Sant Atanasi, bisbe i doctor de l'Església

Amb un nom que vol dir "immortal", no és estrany que Atanasi (295-373) es passés la vida defensant la fe contra els arrians, especialment en el Concili de Nicea (325); que fos expulsat cinc vegades del seu arquebisbat, empresonat i injuriat, i que parlés i escrivís amb valentia sobre la divinitat de Jesucrist, mort i ressuscitat per nosaltres. Havia nascut a Alexandria (Egipte) el 295 i fou bisbe d’aquesta seu des del 328 fins a la seva mort l’any 373. Una obra mestra seva és la “Vida de Sant Antoni”, amic i contemporani seu, amb la qual va influir poderosament en l’espiritualitat monàstica d’aquells primers segles.

1. Memòria de sant Atanasi, bisbe i doctor de l'Església. Il·lustre per la seva santedat i doctrina, a Alexandria d’Egipte va defensar amb valentia la fe catòlica des del temps de l'emperador Constantí fins al de Valent. Va suportar nombrosos atacs per part dels arrians i va ser desterrat moltes vegades. Finalment, va tornar a l'Església que li havia estat confiada i, després de molts combats i d'haver aconseguit moltes victòries per la seva paciència, va descansar en la pau de Crist en el quaranta-sisè aniversari de la seva ordenació episcopal (373).
2. Sants Hèsper i la seva dona Zoe, juntament amb els seus fills Ciríac i Teòdul, màrtirs. Segons la tradició, en temps de l'emperador Adrià eren esclaus al servei d'un pagà i per ordre del seu amo van ser primer fuetejats, després brutalment turmentats a causa de la seva lliure confessió de fe cristiana i finalment llançats a un forn encès, on van lliurar les seves ànimes a Déu. A Atalia, de Pamfília (ara Antalya, Turquia) (s. II).
3. Sant Fèlix, diaca i màrtir. A Hispalis (ara Sevilla), a la província hispànica de la Bètica (s. IV).
4. Commemoració dels sants màrtirs Vendimià, bisbe de Capsa, a Numídia, i Longí, bisbe de Pamària, a la Mauritània. Van ser decapitats per ordre d’Hunneric, rei dels vàndals, després d'haver-se enfrontat als arrians al concili de Cartago (483).
5. Sant Walbert, abat. Al monestir de Luxeuil, Burgúndia (665/670).
6. Santa Wiborada, verge i màrtir. Va viure tancada en una cel·la al costat de l'església de Sant Magne, des de la qual atenia el poble. A causa de la seva fe i dels seus vots religiosos, es va afrontar a la mort a mans d'invasors hongaresos. A la localitat de Sankt Gallen, a la regió dels helvecis (926).
7. Beat Nicolau Hermansson, bisbe. Exigent amb si mateix, es va lliurar totalment a la seva Església i als pobres, i va rebre la custòdia de les relíquies de Santa Brígida. A Linkòping, Suècia (1391).
8. Sant Antoni, bisbe. Després de dur a terme una tasca de reforma a l’orde dels Predicadors, es va consagrar amb diligència al ministeri pastoral de la seva diòcesi de Florència. Va resplendir per la seva santedat i per la seva profitosa i sistemàtica predicació. A Florència, de la Toscana, Itàlia (1459).
9. Beat Guillem Tirry, prevere de l’orde de Germans de Sant Agustí, màrtir sota el règim d’Oliver Cromwell per mantenir-se fidel a l’Església de Roma. A Clonmell, Irlanda (1654).
10. Sant Josep Nguyèn Van Luu, màrtir, agricultor i catequista. Es va oferir voluntàriament en lloc del prevere Pere Luu, que era buscat pels soldats. Va morir a la presó en temps de l'emperador Tu-Duc. A la ciutat de Vinh Long, a la Conxinxina (1854).
11. Beat Boleslau Strzelecki, prevere i màrtir. En esclatar la guerra va ser empresonat per la seva fe. Va arribar a la corona de la glòria per mitjà dels maltractaments rebuts. Al camp de concentració d’Oswiçcim o Auschwitz, prop de Cracòvia, Polònia (1941).