Sant Joan Gualbert, abat

Sant Joan Gualbert, abat

Membre de la noble família florentina dels Visdomini, va rebre una educació acurada. Un gest en la seva joventut canviarà radicalment la seva vida: quan el té a l’abast per matar-lo perdona la vida d’un assassí, parent seu (el germà?). En contra del parer familiar entra com a monjo a San Miniato al Monte. Però l’abat ha estat elegit simoníacament (pagant diners) i es retirarà a Vallombrosa, on amb dos ermitans més iniciarà una nova congregació basada en la regla benedictina. Com que continua essent un corcó contra la simonia en un cert moment el bisbe de Florència intentà assaltar el monestir. Passarà els últims anys sense tant ensurts vivint com a monjo a Passignano fins l’any 1073. Canonitzat el 1193 és el patró dels parcs i dels treballadors i guardes forestals.

1. Sants Procle i Hilarió, màrtirs en temps de l'emperador Trajà i del prefecte Màxim. A Ancira, de Galàcia (s. II).
2. Sants Fortunat i Hermàgoras, màrtirs. A Aquileia, als confins de Venècia (s. III).
3. Sants Nabor i Fèlix, màrtirs. Soldats oriünds de Mauritània. Es diu que van patir el martiri a Laus Pompeia (ara Lodi) i que van ser sepultats a Milà. A Milà, ciutat de la Ligúria (~ 304).
4. Sant Patemià, bisbe. A Fano, a la regió del Picè, Itàlia (s. IV).
5. Sant Vivenciol, bisbe. Va ser promogut a l'episcopat quan ensenyava a l'escola monàstica de Sant Eugendi, i va animar clergues i laics a assistir al Concili de Pau, perquè el poble conegués millor allò que els pontífexs establien. A Lió, ciutat de la Gàl·lia (~ 523).
6. Sant Joan Gualbert, abat. Després de perdonar per l'amor de Crist l'assassí d'un germà seu, va vestir l'hàbit monàstic, i més endavant, desitjós d’una vida més austera, va posar els fonaments d'una nova família monàstica a Vallombrosa. Al monestir de Passignano, a la Toscana (1073).
7. Sant Lleó I, abat. Va proveir els pobres amb el treball de les seves mans i els va protegir davant els prínceps. Al monestir de Cava, a la Campània (1079).
8. Beat David Gunston, màrtir, cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem. Per oposar-se en l'espiritualitat al règim del rei Enric VIII, va ser penjat al patíbul de Sout-hwark. A Londres, Anglaterra (1581).
9. Sant Joan Jones, prevere de l’orde dels Germans Menors, màrtir. Oriünd de Gal·les, va abraçar la vida religiosa a França, i per haver entrat a Anglaterra com a sacerdot, quan regnava la reina Elisabet I, va ser condemnat a pena capital. Va consumar el martiri a la forca. A Londres (1598).
10. Beats Maties Araki i set companys [1], que van patir el martiri per la seva fe en Crist. A Nagasaki, ciutat del Japó (1626).
11. Beates Rosa de Sant Xavier (Magdalena Teresa) Tallien, Marta del Bon Àngel (Maria) Cluse, Maria de Sant Enric (Margarida Elionor) de Justamond i Joana Maria de Sant Bernat de Romillon, verges i màrtirs, que van aconseguir la palma del martiri durant la Revolució Francesa. A la població d'Orange, a la regió de la Provença, a França (1794).
12. Sant Climent Ignasi Delgado Cebriàn, bisbe i màrtir. Després de passar cinquanta anys predicant l'Evangeli, va ser empresonat per ordre de l'emperador Minh Mang a causa de la seva fe en Crist i va morir a la presó, on va patir molt. A la ciutat de Nan Dinh, a Tonquín (1838).
13. Santa Agnès Lé Thi Thành (Dè), màrtir, mare de família. En temps de l'emperador Thieu Tri va ser cruelment turmentada a causa d'haver ocultat un sacerdot a casa seva. Va morir a la presó per negar-se a abjurar de la seva fe. A la província de Ninh Binh, a Tonquín (1841).
14. Sant Pere Khanh, prevere i màrtir. En ser reconegut com a cristià quan es trobava a la seva taula de recaptador, va passar sis mesos pres a la presó, i en negar-se a abjurar de la fe, va ser degollat per ordre de l'emperador Thièu Tri. A la província de Nghe An, a Annam (1842).

[1] Els seus noms són: beats Pere Arakiyori Chobioye i Susanna, esposos; Joan Tanaka i Caterina, esposos; Joan Nagai Naisen i Mònica, esposos, i el seu fill Lluís.