Sants Macedoni, Patrícia i Modesta

Sants Macedoni, Patrícia i Modesta, màrtirs

Tot i que, de fet, en deuen haver moltes, poques famílies senceres han pujat al podi de la santedat oficial. La d’avui, n’és una. El pare, Macedoni, prevere de la comunitat de Macedònia; l’esposa, Patrícia i la filla, Modesta. Formen part del grup de cristians de la regió de Nicomèdia que, obligats a refugiar-se en coves davant l’escomesa de la persecució de Dioclecià, mostraren, però, una fe ben valenta quan els portaren davant els tribunals pagans. «Els sants són com nosaltres: van viure una vida normal, amb alegria i dolors» (Papa Francesc, Àngelus, 01.11.2013).

1. Sants màrtirs Macedoni, prevere, Patrícia, la seva esposa, i Modesta, la seva filla. A Nicomèdia, Bitínia (data incerta).
2. Sant Sabí, màrtir, que després de diversos suplicis el van llançar al riu. A Hermòpolis, Egipte (s. IV).
3. Santa Cristina, màrtir, que, assotada amb vares, va consumar el martiri en temps de Cosroes I, rei dels perses. A Pèrsia (559).
4. Sant Pienti, bisbe, que va ajudar molt a la beata Radegunda en la fundació de cenobis. A Poitiers, Aquitània (s. VI).
5. Sant Leandre, bisbe, germà dels sants Isidor, Fulgenci i Florentina, que amb la seva predicació i diligència va convertir, comptant amb l’ajuda del seu rei Recared, els visigots de l’heretgia arriana a la fe catòlica. A Sevilla, Hispània (~ 600). A Espanya el Martirologi el celebra el dia 13 de novembre.
6. Sant Eldrad, abat. Molt interessat pel culte diví, va esmenar el saltiri i es va ocupar de construir noves esglésies. Al monestir de Novalesa, als peus del Mont Cenis, a la vall de Susa (~ 840).
7. Passió dels sants Roderic, prevere, i Salomó, màrtirs. El primer, en negar-se a acceptar que Mahoma era de veritat el profeta enviat per l’Omnipotent, va ser empresonat. Aquí es va trobar amb Salomó, que algun temps abans havia pertangut a la religió mahometana, i tots dos van ser degollats a la vegada, finalitzant així gloriosament el curs del seu combat. A Còrdova, a la regió d’Andalusia (857).
8. Sant Ansoví, bisbe. A Camerino, del Picè, Itàlia (868).
9. Beat Pere II, abat. Al monestir de Cava, Campània (1208).
10. Beat Agnel de Pisa, prevere, que, enviat per sant Francesc a França i després a Anglaterra, hi va establir l’orde dels Germans Menors i va promoure les ciències sagrades. A Oxford, Anglaterra (~  1236/1275).
11. Beata Francesca Tréhet, verge de la Congregació de la Caritat i màrtir. Es va lliurar amb tota diligència a la instrucció dels nens i a la cura dels malalts i durant la Revolució Francesa va ser guillotinada, completant així el seu gloriós martiri per Crist. A Erenée, de la regió de Mayenne, França (1794).
12. Memòria de sant Ramir i els seus dotze companys, monjos i màrtirs, que van morir a les mans dels arrians. Al monestir de sant Claudi, a la ciutat de Lleó (s. VI).