Assumpció de la benaurada Verge Maria

L'ASSUMPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA

El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.

1. Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).
2. Commemoració de sant Tarsici, màrtir, que per defensar la santíssima Eucaristia de Crist, que una furiosa turba de gentils intentava profanar, va preferir ser immolat i morir apedregat abans que lliurar als gossos les coses santes. A Roma, al cementiri de Calixt, a la via Àpia (~ 257).
3. Sants Estrató, Felip i Eutiquià, màrtirs. A Nicomèdia, de Bitínia (data incerta).
4. Sant Simplicià, bisbe, al qual sant Ambròs va designar com a successor seu i sant Agustí li va dedicar grans elogis. A Milà, a la província de Ligúria (401).
5. Commemoració de sant Alipi, bisbe de Tagaste, a Numídia, que en un temps va ser deixeble de sant Agustí i, posteriorment, company seu de conversió, condeixeble en el ministeri pastoral, camarada en la lluita contra els heretges, i, finalment, també va participar amb ell de la glòria del cel (~ 430).
6. Sant Altfred, bisbe, que va construir l'església catedralícia i va afavorir la construcció de monestirs. A Hildesheim, de Saxònia, Alemanya (874).
7. Mort de sant Esteve, rei dels hongaresos, la memòria del qual se celebra l’endemà. A Alba Regia (ara Székesfehérvàr), Hongria (1038).
8. Sant Jacint, prevere de l'orde dels Predicadors, que va ser designat per sant Domènec per propagar l'orde a Polònia i, tenint per companys el beat Ceslau i Enric el Germànic, va predicar l'Evangeli a Bohèmia i Silèsia. A Cracòvia, Polònia (1257). Els dominics el celebren el dia 17.
9. Beat Aymon Taparelli, prevere de l'orde dels Predicadors, incansable defensor de la veritat. A Savigliano, del Piemont (1495).
10. Beata Juliana de Busto Arsicio, verge de l'orde de Sant Agustí, insigne per la seva invencible fortalesa d'ànim, la seva admirable paciència i la seva constant contemplació dels béns celestials. A Palància, prop de Novara, Itàlia (1501).
11. Sant Estanislau de Kostka. Polonès d'origen, amb el desig d'entrar a la Companyia de Jesús va fugir de la casa paterna i es va dirigir a peu a Roma, on sant Francesc de Borja el va admetre al noviciat. Consumat en poc temps realitzant els més humils serveis, va morir resplendent de santedat. A Roma (1568). Davant la solemnitat del dia d’avui, la Companyia de Jesús el celebra el dia 13 de novembre.
12. Beat Isidor Bakanja, màrtir, que es va iniciar en la fe cristiana en la seva adolescència, la va conrear diligentment i en va donar testimoni amb valentia, mentre realitzava el seu treball. L'encarregat de la colònia, per odi a la religió cristiana, el va torturar fuetejant-lo durant molt de temps. Passats pocs mesos, va perdonar el seu botxí i va lliurar a Déu el seu esperit. A la ciutat de Wenga, a les rodalies de Busira, al Congo Belga (1909). Els Carmelites (O. Carm.) el celebren el dia 12 d’agost.
13. Sants màrtirs Lluís Batis Sàinz, prevere, Manel Morales, pare de família, Salvador Lara Puente i David Roldàn Lara, que, per odi al nom cristià, van patir la mort durant la persecució mexicana. A la localitat de Chalchihuites, del territori de Durango, Mèxic (1926).
14. Beats Lluís Masferrer Vila, prevere, i dinou companys [1], màrtirs. Eren religiosos de la Congregació de Missioners de l'immaculat Cor de Maria i, en el furor de la persecució contra l'Església, van posar la seva vida en mans de Crist i es van unir en una abraçada amb els seus germans que, el dia anterior i en el mateix lloc, havien patit la mort per glòria del Senyor. A Barbastre, a prop d'Osca (1936). A instància del Superior General de la Congregació dels Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria, la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments va reagrupar la memòria de tots els religiosos claretians martiritzats per celebrar-la l’1 de febrer, aniversari de l’atemptat d’Holguín (Cuba, 1856), que patí Sant Antoni Maria Claret, el seu fundador.
15. Beat Josep Maria Peris Polo, prevere de la Societat de Sacerdots Operaris Diocesans i màrtir, que, durant la mateixa persecució, va assolir al cementiri la palma del martiri. A Almassora, al costat de Castelló, al Llevant espanyol (1936).
16. Beata Maria del Sagrario de Sant Lluís Gonzaga (Elvira) Moragas Cantarero, verge, de l'orde de les Carmelites Descalces, i màrtir de la persecució. A Madrid (1936).
17. Beat Domènec (Agustí) Hurtado Soler, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que va ser coronat pel testimoni de Crist. Així mateix a Madrid (1936).
18. Beat Vicenç Soler, prevere de l'orde dels Agustins Recol·lectes i màrtir. En la persecució, va ser condemnat a mort juntament amb altres captius, als quals ell havia preparat piadosament per a la mort. Afusellat davant els murs del cementiri, va assolir la glòria del triomf en Crist. A Motril, al costat de Granada, a Andalusia (1936).
19. Beat Carmel Sastre Sastre, prevere i màrtir. En la mateixa persecució, seguint les petjades de Crist va arribar, ajudat per la seva gràcia, al regne etern. A Palma de Gandia, al territori valencià (1936).
20. Beat Jaume Bonet Nadal, prevere de la Societat Salesiana i màrtir, que, com fidel deixeble, va merèixer ser redimit amb la sang de Crist. A la ciutat de Tàrrega (1936).
21. Beat Claudi (Ricard) Granzotto, religiós de l'orde dels Germans Menors, que va unir l'exercici de la seva professió religiosa amb l'art d'escultor, i en pocs anys va aconseguir la perfecció imitant Crist. A Pàdua, Itàlia (1947).

[1] Els seus noms són: els beats Josep Maria Blai Joan, Alfons Sorribes Teixidó, acòlits; Josep Maria Badia Mateu, Josep Figuero Beltran, Eduard Ripoll Diego, Francesc Maria Roura Farró, Jesús Agustí Viela Ezcurdia, lectors; Josep Maria Amorós Hemàndez, Joan Baixeras Berenguer, Rafael Briega Morales, Lluís Escalé Binefa, Raimon Illa Salvia, Lluís Lladó Teixidó, Miquel Masip Gonzàlez, Faustí Pérez García, Sebastià Riera Coromina, Josep Maria Ros Florensa, Francesc Castàn Messeguer i Manel Martínez Jarauta, religiosos.

► Festes Majors a molts pobles de Catalunya.

► Onomàstiques: Maria (Mariones, Mireies), Assumpció, Alba, Mar (Mare de Déu del Mar, a la Basílica de Barcelona).