1. Passió dels sants Sadoth, bisbe de Selèucia, juntament amb cent vint-i-vuit companys màrtirs, preveres, clergues i verges consagrades. Es van negar a adorar el sol i per això van ser capturats i, després de cruels turments, van patir la mort per sentència reial. A Beth Lapat, al regne dels perses (342).

2. Sant Eladi, que, després d’haver dirigit els assumptes públics al palau reial, va ser abat del monestir d’Agali i, elevat després al bisbat de Toledo, es va distingir pels exemples de caritat. A Toledo, Hispània (632).

3. Sant Tarasi, bisbe, insigne per la seva pietat i la seva erudició, que va iniciar el Concili de Nicea II, en el qual els Pares van defensar el culte de les santes imatges. A Constantinoble (806).

4*. Sant Angilbert, abat, que, després de deixar els càrrecs palatins i militars, i amb el consentiment de la seva esposa Berta, que també va rebre el sant vel, va abraçar la vida monàstica i va regir amb èxit el monestir de Centula. Al monestir de Centula, a la regió de la Gàl·lia dels amibians (814).

5*. Sant Teotoni, que va pelegrinar dues vegades a Jerusalem i, després de recusar la custòdia del Sant Sepulcre, va tornar a la seva pàtria i va fundar la Congregació de Canonges Regulars de la Santa Creu. A Coïmbra, Portugal (c. 1162).

6*. Beat Joan de Fiésole, anomenat ‘Angèlic”, prevere de l’orde dels Predicadors, que, seguint de prop Crist, allò que contemplava interiorment ho expressava a les seves pintures, per atraure els homes als béns eterns. A Roma (1455).

7*. Beat Guillem Harrington, prevere i màrtir, oriünd del comtat de York, el qual, durant el regnat d’Elisabet I, per raó del seu sacerdoci exercit a Anglaterra va ser condemnat a ser decapitat i va aconseguir la corona del martiri a Tyburn. A Londres, Anglaterra (1594).

8*. Beat Joan Pibush, prevere i màrtir, que, empresonat diverses vegades durant el regnat d’Elisabet I, va ser condemnat a mort a causa de la seva condició sacerdotal. Es va complir la sentència a Southwark. Va ser penjat i seguidament esquarterat. A Londres (1601).

9. Sant Francesc Régis Clet, prevere de la Congregació de la Missió i màrtir, que durant trenta anys, i enmig de grans dificultats, va anunciar l’Evangeli, però, denunciat per un apòstata, després d’una llarga captivitat va ser estrangulat per la seva condició de cristià. A la ciutat d’Uchangfou, a la província d’Hubei, a la Xina (1820).

10. Sant Joan Pere Néel, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París, que, acusat per predicar la fe cristiana, va ser lligat a la cua d’un cavall i arrossegat un llarg tros, sotmès a tota mena de burles i turments, i finalment degollat. Amb ell van patir el martiri els sants Martí Wu Xuesheng, catequista, Joan Zhang Tianshen, neòfit, i Joan Chen Xianheng. A Guizhou, ciutat de la Xina (1862).

11*. Beata Gertrudis (Caterina) Comensoli, verge, que va fundar una congregació de religioses per a l’adoració del Santíssim Sagrament i l’educació de la joventut. A Bèrgam, Itàlia (1903).

12*. Beat Jordi Kaszyra, prevere de la Congregació dels Clergues Marianistes i màrtir, que, en l’ocupació militar durant la guerra, va ser cremat pels perseguidors de l’Església a causa de la seva fe en Crist. A Rzeszów, Polònia (1943).

► “El febrer té un bon alè”: el vent del febrer acostuma a ser fresc i si és de component nord, molt fred i clar.