Sant Cristòfol, màrtir

Sant Cristòfol, màrtir

Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).

1. Sants màrtirs Fèlix i Felip, enterrats al cementiri de Priscil·la; Vidal, Marçal i Alexandre, al dels Jordans; Silà al de Màxim i Genari al de Pretextat. Tots ells són recordats avui amb alegria per l'Església Romana, que se sent honrada amb tants triomfs i protegida per la intercessió de tants sants exemplars. A Roma (data incerta).
2. Santes Rufina i Secunda, màrtirs. A la via Cornèlia, a nou mil·liaris de la ciutat de Roma (data incerta).
3. Santes Anatòlia i Victòria, màrtirs. A Sabina (data incerta).
4. Sants Genari i Marí, màrtirs. A l’Àfrica (data incerta).
5. Sant Apol·loni de Sardes, màrtir. Es diu que va patir el martiri crucificat. A Iconi, a Licaònia (data incerta).
6. Sants màrtirs Leonci, Maurici, Daniel, Antoni, Anicet, Sisini i altres. Quan era emperador Licini i prefecte Lísies, van ser martiritzats de diverses maneres. A Nicòpolis, Armènia (s. IV).
7. Sants Bianer i Silvà, màrtirs. A Pisídia (s. IV).
8. Sant Pascari, bisbe. Va acollir sant Hermeland i a dotze monjos demanats a la comunitat de Fontenelle, amb qui va fundar un monestir a l'illa d’Antres. A Nantes, a la Bretanya Menor (s. VII).
9. Santa Amalberga, a la qual sant Wilibrord va imposar el vel de les verges consagrades. A Tamise, Flandes (s. VIII).
10. Sant Pere Vincioli, prevere i abat. Va reedificar una antiga església dedicada a sant Pere que amenaçava ruïna i hi va unir un monestir, al qual, després de vèncer gran oposició i amb gran paciència, va introduir els usos i costums cluniacencs. A Perusa, de l’Úmbria (1007).
11. Sant Canut, màrtir. Rei de zel ardent, que va donar gran esplendor al culte al seu regne, va promoure l'estat clerical i va assentar sòlidament les esglésies de Lund i Odense. Finalment va ser assassinat per uns sediciosos. A Odense, ciutat de Dinamarca (1086).
12. Beates Maria Gertrudis de Santa Sofia de Ripert d'Alauzin i Agnès de Jesús (Sílvia) de Romillon, verges de l’orde de Santa Úrsula, màrtirs durant la Revolució Francesa. A Orange, ciutat de la Provença, a França (1794).
13. Sants Antoni Nguyen Huu (Nam) Quynh i Pere Nguyen Khac Tu, màrtirs i catequistes. En temps de l'emperador Minh Mang van ser estrangulats per ser cristians. A la ciutat de Bóng Hói, a Annam (1840).
14. Mort dels màrtirs beats Manel Ruiz, prevere, i companys [1], dels quals set eren de l’orde dels Germans Menors i els altres tres, que eren germans carnals, pertanyien a l'Església maronita. Entregats fraudulentament per un traïdor, van patir tota mena de vexacions a causa de la seva fe. Van aconseguir la palma del martiri amb una mort gloriosa. A Damasc, a Síria (1860).

[1] Els seus noms són: beats Carmel Volta, Pere Soler, Nicolau Alberga, Engelbert Kolland, Ascani Nicanor, preveres; Francesc Pinazo i Joan Jaume Fernàndez, religiosos de l’orde dels Germans Menors; Francesc, Moocio i Rafael Massabki, germans carnals.