Santa Úrsula i les santes verges

Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les "11.000 verges"?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: "XI. M. V.", que es pot llegir com “11 màrtirs verges”, i no “11 milers de verges”. Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): “El retaule de les onze mil verges”. «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).

1. Sants Dasius, Zòtic i Caius. Eren servidors de l'emperador Dioclecià i, acusats falsament d'haver incendiat el palau, van ser condemnats a mort i llançats al mar amb una pedra lligada al coll. A Nicomèdia, de Bitínia (303).

2. Commemoració de les santes verges que van lliurar la seva vida per Crist, en el lloc de la ciutat on després es va aixecar una basílica dedicada a santa Úrsula, verge innocent, considerada com la principal del grup. A la ciutat de Colònia, a Germània (~ s. IV).

3. Sant Hilarió, abat. Seguint les petjades de sant Antoni, primer va portar una vida solitària prop de la ciutat de Gaza i després va ser fundador i exemple de la vida eremítica en aquesta regió. A l'illa de Xipre (~ 371).

4. Commemoració de sant Malcus, monjo, del qual sant Jeroni va exposar per escrit el testimoni de la seva ascesi i de la seva vida a Marònia, prop d'Antioquia (s. IV).

5. Sant Severí, bisbe. Originari de les regions d'Orient, va ser rebut calorosament per sant Amand, que el va voler com el seu successor. A Bordeus, Aquitània (s. V).

6. Santa Cilínia, mare dels sants bisbes Principi de Soissons i Remigi de Reims. A Laon, ciutat de la Gàl·lia (posteriorment al 458).

7. Commemoració de sant Viàtor, lector. Deixeble i ministre del bisbe Just de Lió, el va seguir en el seu recés a Egipte i en la seva mort. A Lió, també de la Gàl·lia (posteriorment al 481).

8. Sant Vendelí, eremita. A Trèveris, d'Austràsia (s. VII).

9. Sant Mauró, bisbe, que va ser també abat del monestir de sant Victorca. A Marsella, ciutat de la Provença, a la Gàl·lia (780).

10. Beat Pere Capucci, prevere de l'orde dels Predicadors. Meditant sobre la mort, es va exercitar en la vida espiritual i amb la seva predicació va exhortar els fidels a evitar la mort eterna. A la ciutat de Cortona, a la Toscana (1445).

11. Sant Pere Yu Tae-ch’l, màrtir. Als tretze anys exhortava els companys de presó a acceptar els turments, i va consumar el seu martiri quan va rebre cent assots i va ser estrangulat. A Seül, Corea (1839).
12. Beata Laura de Santa Caterina de Siene Montoya Upeguí, verge. Amb notable succés, es va dedicar a anunciar l'Evangeli entre els pobles indígenes que encara desconeixien la fe en Crist i va fundar la Congregació de les Germanes Missioneres de Maria Immaculada i Santa Caterina de Siena. A la localitat de Belencito, prop de Medellín, Colòmbia (1949).