Sant Joan de Mata, religiós

Dies 17 al 24 de desembre, Fèries privilegiades: Falta una setmana per Nadal. Aquests dies, la tria de lectures ofereix un recull de textos messiànics per intensificar la preparació de la festa de Nadal. Els grans oracles que anuncien la primera vinguda al món de Jesús, el Messies, fill de Déu i Salvador, són ara els que obren l'esperança del nou poble messiànic, l'Església.

Sant Joan de Mata, religiós. 

Abans de l’Orde la Mercè, van néixer els Trinitaris amb un carisma semblant. Joan havia nascut a la Provença cap a l'any 1160. Si bé de jove ja volia formar part d’alguna congregació religiosa no s’acabà de decidir per quina. Mentrestant estudià teologia i es dedicà a l’ensenyament. Déu dirà! El 1193 s’ordenà de prevere i ja en la seva primera missa té una forta experiència: “què es pot fer per rescatar els captius que acaben a les presons musulmanes?”. Cal madurar la idea i per això el millor és el desert de Cerfroid, amb els eremites. I serà amb ells que fundarà comunitats de preveres i laics que viuran junts i dedicaran un terç de les seves rendes al rescat de captius dels musulmans, i a la cura dels que retornen malalts. Aquelles comunitats esdevindrien l'orde de la Santíssima Trinitat, o Trinitaris. Joan va morir a Roma l’any 1213; l’Orde la Mercè es fundarà el 1218 a la catedral de Barcelona. «El treball, l’esforç i la gratuïtat estan condensats en la Regla de sant Joan de Mata» (Papa Francesc, Carta als Trinitaris, 2015).

Avui aniversari de la mort de l’arquebisbe Ricard Maria Carles (2013).

1. Sant Modest, bisbe, el qual, després que la Santa Ciutat de Jerusalem va ser conquerida i devastada pels àrabs, va reconstruir monestirs i els va omplir de monjos, i amb molts esforços va refer els santuaris destruïts per l’incendi. A Jerusalem (634).
2. Passió de cinquanta sants soldats [1], que en temps de l’emperador Heracli, a causa de la seva fe en Crist van ser morts pels sarraïns que assetjaven Gaza. A Eleuteròpolis, Palestina (638).
3. Sant Judicael, rei i monjo, que va procurar en gran manera la concòrdia entre els bretons i els francs, i abdicant de la seva reialesa, es diu que va viure al monestir de Saint-Méen. A la Bretanya (~ 650).
4. Santa Bega, vídua, la qual, després de l’assassinat del seu marit, va fundar el monestir de la Benaurada Mare de Déu, sota la Regla de sant Columbà i sant Benet. A Andenne, Brabant (693).
5. Sant Esturmí, abat, deixeble de sant Bonifaci, que va evangelitzar la Saxònia i, per mandat del mestre, va edificar aquest cèlebre monestir, que va governar com a primer abat. Al monestir de Fulda, Austràsia (779).
6. Sant Cristòfol de Collesano, monjo, que, juntament amb tota la seva família, va treballar per estendre la vida monàstica. A la muntanya Mercuri, Lucània (s. XI).
7. Santa Vivina, primera abadessa del monestir de la Beata Maria de Grand-Bigard. Prop de Brussel·les, Brabant, de la Lotaríngia (1170).
8. Sant Joan de Mata, prevere, que, francès d’origen, va fundar l’orde de la Santíssima Trinitat (trinitaris), per a la redempció dels captius, propagant la devoció a la Mare de Déu del Remei. A Roma, al mont Celi (1213).
9. Sant Josep Manyanet i Vives, prevere, que va fundar les Congregacions dels Fills i de les Filles de la Sagrada Família, perquè, a exemple de la santa Família de Natzaret, Jesús, Maria i Josep, totes les famílies s’orientessin cap a la perfecció. Canonitzat pel papa Joan Pau II el 2004. A Sant Andreu de Palomar, Barcelona (1901). Per concessió de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments (2017) se celebra el dia anterior.
10. Beat Jacint (Enric) Cormier, prevere, el qual, essent mestre general, va governar prudentment l’orde dels Predicadors, fomentant els estudis teològics i espirituals. A Roma, Santa Sabina de l’Aventí (1916).

[1] Entre els quals: sants Joan, Pau, un altre Joan, un altre Pau, Fotí, Zites, Eugeni, Museli, Joan, Esteve, Teodor, Joan, un altre Teodor, fill del precedent, Jordi, Teopent, un altre Jordi, Sergi, un altre Jordi, un altre Teodor, Ciríac, un altre Joan, Zites, Filoxè, un altre Jordi, un altre Joan i un altre Jordi, tots de la cohort dels Escites; Teodosi, Epifani, Joan, Teodor, Sergi, Jordi, Tomàs, Esteve, Conó, un altre Teodor, Pau, un altre Joan, un altre Jordi, un altre Joan, un altre Joan, Paulí, Cayumes, Abrami, Marmises i Marí, tots de la cohort dels Voluntaris.