La Mare de Déu dels Dolors

La Mare de Déu dels Dolors

L’endemà de la festa de la Santa Creu celebrem la Mare de Déu en el seu misteri de Dolor davant la mort ignominiosa del seu Fill. Les nombroses imatges de la Pietat o Doloroses evidencien aquesta devoció a la Mare de Déu. «Maria fa propi el dolor del Fill i accepta amb Ell la voluntat del Pare» (Papa Francesc).

1. Memòria de la Mare de Déu dels Dolors. Dreta al costat de la creu de Jesús, el seu Fill, va estar íntimament i fidelment associada a la seva passió salvadora. Va ser la nova Eva, que per la seva admirable obediència va contribuir a la vida, al contrari del que va fer la primera dona, que per la seva desobediència va portar la mort.

2. Sant Nicomedes, màrtir. El papa Bonifaci V va honrar la seva sepultura a la via Nomentana amb un temple sepulcral. A Roma (data incerta).

3. Sant Valerià, màrtir. A Tournus, al territori de Chalon-sur-Saône, a les ribes del Saona, a la Gàl·lia Celta (ara França) (data incerta).

4. Sants Estrató, Valeri, Macrobi i Gordià, màrtirs. La seva passió va tenir lloc, segons sembla, quan Licini era emperador. A Tomis (actualment Constanta), a l’Escítia (ara Romania) (s. IV).

5. Sant Nicetes Godo, màrtir, a qui el rei arrià Atanaric va manar cremar en odi a la fe catòlica. A les ribes del Danubi (~ 370).

6. Sant Albí, bisbe, successor de sant Just. A Lió, de la Gàl·lia (s. IV).

7. Sant Aprus, bisbe. A Toul, prop de Nancy, a la Gàl·lia Celta (ara França) (s. VI).

8. Sant Aicard, abat, deixeble i successor en el càrrec de sant Filibert. Al monestir de Jumièges, prop de Rouen, a Nèustria (ara França) (s.VII).

9. Sants màrtirs Emiles, diaca, i Jeremies. Van ser decapitats per la seva fe cristiana durant la persecució sarraïna, després de patir una llarga i dura presó. A Còrdova, a la regió hispànica d’Andalusia (852).

10. Beat Roland de Mèdici, anacoreta. Va passar una vida solitària pels durs Alps, on va viure en gran penitència i va conversar només amb Déu. A Busseto, a la regió de Fidenza, de l’Emília (1386).

11. Santa Caterina Fieschi, vídua. Insigne pel menyspreu d’allò mundà, pels dejunis constants, amor de Déu i caritat envers els necessitats i malalts. A Gènova, a la Ligúria, Itàlia (1510).

12. Beat Camil Costanzo, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir. Enviat a la foguera pel regent suprem Hidetada, no va parar de predicar Crist, fins i tot a la pira. A la ciutat d’Hirado, al Japó (1622).

13. Beats Joan Baptista i Jacint dels Àngels, màrtirs. Quan eren catequistes, en pretendre remoure els ídols per servir Crist, van ser apallissats cruelment, imitant la passió de Crist i aconseguint el premi etern. A la localitat de Santo Domingo de Xagacia, a Mèxic (1700).

14. Beat Antoni Maria Schwartz, prevere. Va fundar una congregació d'operaris cristians sota la protecció de sant Josep de Calassanç, per a la cura pastoral de principiants i joves obrers i per a la defensa dels seus drets. A Viena, Àustria (1929).

15. Beat Pasqual Penadés Jornet, prevere i màrtir. En la persecució religiosa durant el temps de guerra va canviar el seu combat terrenal pel goig etern. A La Llosa de Ranes, comarca valenciana de la Costera (1936).

16. Beat Ladislau Miegon, prevere i màrtir. Des de Polònia, dominada per un règim dictatorial ofensiu amb Déu i els homes, a causa de la seva fe va ser portat al camp de concentració de Dachau, on el turment el va coronar de glòria eterna. Prop de Munic, Baviera, Alemanya (1942).
17. Beat Pau Manna, prevere del Pontifici Institut per a Missions Estrangeres. Va ser missioner a Birmània, però per motius de salut va haver de deixar-ho i es va dedicar a l'evangelització, a la predicació de la paraula de Déu i a afavorir la unió dels cristians. A Nàpols, Itàlia (1952).