Sant Pere Damià, bisbe i Doctor de l'Església

Sant Pere Damià, bisbe i doctor de l’Església Fill d’una família molt pobra de Ravenna (1007), va combatre els dos grans flagells de l’Església de l’època: la simonia (compra de càrrecs eclesiàstics) i la immoralitat dels preveres. Desenganyat en els seus esforços per reconciliar el Papat i l’Imperi, renuncià al bisbat d’Ostia i anà al desert per buscar l’essencial de la Paraula de Déu: «Per nedar ningú no es carrega de pesos; molt més, doncs, aquell que vol seguir el qui està per damunt de tot bé ho ha d’abandonar tot, ja que és d’ell que ens ve tot el necessari» (Sermó IX).

1. Memòria de sant Pere Damià, cardenal bisbe d’Òstia i doctor de l’Església. Havent entrat a l’eremitori de Fonte Avellana, va promoure amb valentia la vida religiosa i en els temps difícils de la reforma de l’Església va treballar perquè els monjos es dediquessin a la santedat de la contemplació, els clergues a la integritat de vida i perquè el poble mantingués la comunió amb la Seu Apostòlica. Va morir el dia vint-i-dos de febrer a Faenza, a la Romanya (1072).
2. Commemoració de sant Eustaci, bisbe d’Antioquia, el qual, cèlebre per la seva doctrina, va ser desterrat a Trajanòpolis, a Tràcia, en temps de l’emperador arrià Constanci, a causa de la seva fe catòlica, i allà va descansar en el Senyor (c. 338).
3. Sant Germà, abat, que en tractar de defensar amb pacífiques paraules als veïns del monestir de l’assalt d’un grup de bandolers, va ser despullat i travessat amb llances, juntament amb el monjo Randoald. Al monestir de Granfeld, a la regió dels helvecis (c. 667).
4. Beat Tomàs Portmort, prevere i màrtir, que en temps de la reina Elisabet I va ser empresonat per ser sacerdot i després penjat prop de la catedral de Sant Pau, i va consumar així el seu martiri. A Londres, Anglaterra (1592).
5. Sant Robert Southwell, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, que durant diversos anys va exercir el seu ministeri a la ciutat i rodalies i va compondre escrits espirituals. Detingut per ser sacerdot, per ordre de la mateixa reina va ser durament torturat i va acabar el seu martiri en ser penjat a Tyburn. A Londres (1595).
6. Beat Natal Pinot, prevere i màrtir, el qual, durant la Revolució Francesa, essent rector, mentre es preparava per celebrar missa va ser detingut i, revestit amb els ornaments litúrgics a manera de burla, va ser portat al patíbul com a l’altar del sacrifici. A Anjou, al Baix Loira francès (1794).
7. Beata Maria Enriqueta (Anna Caterina) Dominici, de les germanes de Santa Anna i de la Providència, que va governar sàviament i va engrandir el seu Institut durant trenta anys fins a la seva mort. A Torí, del Piemont (1894).