Santa Llúcia, verge i màrtir

Segons una “passió” del segle V-VI va patir diverses tortures i li haurien arrencat els ulls, durant la persecució de Dioclecià un 13 de desembre del 304 (o 305). Altres tradicions ens parlen que el seu cos fou portat a Constantinoble i més tard a Venècia, on és venerada. Patrona de les modistes i protectora de la vista («lux» = llum, visió): «Abraça el qui demanaves, arriba’t fins a ell i posseiràs la llum. Retén-lo, prega-li que et trigui a marxar, demana-li que no se’n vagi» (Sant Ambròs, Sobre la virginitat).

La tradicional fira als peus de la catedral barcelonina ja ens consta el 1786. La capella de la santa en un angle de la catedral és del 1268, pagada pel bisbe Arnau de Gurb (1252-1284) de Barcelona.

Perquè avui és Santa Llúcia,

dia de l’any gloriós,

pels volts de la Plaça Nova

rondava amb la meva amor…

Comprarem grapats de molsa

i una enramada d’arboç,

una blanca molinera

una ovella i un pastor.

“Romanç de Santa Llúcia” de Josep M. de Sagarra (desembre 1915)

1. Memòria de santa Llúcia, verge i màrtir, la qual, mentre vivia, va conservar la torxa encesa esperant l’Espòs, i portada al martiri a Siracusa, Sicília, va merèixer entrar amb ell a les noces i posseir la llum indefectible (303/304).
2. Sant Aristó, màrtir. A Port Romà (~ s. IV).
3. Sant Antíoc, màrtir. A la península de Sulcis, Sardenya (~ s. IV).
4. Sants Eustraci, Auxenci, Eugeni, Mardari i Orestes, màrtirs. A Armènia (~ s. IV).
5. Sant Judoc, prevere i eremita, que, essent fill de Jutael, rei d’Armòrica, i germà de sant Judicael, per no ser obligat a succeir el seu pare va abandonar la pàtria i es va dedicar a la vida eremítica. A la Nèustria septentrional (~ 669).
6. Sant Aubert, bisbe. A Cambrai, Austràsia (~ 670).
7. Santa Otília, verge i primera abadessa del monestir d’Hohenburg, fundat pel duc Adalric, el seu pare. A Estrasburg, Burgúndia (ara Alsàcia) (s. VII).
8. Beat Joan (Francesc) Marinoni, prevere de l’orde de Clergues Regulars, vulgo Theatinorum, el qual, juntament amb sant Gaietà, es va lliurar a la reforma del clergat i a la salvació de les ànimes, i va instituir un Mont de Pietat per ajudar els pobres. A Nàpols, Campània (1562). Els Teatins el commemoren el 12 de desembre.
9. Mort de santa Joana Francesca Frémiot de Chantal, la memòria de la qual se celebra el dotze d’agost. Al monestir de la Visitació, Moulins, França (1641). Als EUA se celebra el 18 d’agost.
10. Beat Antoni Grassi, prevere de la Congregació de l’Oratori, home humil i pacífic, que amb el seu exemple va impulsar els germans a observar la Regla. A Fermo, Picè, Itàlia (1671). La Congregació de l’Oratori el commemora el 14 de desembre.
11. Sants Pere Cho Hwa-so, pare de família, i cinc companys [1], màrtirs, els quals, temptats per les promeses i turments del mandarí perquè deixessin la religió cristiana, van resistir fins a la decapitació. Al poble de Tjyen-Tiyou, Corea (1866).

[1] Els seus noms són: sant Pere Yi Myong-so i Bartomeu Chong Mun-ho, pares de família; Pere Son-ji, pare de família i catequista; Josep Pere Han Chae-kwon, que va ser catequista; i Pere Chong Won-ji, adolescent.

Per Santa Llúcia, minva la nit i creix el dia.