Sant Maties, apòstol

SANT MATIES, apòstol

El Papa Benet XVI en la catequesi sobre sant Maties (“home de Déu/fidel a Déu”) ens deia que: «No sabem res més d’ell, llevat que va ser testimoni de la vida pública de Jesús (cf. Ac 1,21-22), essent-li fidel fins al final». Un bon exemple per a nosaltres, que des del baptisme també estem cridats a ser testimonis de “la resurrecció del Senyor”» (Ac 1,15-26). La tradició el fa morir decapitat amb una espasa, que és la que porta com atribut.

1. Festa de sant Maties, apòstol, que va seguir al Senyor Jesús des del baptisme de Joan fins al dia en què Crist pujà al cel i, per aquesta raó, després de l'Ascensió del Senyor, va ser posat pels apòstols en el lloc que havia ocupat Judes, el traïdor, perquè, formant part del grup dels Dotze, fos testimoni de la resurrecció.
2. Sant Màxim, màrtir durant la persecució de l'emperador Deci i de qui es diu que va morir lapidat. A Àsia (~ 250).
3. Sant Ponç, màrtir. A Cimiez, a la Provença (~ s. III). A Catalunya: 11 de maig.
4. Sants Víctor i Corona, companys màrtirs. A Síria (~ s. III).
5. Sant Isidor, màrtir, que, segons la tradició, va ser llançat a un pou. A l'illa de Quios, al mar Egeu (s. III).
6. Sants Fèlix i Fortunat, màrtirs. Van honrar aquesta ciutat amb el seu gloriós martiri. A Aquileia, a la regió de Venècia (s. IV).
7. Commemoració de les santes Justa i Enedina, màrtirs. A l'illa de Sardenya (s. III/IV).
8. Sant Abruncul, bisbe, que, expulsat de la seva seu de Langres per Gundebald, el rei dels burgundis, va establir la seva residència entre els habitants d'Alvèrnia. A Alvèrnia (ara Clarmont d’Alvèrnia), a Aquitània (488)
9. Sant Gal, bisbe, oncle patern de sant Gregori de Tours, home humil i bondadós. A Alvèrnia (ara Clarmont d’Alvèrnia), a Aquitània (551).
10. Sant Cartago, bisbe i abat. A Lismore, a Irlanda (638).
11. Sant Erembert, que, havent estat bisbe de Tolosa, va abraçar després la disciplina monàstica. Al monestir de Fontenelle, a Nèustria (ara França) (674).
12. Beat Gil de Vaozéla, prevere, que com a professor de medicina a París es va lliurar a una vida dissoluta, però, un cop convertit, va ingressar a l’orde dels Predicadors, en la qual es va esforçar a rebutjar, amb llàgrimes, pregària i sacrificis, totes les temptacions. A Santarém, a Portugal (1265).
13. Beata Teodora (Anna Teresa) Guérin, verge de la Congregació de les Germanes de la Providència, la qual, oriünda de França, va residir i va morir en aquesta petita ciutat. Era de naturalesa compassiva i, encara enmig de les més grans dificultats, va confiar sempre en la divina providència i es va preocupar amb sol·licitud de la naixent comunitat. Al petit poble de Saint Mary of the Woods, d'Indianapolis, als EUA (1856).
14. Sant Miquel Garicoitz, prevere, que va fundar la Congregació dels Pares del Sagrat Cor de Jesús de Bètharram. A la localitat de Bètharram, prop de Pau, als Pirineus Atlàntics de França (1863)
15. Santa Maria Dominica Mazzarello, fundadora, juntament amb sant Joan Bosco, de l'institut de les Filles de Maria Auxiliadora, dedicades a la instrucció de nenes pobres. Va sobresortir per la seva humilitat, prudència i caritat. A Nizza Monferrato, del Piemont, a Itàlia (1881).