Sant Joan de Kety, prevere

Sant Joan de Kety, prevere

Sacerdot polonès (1390-1473), tant competent i senzill amb els seus alumnes de la Universitat de Cracòvia com amb els seus feligresos. Amic dels pelegrinatges, anà una vegada a Terra Santa i quatre a Roma. Portà una vida humil i senzilla: «Companya d'aquesta humilitat fou una extraordinària senzillesa, de manera que ni en les seves paraules ni en els seus fets no hi havia ni engany ni ficció; el que tenia dins el cor ho tenia a la boca» (Climent XIII, 02.02.1767). Morí a Cracòvia la nit de Nadal de l'any 1473.

1. Sant Joan de Kety, prevere, el qual, essent sacerdot, es va dedicar a l’ensenyament durant molts anys a l’Acadèmia de Cracòvia, després va rebre l’encàrrec pastoral de la parròquia d’Olkusz, on, afegint a la recta fe un cúmul de virtuts, es va convertir per als cooperadors i deixebles en exemple de pietat i caritat cap al proïsme, i després va emigrar als goigs celestials a Cracòvia, ciutat de Polònia (1473).
2. Deu sants màrtirs: Teòdul, Sadurní, Eupor, Gelasi, Eunicià, Zètic, Ponç, Agatop, Basílides i Evarist, els quals, durant la persecució de l’emperador Deci, per haver refusat públicament oferir sacrificis en la dedicació del temple de la deessa Fortuna, van patir turments i van ser decapitats. A Gortina, a l’illa de Creta (250).
3. Commemoració de sant Sèrvul, el qual, paralític des de la primera infància, recolzat en un pòrtic, prop de l’església de Sant Climent, donava sempre gràcies a Déu en el dolor, com escriu sant Gregori el Gran, i el que recollia en almoines ho donava als pobres. A Roma (~ 590).
4. Sant Ivó, bisbe, que va reformar l’orde dels canonges i va fer i va escriure molt en favor del sacerdoci, la concòrdia de l'imperi i la utilitat de l'Església. A Chartres, la Gàl·lia (1116).
5. Beat Hartmann, bisbe, el qual, essent canonge regular, va ser elevat a l’episcopat, i va governar aquella Església amb prudència i fidelitat. A Brixen, a la regió de Trento (1164). Els Canonges Regulars del Laterà el commemoren el 12 de desembre.
6. Sant Thorlac, bisbe d’Skàlholt, obstinat en la reforma dels costums del clericat i del poble. A Islàndia (1193).
7. Commemoració de sant Joan Stone, prevere de l’orde de Germans de Sant Agustí i màrtir, que durant el regnat d’Enric VIII va defensar valentament la fe catòlica i va consumar el seu martiri al patíbul. A Canterbury, Anglaterra (1539).
8. Beat Nicolau, anomenat Factor, prevere de l’orde dels Germans Menors, que, encès en ardentíssima caritat, va experimentar raptes místics. A València (1583). A la diòcesi de València se celebrar el 18 d’agost.
9. Santa Maria Margarida d’Youville, religiosa, que, després de quedar-se viuda, va educar piadosament els seus dos fills, encaminant-los cap al sacerdoci, i es va lliurar amb totes les seves forces a l’assistència dels ancians i pobres de tot gènere, per als quals va fundar la Congregació de les Germanes de la Caritat. A Mont-real, Canadà (1771).
10. Beat Antoni de Santa Anna Galvao de França, prevere de l’Orde dels Germans Menors, que es va dedicar amb fruit al ministeri de la predicació i de la penitència i va fundar el Recés de la Llum, on va dirigir amb gran moderació espiritual una comunitat de Germanes. A Sao Paulo, Brasil (1822).
11. Sant Josep Cho Yun-ho, màrtir, que, encara jove, seguint les petjades de sant Pere Cho Hwa-so, el seu pare, va morir penjat a causa del seu nom cristià. Al poble de Tjyen-Tiyon, Corea (1866).
12. Beat Pau Meléndez Gonzalo, màrtir, el qual, essent pare de família, quan es va refermar la persecució contra la fe va seguir les petjades de Crist i, per la seva gràcia, va arribar al regne etern. A la ciutat de València (1936).