Sant Josep Manyanet, prevere

Sant Josep Manyanet, prevere

Fill de Tremp (Pallars Jussà), sa mare el va consagrar de petit a la Mare de Déu de Valldeflors, patrona de Tremp. En Josep estudià als seminaris de Lleida i de la Seu d'Urgell i va ser ordenat sacerdot el 1859. Després d'ocupar diversos càrrecs a la diòcesi d'Urgell, va sentir la crida a propagar la devoció a la Sagrada Família, fundant els Fills de la Sagrada Família (1864) i les Missioneres Filles de la Sagrada Família (1874). Va escriure nombroses obres espirituals per promoure la família i el matrimoni cristià. Va ser un dels inspiradors de l'actual basílica de la Sagrada Família de Barcelona. Morí el 12 de desembre de 1901 i Joan Pau II el va canonitzar l'any 2004.

1. Sant Josep Manyanet i Vives, prevere. Fundador de la Congregació dels Fills de la Sagrada Família i les Missioneres Filles de la Sagrada Família, promotor de la construcció del temple expiatori de la Sagrada Família a Barcelona. A Sant Andreu de Palomar (1901). Per concessió de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments (2017) se celebra avui, tot i que el dia propi és demà.
2. Commemoració de sant Ageu, profeta, que en temps de Zorobabel, governador de Judà, va amonestar el poble perquè tornés a edificar la casa del Senyor, cap a la qual s’havia d’encaminar el tresor de tots els pobles (segle IV aC.).
3. Commemoració de moltes santes verges, que en la persecució vandàlica del rei arrià Hunneric, turmentades amb pesos i planxes ardents, van consumar feliçment el combat del martiri. A l’Àfrica (480).
4. Sant Bean, ermità. A Hibèrnia (ara Irlanda) (data incerta).
5. Sant Eberard, que, essent duc de Friül, va fundar aquest monestir de canonges regulars, en el qual va ser sepultat alguns anys després de la seva mort. A Cysoing, de la regió d’Artois, a la Gàl·lia (867).
6. Sant Adó, bisbe, que va ser triat per a la seu essent monjo, i va honrar egrègiament la memòria dels sants en escriure un Martirologi. Estimat per aquells que estimen la vida dels sants. A Viena, Burgúndia (875).
7. Santa Adelaida, emperadriu, que es va distingir per mostrar vers als familiars una greu alegria, una infatigable pietat vers als pobres i una abundant llarguesa en honrar les esglésies. A Selz, prop d’Estrasburg, a la Lotaríngia alemanya (999).
8. Sant Macari de Collesano, monjo, eximi per la seva humilitat i abstinència, que va presidir diversos monestirs a Mercurion i Latiniano. A Lucània (1005)
9. Commemoració del beat Sebastià (Selvàtic) de Madiis (Maggi), prevere de l’orde dels Predicadors, el qual va predicar l’Evangeli als pobles de la regió i va vetllar per la disciplina regular en els convents. A Gènova, Ligúria (1496).
10. Beata Maria dels Àngels (Mariana) Fontanella, verge de l’orde de les Carmelites, que va brillar per les seves penitències voluntàries i per la virtut de l'obediència. A Torí, Piemont (1717).
11. Beat Climent Marchisio, prevere, que, essent rector d’aquest lloc, va fundar l’institut de Filles de Sant Josep. A Rivalba, Itàlia (1903).
12. Beat Honorat de Biala Podlaska (Florenci) Kazminsky, prevere de l’orde dels Germans Menors Caputxins, el qual es va dedicar admirablement a l'administració de la penitència, a la predicació de la Paraula de Déu i al consol dels presos. A la ciutat de Nowe Miasto, Polònia (1916).
13. Beat Felip Siphnog Onphitak, màrtir, que, essent pare de família, el van escollir president de la comunitat en ser expulsat el sacerdot del poble Song-Khon i, quan va començar la persecució contra els cristians, el van portar al costat del riu Tum Nok, on va ser afusellat. Prop de la ciutat de Mukdahan, Tailàndia (1940).