundà l'Orde de sant Salvador, formada per homes i dones, i n'escriví la Regla. Coneixem altres obres on explicà les pròpies experiències místiques: «Sigueu honorat, Senyor meu Jesucrist, que vau suar sang del vostre cos innocent per la por que us feien la passió i la mort, i, no obstant això, vau manifestar amb la més plena evidència la caritat que teniu envers el llinatge humà» (Oració 2).

1. Santa Brígida, religiosa, nascuda a Suècia, que va contraure matrimoni amb el noble Ulfo, del qual va tenir vuit fills, als quals va educar pietosament, aconseguint al mateix temps amb els seus consells i amb el seu exemple que el seu espòs portés una vida de pietat. Mort aquest, va peregrinar a molts santuaris i va deixar diversos escrits, en els quals parla de la necessitat de reformar tant el cap com els membres de l'Església. Establerts els fonaments de l’orde del Santíssim Salvador, a Roma va passar d'aquest món al cel (1373).
2. Commemoració de sant Ezequiel, profeta, fill del sacerdot Buzi, que triat durant la visió de la glòria de Déu que va tenir en el seu exili al país dels caldeus, i ja com a talaia per vigilar la casa d'Israel, ha censurat per la seva infidelitat al poble elegit i va preveure que la ciutat santa de Jerusalem seria destruïda i el seu poble deportat. Enmig dels captius, va encoratjar-los a tenir esperança i els va profetitzar que els seus ossos àrids ressuscitarien i tindrien nova vida (s. VI aC).
3. Commemoració de sant Apol·linar, bisbe, la memòria del qual se celebra el vint de juliol. A Classe, prop de la ciutat de Ravenna, a la via Flamínia (~ s. II).
4. Sant Sever, màrtir en temps dels emperadors Dioclecià i Maximià, que, segons explica la tradició, va convertir el centurió sant Memnó i va ser martiritzat després d’ell. A Bizia (ara Wiza), a Tràcia (~ 304).
5. Sant Joan Cassià, prevere, que va fundar un monestir per a homes i un altre per a dones, i, com a fruit de la seva llarga experiència en la vida monàstica, va escriure per als monjos dues obres: Institucions cenobítiques i Conferències dels Pares. A Marsella, ciutat de la Provença, a la Gàl·lia (c. 435).
6. Sant Valerià, bisbe, que, tret del monestir de Lerins per ser elevat a l'episcopat, va posar per escrit exemples de la vida de diversos sants per a l’edificació dels monjos i del poble en general. A Cimiez, a la Provença (c. 460).
7. Beata Joana, verge, terciària dominica, il·lustre per la seva caritat i per la seva paciència. A Orvieto, ciutat de la Toscana (1306).
8. Beats Nicèfor de Jesús i de Maria (Vicenç) Díez Tejerina, prevere i cinc companys [1], membres tots ells de la Congregació de la Passió, que en temps de persecució van ser afusellats per mantenir-se fidels a la seva vocació religiosa, mereixent per això la corona dels màrtirs. A la localitat de Manzanares, a Castella la Nova (1936).
9. Beats màrtirs Germà de Jesús i de Maria (Manuel) Pérez Giménez, prevere, i vuit companys [2], Religiosos de la Congregació de la Passió que, en morir per Crist, es van convertir en vencedors. A Carabanchel Bajo, a la província de Madrid, i durant la persecució (1936).
10. Beats màrtirs Pere Ruiz de los Panos i Josep Sala Picó, preveres de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, assassinats durant la persecució. A la ciutat de Toledo (1936).
11. Beat Cristino Gondek, prevere de l’orde dels Germans Menors i màrtir, que desterrat de Polònia, la seva pàtria, llavors oprimida per un règim hostil a la dignitat humana i a la religió, per la seva fe cristiana va ser traslladat a un camp de concentració, on, sotmès a tota mena de turments, va aconseguir la gloriosa corona dels màrtirs. A Dachau, prop de la ciutat de Munic, de Baviera, a Alemanya (1942).
12. Beat Basili Hopko, bisbe auxiliar de l'eparquia de Presov i màrtir, que en temps d'un règim contrari a Crist i a l'Església, mentre servia als fidels de ritu bizantí va ser empresonat, i va haver de patir maltractaments i una cruel malaltia fins a la mort, aconseguint així el palmell de la victòria. A la ciutat de Presov, a Eslovàquia (1976).

[1] Els seus noms són: els beats Josep dels Sagrats Cors Estalayo García, Epifani de Sant Miquel Serra Conde, Abilio de la Creu Ramos i Ramos, Zacaries del Santíssim Sagrament Fernàndez Crespo, Fulgenci del Cor de Maria Sànchez, religiosos.

[2] Els seus noms són: els beats Felip del Sagrat Cor de Maria Valcabado Granado, prevere; Maurili del Nen Jesús Macho Rodríguez, Josep de Jesús i Maria Osés Sàinz, Juli del Sagrat Cor Mediavilla Concejero, Josep Maria de Jesús Muriente Ruiz Martínez, Laurí de Jesús Crucificat Proano Costa, Anacari de la Immaculada Benet Nozal, Felip de Sant Miquel Ruiz Frare, religiosos.