13 DE DESEMBRE

Santa Llúcia, verge i màrtir

«La llegenda explica que Llúcía, natural de Siracusa, anà en peregrinació al sepulcre de santa Àgueda, a Catania, amb sa mare, que patia un flux de sang. Com que sa mare es curà, Llúcia entregà el seu dot als pobres i feu vot de castedat. La mesura contrarià al seu promès que la denuncià per la seva fe cristiana. Volent-la conduir a un bordell, ningú podia moure-la d’on es trobava, ni tan sol uns bous, Un dels seus amics li clavà un ganivet al coll. La llum que ella té és l’Esperit Sant, que la il·lumina des de dins i li dóna una força tal que ningú no la pot moure del seu lloc» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).

La tradicional fira als peus de la catedral barcelonina ja ens consta el 1786. La capella de la santa en un angle de la catedral és del 1268, pagada pel bisbe Arnau de Gurb (1252-1284) de Barcelona.

Perquè avui és Santa Llúcia,

dia de l’any gloriós,

pels volts de la Plaça Nova

rondava amb la meva amor…

Comprarem grapats de molsa

i una enramada d’arboç,

una blanca molinera

una ovella i un pastor.

“Romanç de Santa Llúcia” de Josep M. de Sagarra (desembre 1915)

Per Santa Llúcia, minva la nit i creix el dia.

Per Santa Llúcia, minva la nit i creix el dia.