L'exaltació de la Santa Creu
EXALTACIÓ DE LA SANTA CREU
Segons la tradició, el dia 14 de setembre havia estat trobada a Jerusalem la relíquia de la creu. La vigília d’aquest dia de l'any 335, eren dedicades a Jerusalem les dues basíliques construïdes per l'emperador Constantí: la del Calvari i la del sepulcre. Per la creu, que és l’'escut dels cristians’ com ens diu el P. Claret, demanem ‘la fermesa de la fe, el coratge de l’esperança, la donació per amor’.
- Festa de l'Exaltació de la Santa Creu, que l’endemà de la dedicació de la basílica de la Resurrecció, erigida sobre el Sepulcre de Crist, és exalçada i venerada com a trofeu pasqual de la seva victòria i senyal que apareixerà en el cel, anunciant a tots la segona Vinguda.
- Sepultura de sant Corneli, Papa i màrtir. Es va oposar seriosament a l'escissió de Novacià i, amb gran esperit de caritat, va recuperar a la plena comunió amb l'Església molts cristians caiguts en l'heretgia. Va patir al final el desterrament a Civitavecchia, a la Toscana, per part de l'emperador Gal, entre grans patiments en paraules de sant Cebrià. La seva memòria se celebra l’endemà passat. A Roma, a la via Àpia, a la cripta de Lucina del cementiri de Calixt (252).
- Passió de sant Cebrià, bisbe gran en santedat i doctrina, que va governar sàviament l'Església en temps difícils, consolidant la fe dels cristians enmig de tribulacions, sota el regnat de Gal·liè, després de patir un penós exili, va consumar la seva fe en el martiri, decapitat per ordre del procònsol, davant gran concurrència de poble. La seva memòria se celebra l’endemà passat. A Cartago, de la Àfrica romana (258).
- Sant Matern, bisbe, que va convertir a la fe de Crist persones de Tongeren, Colònia i Trèveris. A la Colònia Agripina, a la Germania (després de 314).
- Mort de sant Joan Crisòstom, bisbe, la memòria del qual es va relatar ahir. A Comana del Pont (407).
- Trànsit de sant Pere, bisbe. Quan era abat cistercenc, va ser promogut a la seu de Tarantàsia, que va regir amb fervorosa diligència i esforçat foment de la concòrdia entre els pobles. Al monestir de Bellevaux, a la regió de Besançon, a França (1174).
- Sant Albert (de Castro Gualteri), bisbe. Traslladat de l'Església de Vercelli a la de Jerusalem, va donar una Regla als eremites del mont Carmel i, mentre celebrava la festa de la Santa Creu, va ser assassinat per l'espasa d'un malvat, a qui havia reprès. A Ptolemaida (Sant Joan d’Acre), prop de l'actual Haifa, a Palestina (1215).
- Santa Notburga, verge. La seva dedicació a les tasques domèstiques i al servei de Crist en els pobres va ser exemple de santedat per als seus compatriotes. A la localitat d'Eben, al Tirol (1313).
- Beat Claudi Laplace, prevere i màrtir. Per motiu del seu sacerdoci, va morir per inanició i contagi, empresonat en una nau de transport ancorada al mar, en temps de la Revolució Francesa. Al mar, davant de la costa gal·la de Rochefort (1794).
- Sant Gabriel Taurí Dufresse, bisbe i màrtir, degollat cruelment després d'una plena dedicació a l'activitat ministerial durant quaranta anys. A la ciutat de Chengtu, de la província de Sichuan, a la Xina (1815).







